Llums a la muntanya en la negra nit,
s’obren estacions a la terra plana,
una consistència davant fanals i astres.
Són ells qui leviten, nosaltres seguim.
Hi ha claror estable a cada vagó,
la gent somieja i fins pesa figues
a aquesta hora lenta que fa el somicó.
Per arribar a casa la nit cal fendir-la.
I no ens diluïm al gruix de foscor,
seguim sent corporis, distingim colors,
els lleus moviments de gent esgotada.
A fora la nit, mig atrotinada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la solitud
Calla la nit
polida i sola,
passen els trens
i els transeünts
de darrera hora.
La nit ja sap
tot esperant
que éssers nocturns
l’habitaran
fins a l’instant
que el sol lustral
surti de clova.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la solitud
De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Feliç Any Nou des del fons de la nit,
transitant límpida cap a una nova era,
duu lluentor al xarolat vestit,
porpra daurada damunt les suaus parpelles.
I va fluent, joiosa i somiosa
cap al cantell d’un temps ja fonedís,
just travessar-lo prendrà consciència nova
de las tendreses d’amor de l’avenir.
Anirà amunt camí de les estrelles,
tot enviant-nos alens de paradís.
Publicat dins de Poemes d'Any Nou, Poemes de la nit
El vent festeja la nit tan forta i jove,
ella és alegre, ell intens, ardorós,
l’atura àgil, ella es tomba xamosa,
ell va a besar-li els seus llavis en flor.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la nit
Surto a la nit
que l’alta lluna empara,
els carrers tendres,
les botigues tancades,
sols el meu ésser
n’entoma el càlid aire.
Dreçada i dolça,
m’acompanya la calma.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
I surto de nit, al misteri ocult,
al fred circumdant amb neu que s’enfonsa.
M’obro pas enmig de túnels de fosca
envoltats per llums, estrelles, penombres.
Jo vaig com d’estrena cap al meu encontre
entre el món intens, espessit, insomne.
Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars
La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes per a nens
