Tan feliç
com quan era amb tu,
venturosa
al teu sol del sud,
preciosa
desgranant futur,
oferint-te
l’amor més curull,
abraçada
al teu cos fecund.
És Cupido
qui el somni m’ha dut.
Tan feliç
com quan era amb tu,
venturosa
al teu sol del sud,
preciosa
desgranant futur,
oferint-te
l’amor més curull,
abraçada
al teu cos fecund.
És Cupido
qui el somni m’ha dut.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de l'esperança, Poemes solars
Va venir el meu amor
portat pel vent de l’estiu,
ple de caliu i fragància,
es badaven grans les flors
com jo amb ell m’extasiava.
*
Ens duia l’aire del temps
de ciutats italianes,
tot era sol i sentor,
immensa dimensió,
a tot arreu ens amàvem.
*
Bressats per la llibertat
que amb la terra gravitava
dúiem a la pell el sud,
amants, sensibles, fecunds,
pura essència de nosaltres.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home
Toca el dia amb la punta dels dits,
fes-li les carícies que a tu et manquen.
*
Toca l’home amb tot l’anhel ardit,
el que a la joventut va transmutar-te.
*
El que a la fi també et va derruir,
però amb qui vas crear de l’amor la substància.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud
Entre la força del sol, la mirada
entre les parpelles, cremants com les galtes.
I de l’ample món perfilo els contorns,
textures, colors, la translúcida aura,
tot el moviment que s’estén al temps,
l’harmonia càlida que commou com l’aire,
i la immensitat del cel canviant
que vetlla l’encant del profund amar-te.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del sol, Poemes solars
Folga el temps en què no hi ets
amb buidor descabdellant-se,
espais amples, llocs oberts
a tot arreu esperant-te.
Tota tria m’és baldera
ara que no puc triar-te,
es perd tot l’escalf del sol,
arreu fredor circumdant-me.
El meu coixí sols coneix
plor i malsons des que marxares,
si sabés on ara ets
correria a cercar-te.
Potser la meva tristor
traspassa valls i muntanyes
i ve a explicar-te, fluixet,
que sols visc per estimar-te.
M’endinso en el meu hivern
fent conjurs per retornar-te,
m’emparo en el tendre temps
per conjugar l’esperar-te.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la solitud, Poemes per als homes
Només sé que em vas estimar
com s’estima d’un sol cop a un altre,
que una deessa carnal va fer trobar-nos,
que greument, abruptament, vas imposar-te’m.
Només sé que eres bell, que eres complet,
que tenies just fets vint-i-tres anys,
que la pluja et mullava el cabell.
Que les fondes cavitats del meu cos
acollien els teus fondos besos,
que les teves mans portaven plenes
les clarors irradiants del meus batejos.
Només sé que et vaig perdre i no et retrobo,
que la vida és veraç i val la pena
perquè segueixes en mi, com una torxa,
com la terra es completa en planeta
amb l’amplíssim i emmirallant mar.
Només sé que eres bru i que els teus llavis
fluïen en la vermellor de la cambra.
Només tu i jo habitàvem les frondes,
només tu vas fer florir els pètals de l’estança.
Només tu, amb el teu cabell com una ona
que acaronava la meva pell astorada.
Encisada com mai pel tornassol dels teus glavis,
per la teva ànima andalusa que, fondíssima,
tamborinava i ressonava en l’aire.
Barrejada amb la teva pell bruna,
olorosa com la d’àrabs o gitanos,
no hi havia més bellesa continguda
que s’esbravava d’un a l’altre, amant-nos.
Amassat en canyella, també en lluna,
no hi havia més bellesa abastable.
El teu cos també podia viure’l,
com tu em vivies a mi, amb el teu fogatge.
No queda res més en les arestes fines
amb cicatrius i ferides per les bandes,
només el teu ardor que puja i crema
com una creació en mi deixada.
En aquella escalfor d’Andalusia,
entre el blat madur on vam ajeure’ns,
el teu cos sempre ofert lluïa tendríssim.
Et vaig tenir, enter, però vaig perdre’t.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home, Poemes solars
Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.
Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses més punyents i sentides.
Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,
a recer de l’amor mormolant.
Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets
S’ha perdut ja la teva rossa imatge
que va poblar les nits, el ball de vida,
que em va tibar de forma irresistible
a entrar en el magma que indòmit t’incloïa,
*
quan amb la teva bellesa donaves
dimensió i intensitat al temps.
quan jo era dins la teva fondària
i el meu desig espetegava en tu.
*
Vaig conèixer aquelles nits la riquesa
del teu cos constituït per llum d’astres,
l’olor fragant del teu cabell de blat,
*
el fast tan dens de les teves carícies,
mentre en rodar la terra ens conduïa
a cadascú al seu país i relat.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets
Fulgura de ple el teu cos
en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat,
les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant
i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat
el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut,
t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat
a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial,
intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat,
anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar,
i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat
duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor
peixets de plata afamats
devoraven amb passió
fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència,
abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio
sense esperança, callada.
************************************************
Fulgura de ple el teu cos en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat, les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut, t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial, intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat, anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar, i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor peixets de plata afamats
devoraven amb passió fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència, abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio sense esperança, callada.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets
Va passar el nostre temps
com gotes blaves de pluja
S’arrapen encara als vidres
i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta,
a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre,
igual que el teu cos ros,
la pell rosa i translúcida,
l’amor interminable,
encesos de tristesa
per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat
per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel
i la brisa callada.
La teva cambra càlida
després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava,
l’absolut que creixia
tan real que esglaiava
Una vida secreta
lentament s’imposava
al batec d’un sol cor,
que al teu llit bombejava.
Allà on no es pot tornar,
l’espai ja clausurat.
*********************************************
Va passar el nostre temps com les gotes de pluja,
preses encara als vidres, i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta, a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre, igual que el teu cos ros,
la pell rosa i translúcida, l’amor interminable,
encesos de tristesa per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel i la brisa callada.
La teva cambra càlida després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava, l’absolut que creixia
del nuat de tots dos, tan real que esglaiava.
Una vida secreta lentament s’imposava
al batec d’un sol cor, que al teu llit bombejava.
Allà on no es pot tornar, l’espai ja clausurat.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets