Esquerdills

Va passant el temps
en els aspres eixos,
arrossega vidres
que em fereixen tota,
i el cos és un cúmul
de la sang en gotes,
vermelles, obscures,
que en reguers s’escorren.
En la soledat,
sense cap empara,
em raja la sang,
jo dreta, amb por gràvida,
amb dolor tallant,
tement, tremolant
que esquerdills de vidre
tornin en punyals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.