Category Archives: Poemes amorosos.

Llums de la nit

Com m’agradava tenir una vida eterna,

amb quina fondària no se’m presentava,

com l’exposava per saber-ne els misteris,

la bellesa íntima que constituïa.

*

Les llums de la nit n’eren el presagi,

tot home de nacre un món oferia,

dens per endinsar-hi, i entrar al paradís,

mai més no sortir-ne. Fins lliscar en un altre.

*

No n’hi havia prou, de penetrar en un,

tants nois i tan tendres, tan amanyagables,

tan oferta pell d’amor condensant-se,

dins l’existir ardent, tant viure extasiable.

*

Vibraven de nit els somnis potents,

de camins cruixents, d’amors iniciàtics,

i d’immenses vides, totes començables,

el desig de viure fondament miracles.

*

L’enamorament màgic de la nit,

tot era possible, les passions salvatges

com se’ns van donar, també abandonar,

sense pal·liatius, l’encís perbocant-se.