El meu món compost per la solitud.
Tibo fat, salut i hi giro abrivada
fent-hi una rotllana.
Així extrec forment, impuls, cor ardent,
riquesa latent, i amb les meves mans
en faig una empara.
No deixo el tresor de l’ésser que moc
al vaivé d’un altre. Just cerco l’amor
tot sent sobirana.
Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes de combat, Poemes de la solitud, Poemes per a dones, Poemes solars
8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.
No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.
Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes de combat, Poemes per a dones
No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,
i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.
Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,
no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.
És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.
Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.
I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.
Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.
Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.
Vulgue’t complet,
no deixis que et soscavin
la integritat,
la vida inalienable.
Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes de combat, Poemes per a dones
A la vora no hi ha mà
que t’alci per l’alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que et corlliga,
només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,
i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.
