Afronta

Em ve la calma
en la llum de la tarda,
el meu patir
s’espargeix, s’asserena,
ja no es contrau
ni fa tambor a les temples,
el va assuaujant
el blau del cel suau.

El meu patir
que em torna vulgar, lletja,
que en un sec rictus
aclofa el meu somriure,
que fa obrir els ulls
en una recta escletxa,
fins els cabells
els torna hirsuts i híspids.

Sota la llum
del dia que es desgrana
hi atempero
el patir que carrego,
tibo les regnes
-que no es desboqui ara-,
la meva força
per l’afronta la deso.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.