Eclipsi

De tant fort
el sol es torna pàl·lid,
corren cases,
es mouen horitzons,
tot s’atura
quan el tren frena i para
i obre portes
a solars estacions.

Recupera
el seu batec, la marxa,
la finestra
acull dimensions,
el seu vidre
és un viu panorama
on el món
transcorre harmoniós.

Fins que arriba
el túnel dins la fosca,
que travessa,
per sota, la ciutat.
Un eclipsi
de sensacions, formes,
on reculen
els mots i el somiar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.