Esclata la natura
en un temps sens pecat,
l’home no la trosseja,
l’humà no la desfà.
Intacta se’ns presenta,
promíscua, exuberant,
no tem dalla esmolada
com jo, el cor esglaiat.
Tot just no destruïda
sense vestigi humà.
Esclata la natura
en un temps sens pecat,
l’home no la trosseja,
l’humà no la desfà.
Intacta se’ns presenta,
promíscua, exuberant,
no tem dalla esmolada
com jo, el cor esglaiat.
Tot just no destruïda
sense vestigi humà.
Publicat dins de Poemes de la natura, Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament