Category Archives: Poemes de la nit

Nit al tren

estació tren nit

Llums a la muntanya en la negra nit,
s’obren estacions a la terra plana,
una consistència davant fanals i astres.

Són ells qui leviten, nosaltres seguim.

Hi ha claror estable a cada vagó,
la gent somieja i fins pesa figues
a aquesta hora lenta que fa el somicó.

Per arribar a casa la nit cal fendir-la.

I no ens diluïm al gruix de foscor,
seguim sent corporis, distingim colors,
els lleus moviments de gent esgotada.

A fora la nit, mig atrotinada.

Nit

palmeres nit0

Calla la nit
polida i sola,
passen els trens
i els transeünts
de darrera hora.

La nit ja sap
tot esperant
que éssers nocturns
l’habitaran

fins a l’instant
que el sol lustral
surti de clova.

Mormol

dia de vent i pluja dona noia paraigua destrossat

De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.

Feliç Any Nou

feliç any nou a happy new year

Feliç Any Nou des del fons de la nit,
transitant límpida cap a una nova era,
duu lluentor al xarolat vestit,
porpra daurada damunt les suaus parpelles.
I va fluent, joiosa i somiosa
cap al cantell d’un temps ja fonedís,
just travessar-lo prendrà consciència nova
de las tendreses d’amor de l’avenir.
Anirà amunt camí de les estrelles,
tot enviant-nos alens de paradís.

Bes

noia negra llavis retallats

El vent festeja la nit tan forta i jove,
ella és alegre, ell intens, ardorós,
l’atura àgil, ella es tomba xamosa,
ell va a besar-li els seus llavis en flor.

Lluna

Nit-Lluna-Plena-rosa

Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.

De nit

nova york a l'hivern neu retallada

I surto de nit, al misteri ocult,
al fred circumdant amb neu que s’enfonsa.

M’obro pas enmig de túnels de fosca
envoltats per llums, estrelles, penombres.

Jo vaig com d’estrena cap al meu encontre
entre el món intens, espessit, insomne.

Nit olorosa

dona nua al camps prat natura noia 000 blanc i negre

Gener vellutat

nit solitària. fanals meravellosa molt més clara

Vellut

Lluna ingràvida

dibuix. dos gats mirant la lluna finestra

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.