Tren de camí

Va rabent el tren
entre suaus turons,
va traspassant túnels
com exhalacions.

De cop redueix
i apareix tan bella
l’estació que espera
el seu serè bes.

Grans enfiladisses
de jardins antics,
quan de nou arrenca
fan un adeu viu.

I el tren ja s’aviva
damunt dels raïls,
tresca i s’encoratja
mentre fa camí.

Turments

Hi va haver una sequera
que em vas provocar tu,
sequera de l’amor,
brollament del dolor,
que l’avui també atrapa.
Tots els turments s’ajunten
en nova sotragada,
tots els meus mals havers,
tot el mal i desgràcia.
I la mort soterrada
campa lliure, rabent,
desfeta la mordassa,
i recorre el meu cos,
convuls, trèmul de mort
per l’horror que l’engrapa,
pel dolor que em marfon.