Category Archives: Poemes amorosos

Nit

abraçada 0 home dona noi noia

Recordes com t’estimava?

Amb les mans buides de tu
sota una renglera d’arbres.

Era quan moria el dia
i la nit vibrava, intacta,
i les teves mans, com fulles,
seques queien, i marxaves.

Jo era l’empremta de tu
i tu en la nit fulguraves.

La nit, cegada de llum,
vivia sense hostatjar-me.

Anuncis

Alço la copa

The Embrace by Schiele.jpg

Alço la copa ben alta!

El vostre sol m’emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s’escampa.
Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert un a l’altre.

Alço la copa rosada!

Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.
Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.

Alço la copa de grana!

Sou home i dona que canten
l’embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.
Vulnerables al destí,
perdedors de la batalla,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.

Alço la copa de vi!

Anys

parella petó trenooo

Ens vam quedar allà, amor,
entre els trens d’Europa
va restar la nostra vida,
la il·lusió com una incandescència,
una felicitat mai no extingida.
Va restar allà la nostra solidesa,
l’aventura infinita compartida,
la sensualitat de la nostra existència,
el nostre món fulgurant, carícia sobre carícia.
Només et cerco a tu tants anys després
d’aquella nostra vida. Enlloc no he trobat ni hi ha res més
que aquell sol que intensament gravita.

Nuesa

home nu ovalat

Queia la filagarsa de la nit
sobre un somni filat de lluna plena.
El teu cos de tramuntana va vibrar,
i vaig sentir, ofertes, les portes de la vetlla.
Durs punyien els músculs enaltits
oferint-se a un ball de dansa tensa.
Nova aixecava la testa el meu desig brunyit,
només per tornar a assaborir
que l’amor és nuesa.

Carnal amor

 parella petó pluja carrer

Deixeu que corri el mar

amb la seva bravesa de petons,

que l’onatge en vaivé amb què s’ofereix

sacsegi les fronteres del món,

que el desig que duu al nervi i a la pell

es fongui amb la tendresa del sol

que la passió arribi amb tot el tremp

del mar revolt pel més carnal amor.

Prec

home nu preciós passejant davant onades mar

 Pren-me sencera amb les teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital

Ardent

parella 0 petó 89384380

Encara el teu cos que em fuig
el faria amor meu
i et perdria entre els meus pits
i el meu entrecuix ardent.