Besllum

S’obre la llum del capvespre,

la claror de fina seda

transparent i lluentada

poleix contra el cel els arbres

mitològics al besllum.

Fragilitat

Com han florit

ja les plantes de flor,

com tots els arbres

han tret suaus poncelles

tot deixondides,

dreçades cap al sol,

deixant-se anar

al rodar de la terra.

*

En un tumult

s’empaiten cap a l’èxtasi,

com si la vida

se’ls hi hagués de segar.

No sols humans

tenim la consciència

que en si tot desa

la gran fragilitat.

Esglai

Esclata la natura
en un temps sens pecat,
l’home no la trosseja,
l’humà no la desfà.

Intacta se’ns presenta,
promíscua, exuberant,
no tem dalla esmolada
com jo, el cor esglaiat.

Tot just no destruïda
sense vestigi humà.