Dies sota el bat del sol,
amb la seva espessor densa
de calor, xardor, suor,
defalliment que anorrea.
Llarg temps d’immobilitat
en aquest fangueig terrible,
just enclotats i enllotats
sense esma per provar fites.
Malalties fan l’agost,
res es renova, es revifa,
i en el pantà enganxifós
a un se li escapa la vida.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 