Monthly Archives: Juny 2022

Món vegetal

Aquest és el paisatge
que tant he enyorat,
que era inabastable
el temps de malaltia,

i podria plorar
de tornar-lo a copsar,
de dalt el tren estant,
camí de l’alegria.

Davant la seva gràcia
borbollant d’energia,
de la tendror que emana,
em fa glatir, delir.

El meu món vegetal,
de dolcesa incessant,
sempre íntim, tot brostant
d’il·lusió, que escampa.

Festa Major

Toca la solitud la seva cançó de nostàlgia,
del no-res que plana, de l’esterilitat
de la tarda tancada en un cos que glateix
de desig, uns llavis on borbollen besades,

una pell de passió amarada, i uns ulls
on hi esclaten les llàgrimes en el temps
de Festa Major, on la dona delectable
que calla se sent sucumbir, soterrada.

Tren de retorn

Llisca el tren
de retorn cap a casa,
tot xardor,
cremor damunt la pell,

són feixugues
les estacions que passen
enclotades
als túnels sense temps,

on xerriquen
les rodes, amb espurnes,
com l’infern,
d’ofegant bullentor.

Enyorem
el dia on despunten
les clarors,
les refulgents lluors.

Amb els pins,
que espigats, graciosos,
tots retorts
s’eleven al cel blau,

i glicines,
campànules, roses
que s’aboquen
a jardins flamejants.

Bosc isard,
humanitzat de segles,
que exhibeix
el seu propi segell.

Mai no es plega
al vessant que l’orienta
la mà humana
i s’alça turbulent.

I s’admira
i frueix engrandint-se,
prenent saba
del terra de l’estiu.

En té prou
amb l’aliment que pisca,
no reclama
concessions ni capritx.

Eclipsi

De tant fort
el sol es torna pàl·lid,
corren cases,
es mouen horitzons,
tot s’atura
quan el tren frena i para
i obre portes
a solars estacions.

Recupera
el seu batec, la marxa,
la finestra
acull dimensions,
el seu vidre
és un viu panorama
on el món
transcorre harmoniós.

Fins que arriba
el túnel dins la fosca,
que travessa,
per sota, la ciutat.
Un eclipsi
de sensacions, formes,
on reculen
els mots i el somiar.

Mans besades

Torna el meu horitzó clar,
tot esclatant d’alegria
després del dies tancats,
covant una malaltia.

Com estimo aquest meu viure,
tota lliurada al meu goig,
plena de saba altre cop,
novament serenya i lliure.

Quanta riquesa, amb salut,
i energia concentrada,
com si una dea amatent
me’n lliurés a mans besades.

Sol de juny

Joaquim Sorolla

A les deu del matí,
com crema el sol de juny,
com ve a reconfortar-nos
de dies enfonsats,
com desterra, de sobte,
els nostres jorns més foscos.
Un devessall de goig,
d’esplendor, de riquesa.
Sota el seu doll roent
tota il·lusió es condensa.

Mercat de vell

Al tren torno a ser,
de tornada a casa,
duent les troballes
del mercat de vell,
per ornar la llar
i per disposar-les
damunt dols, desgràcies,
tot l’atuïment.

Diumenge complet,
en convalescència,
fruint la ciutat
de riquesa plena,
jardins, rambles, mar,
cafès i mercats,
tot ho tinc a mans,
soc la dona en festa.

Tipuanes

Feliç i enjoiada
per les tipuanes
que intensament ornen
l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres
que airosos escampen
les corol·les d’ambre,
papallones d’or.

Lluu el sol, es filtra
per totes les branques,
i entre clarianes
acarona el vent,
i tots els ocells
que en estols voleien
sojornen, festegen
als troncs amatents.

Quants braços no aguanten
les fulloses rames,
pesants i abocades
als jardins gemats.
I una aroma espessa
de nèctar de mel
ve a nodrir la vida
joiosa, al seu ple.

Incitació

Tren que m’incites la llengua
que deso en el meu ésser,
i és el teu viatjar
qui va embastant paraules,

pensaments meus i faules,
i el poema complet,
a versos i a sons nets,
sorgeix com un miracle.

Homenatge

Abram Arkhipov

Tinc la delícia
a la punta dels llavis,
dels dits que escriuen
sota aquest vívid sol.

Tot el sentit
del viure és el diàleg
amb l’absolut,
del meu sensorial cos.

I és tan immens
el flux vital que rebo
que just intento
fer-lo palès, i escric.

Un homenatge
a la vida que sento,
doll de riquesa,
amb els arbres florits.