Category Archives: Poemes de la lluna

Pètal

S’obren les flors de la nit
lluminoses com el nacre,
la lluna és un pètal solt,
compendi dels sís que amen,
que amb els desitjos tot molls
de la terra eleven flama,
i l’aroma que desprèn
entre flors la lluna clara
és de magnòlia i de mel,
que és dels amants la fragància.

Lluent carícia

Sol que enlluernes la mar
d’una dolçor infinita,
ella joiosa fa ones
per sentir-te ben endintre.
I frueix enamorada
la teva lluent carícia,
que al capvespre es torna roja,
i que ella amb rubor explica
quan ja es fa nit a la lluna,
la seva amorosa amiga.

Lluna d’or

A quarts de sis fosqueja

sobre els llums de neó

que estacions encenen.

Que immens el firmament,

petits els baixadors,

món reduït, l’humà,

i la lluna suprema

que s’alça solellosa

damunt tot el seu regne.

Ésser d’or resplendent,

magnificent, que embruixa

arreu on cau el vel

de la llum que traspua.

I es va fent i fent fosc

en l’hora que beslluma.

La lluna plena al cel

atrau el goig, l’anhel,

i el poleix i l’impulsa.

Nit bressolada

Venia la nit sola

bressolada pel vent,

*

obert el seu respir

cap a la lluna plena

*

que vessava la llum

més daurada i superba,

*

fruint entre el vaivé

de carícies de seda,

*

en l’estiu fascinant

de bellesa sospesa,

*

tot un seguit d’instants

de fonda vida intensa.

Influx de lluna

Sota l’influx de la lluna

volto pels carrers callats,

camino movent silenci

enmig l’aire espurnejant.

*

Se senten cruixir les passes

camejant entre les fulles,

plouen des de dalt els arbres

generosos de fortuna.

*

Tot l’espai és olorós

de fonda natura i terra,

les llums tan tènues obren

vies d’ambre en la serena.

*

Un tast de vida ancestral

en la màgia mormolada,

endinsada en el misteri

que la densa nit entranya.

*

Tot al voltant es respira

l’encís de la tendra nit,

somiant en la dolcesa

faré el trànsit cap al llit.

Lluna plena

LLUNA MAR PALMERA PLATJA retallada vermellosa

Joiell, plena lluna de nacre polit,
bellor lluminosa, fermall de la nit.
Corpresa pel mar, el mar contorneges
i l’atraus, colpit, ple de fúria tendra.
Somieja amb tu, dolçor sense màcula,
formosa i benigna, de força insondable.
Ets una encisera de jove encanteri
amb la saviesa densa de mil·lennis.

Lluna

Nit-Lluna-Plena-rosa

Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.

Carícies

mar lluna tropical palmeres més clara

Nit de bengales,
el respir de les fulles
denses de l’aire,
la gran lluna jugant
entre crisàlides,
les braçades del mar
besant les platges
i les teves carícies,
sempre somiades.

Lluna ingràvida

dibuix. dos gats mirant la lluna finestra

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.

Claror rodona

art japonès

Claror rodona,
gran ull del cel,
blanca, ara ornada
amb flors de mel.

Tiges alçades,
dolçor, sentor,
florida d’ambre,
nit de cotó.

Resplendor nívia,
cèrcol suau
de pleniluni
al pic del blau.