Category Archives: Poemes de la lluna

Lluna

LLUNA MAR PALMERA PLATJA retallada vermellosa

Joiell, plena lluna de nacre polit,
bellor lluminosa, fermall de la nit.
Corpresa pel mar, el mar contorneges
i l’atraus, colpit, ple de fúria tendra.
Somieja amb tu, dolçor sense màcula,
formosa i benigna, de força insondable.
Ets una encisera de jove encanteri
amb la saviesa densa de mil·lennis.

Lluna

Nit-Lluna-Plena-rosa

Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.

Carícies

mar lluna tropical palmeres més clara

Lluna ingràvida

dibuix. dos gats mirant la lluna finestra

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.

Claror rodona

art japonès

Claror rodona,
gran ull del cel,
blanca, ara ornada
amb flors de mel.

Tiges alçades,
dolçor, sentor,
florida d’ambre,
nit de cotó.

Resplendor nívia,
cèrcol suau
de pleniluni
al pic del blau.

Esplet

lluna plena mar23345

Vetlla l’hora
de la lluna més plena
en la nit
olorosa i espessa
dins l’estiu
on la festa és esclat
en l’esplet
de l’amor desbordat.

Falda de lluna

lluna-rosa-al-mar-000

Llarga falda de la lluna
estesa damunt el mar,
plata i llum amb què l’inundes,
intensa olor tropical.
Et banyes en la seva aigua,
plena de dolçor nocturna,
encisat et gronxa el mar
amb tendresa que no oculta.

Lluna mora

posta de sol a luewnada meravellosa0

Tapet de lluna

 lluna blava

Aurèola de lluna
com tapet destacant-la
en el cel blau de Prússia
mentre el dolç vespre avança.

El carrer encén els llums,
els cafès són clarianes
quan tot ja està tancat
i els sopars són a taula.

Lluna gronxada al cel,
excelsa lluminària,
fes-nos els somnis bells
tota la nit fins l’alba.

Lluna de tarda

lluna 0 de dia 894590

La lluna penja del cel
com un botó sense trau
al sedós llenç descobert
del més esplendorós blau.

Juganera, hi reposa
amb la seva dolça faç,
riallera i somiosa
com de nit ens ve a acotxar.

El sol suau l’acarona,
un sol de tarda llampant,
perquè segueixi tan bella,
perquè segueixi somiant.