Category Archives: Poemes de combat

Fora feixistes

A estones, a frec hi ha flaixos de mal.

*

S’encarna en persones amb qui veus forçada

la teva actitud en un pur rebatre,

servant el que és bell, la gran llengua humana.

Volen destruir però just ni desgasten,

i deixen un tuf d’un embrutiment

de ronya incrustada, d’una fetor infame.

Tot el més abjecte concentren, xarboten,

d’aquest gruix compacte n’esputen i roten.

Creu-me, no t’hi embranquis, que restin odiant-se,

en el seu infern, pudents de desgràcia.

*

Nosaltres alçats vers l’abominable.

Bruxisme

Crispació, angoixa en el dia plàcid,

silenci quiet, pluja sota el cel boirós.

Quanta pena densa, dolor que es concentra,

el plor que espurneja, el respir veloç.

*

Són les nits terribles penjants de bruxisme,

la màgia més negra torna els sons horror.

Al fons és ben simple, són les malvestats

a què he exposat el meu ésser sol.

*

I el present circumda amb puntes d’espasa,

a mi a la pàtria, la lluita és feroç.

Així en la vigília, ben de mica en mica,

*

faig per reconeixe’m en el vast amor.

I aquí erigida -retornat somriure-

prenc de nou les forces de gràcia i valor.

Sobirana

foto més clara carme a venècia últim dia foto retallada només cara

El meu món compost per la solitud.
Tibo fat, salut i hi giro abrivada
fent-hi una rotllana.

Així extrec forment, impuls, cor ardent,
riquesa latent, i amb les meves mans
en faig una empara.

No deixo el tresor de l’ésser que moc
al vaivé d’un altre. Just cerco l’amor
tot sent sobirana.

Rebel·la’t!

fris antic amb dona lluitant amb guerrer

La teva mà sensible restà a tocar del somni,
la joventut ardent sota el sol dels estius,
endinsada al món cíclic que fa rodolar els anys.
Però es va escapar la lluna cap al cel, cotonada,
i la nit es va fer boca de llop tancada,
amb rapaces voltant-te, nodrint-se del teu cor.
Indefensa, arraulida, amb aquella por atroç
que mai més va deixar-te, a cada mossegada
se t’escolava el somni. No te’n feies el càrrec,
i constant conjuraves, fervent com un infant,
aquella lluna jove, l’influx en què restares,
l’instant en què tocaves el seu hàlit celeste.
Però es va quedar aturada la teva mà tan dolça,
buida d’aquella lluna, seccionada del somni,
dins la nit ominosa, fins desvitalitzar-se.
Sense cap rebel·lia, vas anar conformant-hi,
astorada que els astres no et llancessin cap corda
ni abaixessin la lluna, ni t’esperés cap alba,
ni cap final feliç vingués a rescatar-te
de l’ofec de la forca, dins la nit violentada,
tapats amb la mordassa els teus crits més agònics.
Però no vas rebel·lar-te. La teva por ferotge,
amb verí inoculada, va fer esbarriar el somni,
i vas oferir, oberta, a totes les rapaces
la teva carn formosa, fins a esdevenir espectre.

fris antic amb dona lluitant amb guerrer

 

NO

símbol gest feminista-2-565875

8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i lliures.

No serem
un ésser auxiliar,
no admetrem
ni coaccions ni setges,
persistim
sens detura endavant
al camí
de la nostra conquesta.

Decàleg

flor tropicalTropical-Flower-St_-Lucia

No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,

i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.

Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,

no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.

És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.

Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.

I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.

Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.

Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.

Vulgue’t complet,
no deixis que et soscavin
la integritat,

la vida inalienable.