Category Archives: llibret Denes trencades

Morenor

parella al llit noi noia home dona 340006

Llambrega la teva morenor

i fondo respira el ressò de l’aire.

Tòrrida nit el teu sol fulgurant.

L’ull del temps, tan atent,

et guaita absort

i embadalit es tanca.

Anuncis

Nacre pur

 

nacre436576780

Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir

Pèrdua

g b nerly 1888 pintura nit pluja 

Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit,
doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te;
olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se:
així, els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.

Enlairant-nos

dit a llavi

La teva ardorosa cabellera
en mi s’escampava,
sacsejant-se.
Vam temptejar el pany
amb clau molt fina,
la porta del cancell s’obria,
enlluernant-nos.
Vaig tocar la bellesa primera
les ales del matí,
el nocturn pòsit,
i enlairant-nos enllà
en llençols tendres
em va tornar el valor
i el goig
i el somni.

Pell colrada

home nu preciós passejant davant onades mar

El temps porta espurnes d’or
a la teva pell colrada,
quan passes lleuger i suau
caminant cap a la platja. 
Carn molsuda, llavi ple,
pit per nodrir nits en vetlla,
malucs que no tenen fre,
ulls que lluen com espelma.
I topants agosarats
sota la bermuda encesa
que tothora fa fimbrar
la llum que lluu i enlluerna.
T’espera entera la mar,
la seva mullena fresca,
i ma vida amb el neguit
sempre de tornar-te a veure..
Home que atures l’alè
i fas petges a l’arena,
que no esborra cap embat
de la mar que et sent i serva.
Sospeses la immensitat
que prest ve a omplir-te d’estrelles,
i s’agenolla al teu pas
la dolçor de l’hora quieta.
Radiant formosor que escampes
i arriba amb la melangia
per l’art del teu cos daurat
que és escultura infinita.
Pel teu cos i viure lleu,
que desvetlla l’alegria,
i somou tot el desig
de la dona que en mi vibra.
De la dona que en tu neix,
com el cel, el mar i el dia,
i que saps que ets llunyà, igual
que la quimera que em guia

Etern

abraçada mans estretes parella

I vindrà el sol i el seu amor
d’aire rosat i verd intens
i el cel tan pur avançarà
en progressió igual que el temps
i les carícies de les mans
faran el mon lloc de ple dret
i els cossos bells es confondran
en la claror d’un foc vermell
dins el saber d’un absolut
que neix just d’ells i el seu etern.

Relat

noia dona esquena flors cabell

S’ha perdut  ja la teva imatge

que va poblar les nits, el ball de vida,

que em va tibar de manera irresistible

a entrar en el magma que t’incloïa,

quan amb la teva bellesa donaves

dimensió a la condensació del temps.

I jo era dins la teva fondària

i el meu desig espetegava en tu.

Vaig conèixer aquelles nits la llargària

del teu cos constituït per llum d’astres,

l’olor fragant del teu cabell de blat

els artells blaus de les teves carícies,

mentre el rodar de la terra ens conduïa

a cadascú al seu país i al seu relat.