Estrelles

I resplendeix
tot l’aire de la tarda
per les espurnes
que van naixent de mi.
Tan pobra soc
en rebre cap carícia
que no hi soc còmoda
i torno al meu abric.
Isolat, sol,
on compto les estrelles,
les meravelles,
totes, que han succeït.
I la natura,
que d’humitat traspua,
s’omple d’aromes
dels dons del paradís.
I aquí m’estic,
enmig de l’energia
que el cel genera,
ple de l’encís més fi.
Resten en mi,
en qui hiverns s’acceleren,
les flors enceses
de l’amor que és delit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.