Com m’agradava tenir una vida eterna,
amb quina fondària no se’m presentava,
com l’exposava per saber-ne els misteris,
la bellesa íntima que constituïa.
*
Les llums de la nit n’eren el presagi,
tot home de nacre un món oferia,
dens per endinsar-hi, i entrar al paradís,
mai més no sortir-ne. Fins lliscar en un altre.
*
No n’hi havia prou, de penetrar en un,
tants nois i tan tendres, tan amanyagables,
tan oferta pell d’amor condensant-se,
dins l’existir ardent, tant viure extasiable.
*
Vibraven de nit els somnis potents,
de camins cruixents, d’amors iniciàtics,
i d’immenses vides, totes començables,
el desig de viure fondament miracles.
*
L’enamorament màgic de la nit,
tot era possible, les passions salvatges
com se’ns van donar, també abandonar,
sense pal·liatius, l’encís perbocant-se.