Category Archives: Poemes de la Mediterrània

Mediterrània

pintura grega grècia carrer taula i cadires

Llum de l’estiu  de la Mediterrània,
com juga el sol potent, tot abraçant-se
al nostre sud de passions i flames.
Com dins del pit ens ha deixat la marca
d’aquest desig de fruir, de vida alta,
aquest anhel, sens fi, de pell colrada
per tot l’esplet de l’amor en fondària.

Boscos

pi pinyoner a bosc. mida gran

Sota ponts
i túnels soterrats
trota el tren
modern, entre vells boscos.
El paisatge
antic i ancestral
fa olor
de misteris molsosos.

I quin éssers
som aquests passatgers,
en quin món
hem sofert el viratge.
Hem desprès
l’arrel de tany vital
i hem perdut
la substància i la base.
I creiem
un luxe que ens pertany
tot el verd
de vegetació i arbres.
Hem segat
els vincles amb punyals
i ara som
esquifits i alienables.

27 d’octubre

vaixell víking amb senyera com la catalana i far d'alexandria000

Sóc amb tu, pàtria, dins teu,
per tu del tot envoltada,
ara independent i lliure,
i jo t’envolto dins meu.

És un 27 d’octubre
per sempre en mi, pàtria viva,
ara surts de la foscúria,
amb tu em sento embravida.

I seguiré el camí digne
de l’origen per servir-te,
pàtria lliure, pàtria airosa,
per sempre extensa i magnífica.

Canta la teva bandera
en l’aire ja en pau d’octubre
el desnuament sens treva
d’una angoixosa tortura.

Un descans rere tres segles,
tres-cents anys alçats en guàrdia,
tornem a orsar la senyera,
vela en la Mediterrània.

Quin gran amor, Catalunya,
que abastes totes les coses,
la teva riquesa és
la dels teus homes i dones.

Fidels, Catalunya, pàtria,
defensem la terra entera
que et conforma i agermana
amb les pàtries estrangeres.

Estiu

barcelona terrassa cafeteria plaça reial 000000

Devessall de calor
que cau del firmament,
cel transparent
on el sud s’emmiralla,
l’abelleix el riure
sensual i plaent
del viure lent
de la mediterrània.

Cremor

michelangelo000_madonna_col bambino--400x300-2

Visc levitant
sense aferrar-me enlloc,
no hi ha res sòlid
enllà de mi mateixa,

plena de sol,
-mediterrània meva-
dins l’intangible
corro sense futur,

i des del marge
amb cremor a ulls i estómac
guaito la densa
felicitat més fonda.

Pira

mans enllaçades

Ombra i sol espaterrant,
aquella aspror del migdia,
mediterrània arborant.

Carrer polsegós, llar fonda,
mercat viu, càntir ofert,
secrets d’erotisme i ombra.

Damunt hi traspua l’art,
migjorn d’un sud fressejant
que el sol ofereix com fronda.

Homes amb barba de dies,
dones amb vestits estrets,
vertigen de ciutat, pira.

Després es troben les mans,
que es buscaven,
dels amants.

Venècia, aura i aigua

venècia, àura i aigua000

Nàpols viva

nàpols viva 000000

Cariàtides

cariàtides grècia partenó000

Alçades sobre el temps, i com el temps sagrades,
perseverants com ell, teniu l’empar dels astres.
Dones de grega estirp, civilització alçada
al centre dels vuit vents, amb la mar per amplària.

Els vostres tendres ulls d’infinita mirada
observen el pas lent de mil·lennis d’albades.
Regalima saber, tast de sal i magrana
per la pell que exposeu, per les trenes nuades.

El vostre cos serè és estendard i guaita
dels pobles mariners d’aquesta mar amada.
Allà a l’Olimp, els déus, vetllen la vostra flama,
dones dretes al sol, exuberants de gràcia.

Els generosos dons de la Mediterrània
se us apleguen al cor, se us escampen a l’ànima.
I a tota Europa entera verseu la dolçor clara
del seny i la bellesa de la mesura humana.

Aquest vell continent s’alça a la vostra espatlla:
preserveu-lo sencer del monstre que l’aguaita.

Mar mediterrània

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), default quality

Mar blava i antiga,
la brisa et somou, t’ondula i arrissa,
tu maures el blau amb ones de vidre.

Mar dolça i amiga,
el teu serrell fi és randa polida,
tapet colossal de terra indivisa.

Mar alada i rica,
vas precipitant l’embat del teu viure
sota el cel ornat de blens de salnitre.

Mar forta i vívida,
fas trencar les ones, blau marí de tinta,
contra els espadats, gegants que vigilen.

Mar jove i sentida,
t’enduus els vaixells enllà de les ribes,
amb els mariners moguts per les brises.

Mar suau i fina,
les dones de mar preguen i sospiren,
amb els dits creuats: no les tornis viudes!

Mar lleial i ardida,
bressola les naus dels mariners lliures,
retorna’ls a port, les xarxes farcides.

Mar, brúixola i guia,
t’estens amb delit sota el cel que et mira,
prop del teu dens blau la gavina nia.

Mar nostra i brunyida,
mar Mediterrània, pobles et somien
des de fa mil·lennis, i en tu confien.