Category Archives: llibret Carrers tots sols

Mar salada

dona noia ocell musa

Vénen a plorar pel temps de sucre
les muses que van perdre la gràcia:
també al voral dels anys resten retudes
les nimfes de les fonts, ja seques d’aigua.
Estrenyen a la mà dies abruptes,
humitejats pel plany, vessant de llàgrimes,
i recorden, damunt la terra obscura,
com era mel la mar avui salada.

Anuncis

Sargantana

pintura dona noia sola solitud

Em fa renéixer el dia
ple de sol, inundat
d’aire que renta i vibra
i arriba al cor gebrat.

M’escalfo al seu raig viu
com una sargantana,
surto isolada i freda
de sota dels llençols.

Polida i olorosa
vaig on ningú m’espera,
sols desitjo tornar-me
deliciosa i alegre.

Lliure

dona bola foc llumm noia a la mà sencera
Furtivament i sense cap empara
cerco aixecar la vora de conteses.
En solitud, bastint castells a l’aire,
m’hi vaig fent lloc mig dubtosa mig ferma.
Després no sé on desar-me la vida
tan quotidiana, voltada per tristeses,
però així moc tot el sentit que em dreça,
de terra a cel, alçada i molt més lliure.

 

1 de gener

bones festes tristes 000

El silenci de l’1 de gener,
un tel de boira que s’enganxa,
els llums de Nadal penjant tristament
vella solitud desfilant-se.
La lluna blanca al cel indiferent,
un fred rasant que glaça,
i la rosa d’Any Nou de desitjos i precs
que neix tota esguerrada.

Carnatge

nit impenetrable fosca

Xiscla la nit
a dintre de les temples,
la mort penetra
sense detura, endins,
arriba al moll
de l’os fent via lenta,
estupefacte
pel carnatge que ha vist.

Plor

dona noia trista desesperada 357834906

Puc plorar
l’eternitat del temps,
sense pausa
entre la nit i el dia,
constant llenç
de viatge al no-res,
els ulls cecs,
la vida per ferida.

Errant

noia dona esquena sola mirant el riu damunt un pont sola

Camino errant
esgotant-me la vida
sense ningú
esperant-me a cap banda,
feixugament
recomponc el somriure
esmorteint
el present que m’esclafa.
Just esgarrapo
el sentit del  nou dia
amb el dolor
d’una urpa ben clavada,
de tant sagnar
fins em torno insensible,
de solitud
deixo de ser humana.
Sense horitzó,
si no és la mort segura,
sense visió,
si no és la buidor vana,
me’n vaig al llit
i l’endemà em desperto
per fer una vida
del tot malaguanyada.