Category Archives: Poemes dalt del tren

Tren de nit

Va perforant la nit

el tren que viu fa via,

en l’hora que aquest dia

ha clos el seu renou.

*

Nit de negror compacta

que ens envolta completa,

hàbitat dels alts astres

estrany a la consciència.

*

Volem arribar a port

i córrer cap a casa,

entre els petits carrers

de l’experiència humana.

*

I traspassar el portal

de la clova que ens guarda

la intimitat intacta,

ja nus, del tot salvats.

Soterrament

En el camí

traspasso el bosc,

el temps l’inunda

curull de sol,

el cel n’extreu

la formosor,

luxós, dreçat

al blau grandiós.

*

Ja entra el tren

a l’estació,

tancada, fosca,

el raïl xiscla,

el túnel negre

de faisó llòbrega

ens engoleix

l’últim quart d’hora.

Dia flamejant

Crema el dia

que pot semblar tot plàcid

des del tren

corrent cap a ciutat.

*

Gairebé

flameja de calitja,

fa miratges

aquest sol desfermat.

*

A la Rambla

corre l’aire del mar,

refrescant,

com un doll de delícia.

*

Promptament

a un fi cal adreçar-se

i anar ràpid,

ocult del sol que fibla.

Primavera al tren

Creua el tren

tota la primavera,

que s’estrena

magnífica i suau,

tendrament

s’estén damunt la terra

d’aquest sud

europeu i fimbrant.

*

S’obre ample

i immens tot l’horitzó,

es fa daina

el temps meravellat,

es despulla

d’aïllament, reixat,

i neix l’ésser més íntim i lliurat.

Camí de ciutat

Dins de l’espai i el temps,

així el tren sobre vies

amb mi a la finestra,

on espetega el sol.

*

Lenta avança la tarda,

gran és l’àrea boscana,

farcida de turons

i valls sota el cel auri.

*

Vaig camí de ciutat

oberta i arreglada,

si bé l’angoixa plana

a tots fondals i afraus.

*

És per l’isolament,

vida seccionada

d’allò que més amava,

que l’odi m’ha sostret.

*

I bé, no resta més

que l’acceptació

dins de l’espai i el temps,

que es clourà de bursada.

Camí de Barcelona

Dalt del tren, horitzó sempre ignot,

camí dens de boscos i aventura,

aquí el temps s’entén allargassat

festejat per les roselles púrpures.

Un passeig àgil entre la fronda,

ben florent, on sempre és primavera,

corre el tren lliscant entre l’arbreda,

fauna i flora, dimensió del sud.

Baixadors, art de cent anys enrere,

placidesa de natura fluent,

com un somni, la seva vida intensa,

el brancatge de pins retorts al vent.

I al fons hi ha, d’aquest passeig vibrant,

la ciutat, d’història tan antiga,

tendra i bella, d’abastament i grat.

Tres-cents anys i més de setge en vida

i ella alçada, sense deixar el combat.

Tarda

S’aposenta la tarda

amb rosa primavera,

acull el sol i l’aire,

la vegetació,

i el tren que ara traspassa

el bosc ple d’hora lenta,

i a mi, que vaig completa,

asseguda al vagó.

Aviat venen cases,

els carrers, edificis,

les torres modernistes,

clarianes de flors.

Va fent via a ciutat

i la tarda es fa miques,

una ventafocs trista

vestida de parracs.

Ametllers florits

I bé, al final ja soc a dalt del tren,

els ametllers ja són pertot florits,

delicadesa de nova primavera

que mostra tendra el seu íntim encís.

També jo avui trenco un vast tancament

que m’ha colgat en vida casolana,

cerco florir les poncelles esparses

de minses gemmes també en mi esclatades.

Paisatge

Recorrem terra i cel

al marc de la finestra,

un paisatge imposant

de l’hivernal febrer,

el sol es va movent

d’esquerra cap a dreta,

resten esquitxos d’arbre

pel viu lliscar del tren,

es distingeix molt tendre

el clapejat dels plàtans,

l’arbre de la infantesa,

aquell goig sense fi,

baixadors noucentistes

tenen els llums encesos,

vindrà sens pausa el vespre

transformant temps i espai,

tota la immensitat

ens restarà abastable

al tren que la traspassa

fins a arribar a destí.

Grisor

Fumeja boira el dia

com grisor de l’hivern,

una pintura antiga

deslluïda pel temps.

*

Llostreja a l’horitzó

el sol que va enfonsant-se

dins el redós boscós,

fosca textura d’arbres.

*

Sobre els rails el tren

xerrica i s’arrossega,

tiba el seu ossament

a desgrat i sense esma.

*

Igual jo em ressento

del dia i d’aquest temps

que sense amor empento,

sense il·lusió ni tremp.