Category Archives: Poemes de la natura

Estació reclosa

Ve el més proper setembre,

ple de ferma energia,

arribant més terrena,

en tram horitzontal.

*

No és pas de dalt, solar,

amb els rajos continus

de l’estiu, punxedissos,

lliurats en vertical.

*

Estació reclosa,

més en humana senda,

de viu motor vibràtil

rodolant a consciència.

*

Jo sento el seu girar

d’activitat concisa,

de jerseis estirats

del fons de tots armaris

*

per la humitat que fibla,

pel sol que ara s’amaga,

per una freda brisa

que d’hivern va flairant.

Olor de pins

Deliciós jorn de setembre

de vent humit, de frec vibrant,

el sol lluu ferm al cel celeste

d’esplendorós blau escampat.

*

Es fan més vius tots els contrastos,

el nostre astre just ha girat

un petit tram la rodonesa

d’aquesta terra on som estadants.

*

Fa olor de pins, de pinyes noves,

de fruits caiguts al terra ric

d’aquesta pàtria, estació àuria,

que és la tardor que ara ens somriu.

Besllum

S’obre la llum del capvespre,

la claror de fina seda

transparent i lluentada

poleix contra el cel els arbres

mitològics al besllum.

Fragilitat

Com han florit

ja les plantes de flor,

com tots els arbres

han tret suaus poncelles

tot deixondides,

dreçades cap al sol,

deixant-se anar

al rodar de la terra.

*

En un tumult

s’empaiten cap a l’èxtasi,

com si la vida

se’ls hi hagués de segar.

No sols humans

tenim la consciència

que en si tot desa

la gran fragilitat.

Esglai

gecko rèptil llargandaix sargantana a arbre bosc humit

Esclata la natura
en un temps sens pecat,
l’home no la trosseja,
l’humà no la desfà.

Intacta se’ns presenta,
promíscua, exuberant,
no tem dalla esmolada
com jo, el cor esglaiat.

Tot just no destruïda
sense vestigi humà.