This gallery contains 1 photos.
El va veure dret a l’entrada del Cafè de l’Òpera, en posició d’espera, el cos com enravenat, els ulls vidriosos, l’expressió realment de penjat, i amb aquella gorra de llana estrafolària que el feia semblar un pidolaire a punt … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Gràcia es desvetllava plena d’una activitat incessant i riallera. Les dones regaven el carrer, el forn de pa venia les barres cruixents cuites amb llenya, els xiquets anaven cap a escola de la mà de les mares, plenes … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Aquella semblava ser una nit més d’aquelles ràpides en què plegava veles i tornava a casa, Rambla amunt, a l’hora que el servei de neteja ciutadà regava i la festa del carrer s’expandia amb colles i parelles que s’ho estaven passant bé a consciència. Una gernació inundava amb energia de festeig la part vella de la ciutat mentre jo, normalment, amb les mans a butxaca, caminant de presseta, mirant com … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Em va sorprendre la forma com va aparèixer al meu costat al Gran Cafè de Barcelona. Subreptíciament va relliscar a la cadira de la meva taula i de cop jo ja tenia molt propera la seva presència. No el … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
—Dorms? —No… —Saps què? —Mmm… —Ahir es va quedar un noi a dormir amb mi. —Sí? —Sí. Ja feia dies que em trucava. És un alumne meu i ahir vam anar a ballar a la Festa Major. —… —És deu anys més jove, gairebé com tu. Eren les cinc de la matinada i havíem begut una mica, i ell em va dir … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
—Tu creus que això és amor? L’Alba mira encuriosida aquell home que acaba de conèixer i amb qui ha encetat una conversa tan personal. —Sí, també, però una classe d’amor que no es pot incloure en el concepte habitual que tenim de l’amor —respon, mentre s’acompanya amb un gest explícit de les mans. Que grandiloqüent que se … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Fa molts anys, quan eren molt joves tots dos, l’havia vist al Conservatori, exultant, elegant, amb una mirada desconfiada i escrutadora. Ara l’ímpetu expansiu de la seva figura s’havia contret i apareixia com una mena de violència … Continua llegint
T’he trobat en un bar on he vingut expressament a cercar-te. Com sempre, estàs xarrupant una cervesa. Abans d’aquesta n’hi ha hagut més, i després, abans no acabis la nit i marxis cap a casa, n’hi haurà una rècula imparable, amb els regalims d’escuma que xopen la taula.
Fas olor de cervesa tota tu, una olor dolcenca i esbravada, que jo respiro perquè m’entri endins l’hàlit que t’empara.
Jo només et parlo i observo la dona que ets, amb un escot de carn suau i lluminosa on s’insinua el començament dels pits palpitants, amb una malucs com les vores d’un cor que es tanca en el triangle punxegut del sexe. La teva figura sempre és coent, i estira de mi desitjos, dolçor i tendresa.
La teva edat no la conec, però sé que ets jove, que en algun lloc t’has perdut, que ets fàcil amb els homes. Però tot tant me fa si em deixes reposar al teu costat la meva vida cansada.
Del lloc on t’has perdut, en parlen els teus ulls tristos, que voldria tornar lluents. Però si no deixes l’alcohol, ni el meu amor ni el de ningú altre mai no podrà servir-te. Ets molt jove i ets a temps de tot. Jo et dec portar uns deu anys i, per experiència, ho sé. Només et cal enfrontar-t’hi.
Tanmateix, en aquesta taula de bar, il·luminat per una llum daurada, des d’on es divisa el petit escenari on de vegades uns músics n’instrueixen uns altres, estant al teu costat hi ha un trosset de paradís. I resto ben a prop de la teva persona suau, seductora, sensible fins a l’esborronament.
Quan ja te’n vas, surto amb tu al carrer, i la nit lluu diàfana i setinada. No em crec encara el plaer de caminar al teu costat, i invento per a la teva vida solucions i sortides que el teu cap nega dolçament, com per no fer-me mal. I cada dia, malgrat l’abisme que sotja la meva mirada encisada, és més gran el plaer de buscar-te.
Publicat dins de Contes curts, Contes de Barcelona
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 