Category Archives: Poemes amorosos

Amor

tendresa parella llit 000 rosa

Somio amb tu des l’alba del temps,
un cos intens per escalfar fredor
per ocupar el meu espai mancat,
balder al llit i a tot el meu contorn.
Tot el meu ésser crea en tu sencer
tot l’art major que fas sorgir de mi,
i tu em regales el vibrant de la nit,
el sol ixent dels teus llavis d’ardor.
Tot estremint-te endintre, fins al cor,
irromps en mi fins al clos de l’amor.

Anuncis

Nus

parella llit 2334334

En el mateix llit
que et vas deixar estimar
jec malalta.
Una tarda d’estiu,
nus,
pell contra pell,
quan la calor joiosa
entrava per la finestra.

Ara he clos els finestrons
i el meu cos no sap fer festes,
però els meus pits
forts i rodons
són els mateixos pits
contra els que,
llarg,
vaig preme’t.

 

Nacre pur

nacre436576780

Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir.

Enlairant-nos

dit a llavi

La teva ardorosa cabellera
en mi s’escampava,
sacsejant-se.
Vam temptejar el pany
amb clau molt fina,
la porta del cancell
s’obria,
enlluernant-nos.
Vaig tocar
la bellesa primera
les ales del matí,
el nocturn pòsit,
i enlairant-nos enllà
en llençols tendres
em va tornar el valor
i el goig
i el somni.

 

Pell colrada

home nu preciós passejant davant onades mar

El temps porta espurnes d’or
a la teva pell colrada,
quan passes lleuger i suau
caminant cap a la platja. 
Carn molsuda, llavi ple,
pit per nodrir nits en vetlla,
malucs que no tenen fre,
ulls que lluen com lluerna.
I topants agosarats
sota la bermuda encesa
que tothora fa fimbrar
la llum que lluu i enlluerna.
T’espera entera la mar,
la seva mullena fresca,
i ma vida amb el neguit
sempre de tornar-te a veure..
Home que atures l’alè
i fas petges a l’arena,
que no esborra cap embat
de la mar que et sent i serva.
Sospeses la immensitat
que prest ve a omplir-te d’estrelles,
i s’agenolla al teu pas
la dolçor de l’hora quieta.
Radiant formosor que escampes
i arriba amb la melangia
per l’art del teu cos daurat
que és escultura infinita.
Pel teu cos i viure lleu,
que desvetlla l’alegria,
i somou tot el desig
de la dona que en mi vibra.
De la dona que en tu neix,
com el cel, el mar i el dia,
i que saps que ets llunyà, igual
que la quimera que em guia

Soc una tal dona

dona noia flor.petita

Soc una tal dona

que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,

i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

Àngel perdut

david de michelangelo contra un cel ennuvolat

Àngel perdut
pels carrers del meu poble,
allà al lluny
on esclaten designis
hi ha ja escrit
amb mel fresca de cova
si un dia roig
beurem junts l’ambrosia.
Amb tu es perd
l’udol cap a la lluna
de nits sorpreses
pel mossec solitari,
i un mar calent
pel sol que alegre espurna
navega lent
pels teus ulls oceànics.
Ets sempre festa
en el clos dels meus dies
de porcellana
brunyida i sempre buida,
àngel perdut,
la teva suau carícia
de ploma forta
duu plenitud i pluja.
Sota l’olor
del dia que es propaga
poso l’esguard
damunt la teva espira
i només sé
que és del cel d’allà on baixes
i vull només
ser la teva celístia.