Category Archives: Contes

Terra rodona

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només respiro.
I hi miro amb els ulls
i la claror em ronda,
i veig els tons diversos
de la terra rodona,
i tinc una consciència
de mi i del meu cos.
I vaig amunt i avall
perquè no tinc arrels,
i a tot arreu del món
sóc capaç d’adaptar-m’hi.
I és per això també
que a cops no sóc ningú
ni enlloc no tinc reflex,
i em preparo al moment
per alçar-me i anar-me’n.

Enigma

noia-000-tren-dona-barret

Pur aire de vidre
al cel blau, l’espai,
intocats els arbres,
immòbil boscam.

Mel que regalima
de l’alt sol daurat,
corre el tren, la vida
suaument impulsats.

L’estació a què arriba
no ens ha estat pas dit.
Amb aquest enigma
levita el somrís.

Plom

weeping-000-angel

En els somnis feixucs
de dolor estret amb cordes
tornen mals no sanats
d’amors que s’esmicolen.
I s’obren les ferides
per on la sang s’escola,
la vida fa fallida,
el seny es destarota,
i els ulls tenen l’empremta
dels cops de puny que foren
trenta-cinc anys enrere,
amb plom a dins l’estómac.

Cúpula daurada

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

Cau la nit

nit núvols.petita

Cau la nit
cansada de fracàs,
amb el tren
parat a l’estació,

grisa és l’hora,
el temps per respirar,
l’aire greu
amb un verí que escorxa,

negre el cel
opac de closa nit,
tarquim pres
tan rasant com un sostre.

un ofec
gebrat i escruixit,
un calfred
que escarbota l’estómac.

Galeria

Somnis sense complir

This gallery contains 1 photos.

     El va veure dret a l’entrada del Cafè de l’Òpera, en posició d’espera, el cos com enravenat, els ulls vidriosos, l’expressió realment de penjat, i amb aquella gorra de llana estrafolària que el feia semblar un pidolaire a punt … Continua llegint

Galeria

Comiat

This gallery contains 1 photos.

El telèfon no el despenja ningú. És la cinquena vegada que l’Aurora truca. Ara ja són dos quarts de dotze del migdia i la seva mare ja s’ha d’haver llevat. Tampoc no pot ser que la noia que la cuida … Continua llegint