Category Archives: llibret Lletra de tango

Soc una tal dona

dona noia flor.petita

Soc una tal dona

que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,

i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

Anuncis

Àngel perdut

david de michelangelo contra un cel ennuvolat

Àngel perdut
pels carrers del meu poble,
allà al lluny
on esclaten designis
hi ha ja escrit
amb mel fresca de cova
si un dia roig
beurem junts l’ambrosia.
Amb tu es perd
l’udol cap a la lluna
de nits sorpreses
pel mossec solitari,
i un mar calent
pel sol que alegre espurna
navega lent
pels teus ulls oceànics.
Ets sempre festa
en el clos dels meus dies
de porcellana
brunyida i sempre buida,
àngel perdut,
la teva suau carícia
de ploma forta
duu plenitud i pluja.
Sota l’olor
del dia que es propaga
poso l’esguard
damunt la teva espira
i només sé
que és del cel d’allà on baixes
i vull només
ser la teva celístia.

Lluna alta

dona noia al llit abraçant home noi parella

Sóc l’estrangera
que et va triar una nit,
jove i polida
com si just estrenada,
amb el neguit
del teu pregon encís,
menant-te a un mar
de càlida lluna alta.

Tan bella la teva aura,
captivadora,
plena de lluïssor
tendra, entranyable,
que enllà del teu cancell,
penetrant l’ànima,
abocaves en mi
cavalcant l’alba.

Sarcòfag

000tempesta de neu dona noia d'esquena

El meu cor calent
no desfà la neu,
buit i embolcallat
dins el meu sarcòfag.
I fins si la sang
puja roja als llavis
fa el borrall d’un bes
que un mocador escampa.

Somni

000dona noia a la neu paraigua

 Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.

L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.

Lluu la nit

noia 000 dona bicicleta portalada plaça reial

Fas sempre espurnejar
el temps que estic amb tu,
que fa estela en el temps
que segueix en trobar-te.

Lluu la nit i retinc
el teu tast, la fragància,
i un neguit a la pell
del teu ésser intacte.

Mar solitària

mar 000 soltària noia dona llit blanc i negre000

Turgents pits de pell de lluna,
foc ardent melic avall,
passió del cos que s’abrusa
cel enllà, regalimant.

Dits alats polint la gemma
amb delícia electritzant,
anhelosos l’enardeixen,
delirosos van llustrant.

Esplendor, zenit de l’alba.
Estrelles en devessall
cauen en mar solitària,
que ha perdut el seu amant.