Daily Archives: 3 gener 2022

Mar planetària

M’encativen, mar alada,
les teves onades nítides
que a braces tant he nedat,
la teva aroma de nimfa.
La teva profunditat,
amb pensaments que cavil·len
quin és el sentit, la faç,
de l’univers que gravita.
Del tot atreta tu n’ets,
i a la vibrant llunyania
el rutilant firmament
amb tu es confon i hi intima.
I els planetes que l’habiten
et reconeixen part seva,
de substància persuasible,
molt més que no pas terrena.

Tresor

Seguim el paisatge
de pins i de boscos,
de cel blau que s’obre
sencer com un goig,
mentre estacions passen
polides i blanques,
i el sol vessa rajos
com aspes de foc.
I és just l’hivern
en aquesta terra,
encarada al mar,
fulgent de claror.
Quin delit de viure
encomana i crea
mentre el tren travessa
tot l’immens tresor.

Tren

Estació, clos tancat
a l’estàtica planura,
amb els rajos arrapats
d’un sol feixuc de clausura.

Corre l’aire quan ve un tren,
el so de xerrics a vies,
i el moviment sacsejant
de les persones que arriben.

En aquest aire parat
hi resto jo, asseguda,
esperant-ne bon temps llarg
un cap a la meva ruta.

Vindrà un tren àgil, llampant,
que s’aturarà tot d’una
i se m’endurà xiulant,
rabent i traient espurnes.