Category Archives: Poemes dalt del tren

Pluja vinent

ginesta amb rosada

Fosqueja aquest dia pròxim a la pluja,
sense hores marcades, penetrant i intens.
Una altra bellesa d’una verdor densa,
d’expectació d’aigua, d’esgarrif de fred.
Ginesta com festa vessa groc d’estiu,
s’estenen les heures, es gronxen els pins.
Recorrem el bosc amb el tren mullat,
vibrant al seu ritme vindrà la ciutat.

Desmentiment

cap d'escultura de dona trencada més fosca

Corre el tren en el temps, l’estiu provisional,
carregat de nostàlgia, de vivències d’enrere,
del despertar del món, els estius sense treva
desbordants, succeint-se, i aquell amor traçant
avingudes per viure. Resta tot tan roent,
vívid i inaccessible, i és en aquest escaire
on el món va a l’abisme i se m’enduu cremant
amb un pes de vertigen. Encara visc allà,
en la veritat concisa de qui érem tu i jo,
abans de desmentir-se.

Nit al tren

estació tren nit

Llums a la muntanya en la negra nit,
s’obren estacions a la terra plana,
una consistència davant fanals i astres.

Són ells qui leviten, nosaltres seguim.

Hi ha claror estable a cada vagó,
la gent somieja i fins pesa figues
a aquesta hora lenta que fa el somicó.

Per arribar a casa la nit cal fendir-la.

I no ens diluïm al gruix de foscor,
seguim sent corporis, distingim colors,
els lleus moviments de gent esgotada.

A fora la nit, mig atrotinada.

Tarda

mare fill dona noia nen

Fa una tarda on el sol no llambrega,
al cel núvols de suau filagarsa,
tiba el tren vagons i personatges,
asseguts o fent tentines drets.

És una hora tan sols mig resignada
com el temps dels nens sortint d’escola,
quan la tarda es tanca sense moure’s
dins les cases i el vibrant queda exclòs,

amb l’ofec d’una mare joiosa
de tenir a la llar el seu fill,
massa sola, massa exclusió s’imposa,
sí, feliç, però amb el desig glatint.

Corre el tren, passen les estacions,
ara és l’estoica maduresa
de temps vell on el desig s’esquerda
amb l’efluvi de la infantesa fos.

Anhel

mar petjades sorra

Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.

Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.

El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.

Festes de Nadal

arbre de nadal a plaça des del tren

Ja s’ha fet nit a les sis de la tarda,
van passant llums i arbres de Nadal,
anem parant a estacions callades,
tots el rellotges són més lents i esmussats.

Se’ns enduu el tren tot lleuger i arrauxat
amb un saber de camí conegut,
mig buit aquests fal·laços jorns de festa
desgavellats, repetitius i eixuts.

Tren

tren bosc estiu sol 000000

Passen muntanyes
i cases rosses
entre els alts arbres
que fan el bosc,
la finestrella
els deixa enrere
sota el cel ample,
banyats de sol.
Corro amb el tren
entre l’espai,
la llum excelsa
tot ho fa festa,
sento endintre
l’ésser exhaust
que duc tothora,
que es desintegra.
Mai no hi ha treva,
mai som salvats.

Boscos

pi pinyoner a bosc. mida gran

Sota ponts
i túnels soterrats
trota el tren
modern, entre vells boscos.
El paisatge
antic i ancestral
fa olor
de misteris molsosos.

I quin éssers
som aquests passatgers,
en quin món
hem sofert el viratge.
Hem desprès
l’arrel de tany vital
i hem perdut
la substància i la base.
I creiem
un luxe que ens pertany
tot el verd
de vegetació i arbres.
Hem segat
els vincles amb punyals
i ara som
esquifits i alienables.

Calor

noia dona tirant-se aigua per la calor

I va desfilant el temps
mentre travessem l’espai
al ritme d’un trot de tren
que s’atura a estacions caldes.

En un estiu de cocció
no hi ha futur, només ara,
el temps fa tan sols d’actor
que es mou dins el seu teatre.

Curts pensaments, curt volar
d’una destinació a una altra,
entre claudàtors va el temps,
clos en la roba suada.

Vinc de moros i cristians
i la calor no em fa petja,
m’acompanya, és a les mans
com qualitat vital meva.

Estiu

mar arbres estiu

Just avui
ens comença l’estiu,
el tumult
de calor i de platges,
d’irisades
capçades dels arbres,
cos a l’aire,
brunor, voluptat.
Trota el tren
tot curull d’alegria,
en l’estiu
fastuós que es fa vida,
es remou
joventut, llibertat,
el temps s’alça
d’esplendor amarat.