I al voraviu
de l’amor que es perfà
vivim de ple
la nostra gosadia.
Tardes ardents
fendint el temps fugaç,
deixant la marca
al nostre foc brunyida.
I renaixem
dins la saviesa, enllà,
de sol cremant,
d’intimitat bastida.
Mai res com tu
ni ningú més humà,
jo al teu caliu
de combustió i de vida.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes del desig, Poemes per als homes
Somio amb tu des l’alba del temps,
un cos intens per escalfar fredor
per ocupar el meu espai mancat,
balder al llit i a tot el meu contorn.
Tot el meu ésser crea en tu sencer
tot l’art major que fas sorgir de mi,
i tu em regales el vibrant de la nit,
el sol ixent dels teus llavis d’ardor.
Tot estremint-te endintre, fins al cor,
irromps en mi fins al clos de l’amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
En el mateix llit
que et vas deixar estimar
jec malalta.
Una tarda d’estiu,
nus,
pell contra pell,
quan la calor joiosa
entrava per la finestra.
Ara he clos els finestrons
i el meu cos no sap fer festes,
però els meus pits
forts i rodons
són els mateixos pits
contra els que,
llarg,
vaig preme’t.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes ombrívols
Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir.
