Category Archives: Poemes de la lluna

Lluna de tarda

lluna 0 de dia 894590

La lluna penja del cel
com un botó sense trau
al sedós llenç descobert
del més esplendorós blau.

Juganera, hi reposa
amb la seva dolça faç,
riallera i somiosa
com de nit ens ve a acotxar.

El sol suau l’acarona,
un sol de tarda llampant,
perquè segueixi tan bella,
perquè segueixi somiant.

Lluna al mar

lunaengoogle000000000

Batega la lluna enmig la infinitat
damunt la mar platejada i calenta,
les ones eleven els seus salts elegants
per arribar a banyar-la, salabrosa i lluenta.

Estels fugaços, patges de la nit,
guaiten atents les ones cadencioses
aplegats a l’espatlla de la lluna al zenit
vetllant que no s’ofegui en la mar remorosa.