Ara ve ja el llarg vespre,
s’harmonitza la vida,
és l’hora del repòs,
de la trobada íntima
entre els que viuen junts
i es miren i s’estimen.
També per qui està sol,
i se sent, i somia.
Ara ve ja el llarg vespre,
s’harmonitza la vida,
és l’hora del repòs,
de la trobada íntima
entre els que viuen junts
i es miren i s’estimen.
També per qui està sol,
i se sent, i somia.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de la tarda, Poemes solars