Category Archives: Poemes de la nit

Somni

000dona noia a la neu paraigua

Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.

L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.

Lluna mora

posta de sol a luewnada meravellosa0

Lluna morena en la nit,
alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.

Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.

Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.

Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.

Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.

Festa de la nit

Van_Gogh_Starry_Night

Caramels rodons d’estrelles
suspeses al cel nocturn,
us trencarem amb les dents
vora el mar, colrat de llum.

Festa de la nit curulla,
partícula d’infinit,
traspassa’m amb una escletxa
de claror al cor de la nit.

Celístia en incandescència,
titil·lació intemporal,
tempesta d’estels encesa
en nit negra de diamant.

Nit misteriosa

nit misteriosa

Nit misteriosa d’aromes,
jo giro les cantonades
perquè el teu aire em sorprengui
entre estrelles argentades.

Nit que acarones la pell
i poses besos als llavis,
nit plena de sentiment,
densa i coent, nit d’astrolabis.

Nit fonda al fondo carrer,
íntima i agosarada,
em prens amb el teu alè
d’aurora i de matinada.

Nit de rosada i d’ardor
que em deixes acariciar-te,
tot el meu cos pren al vol
el secret del teu solatge.

Nit espurnada de goig,
propera i enamorada
de la terra i la remor
del vent que, amatent, t’abraça.

Nit blava

van_gogh_cafe_arles

La blavor del cel tenyeix les llambordes,
estels mariners naveguen l’espai,
cobricel del món en nit vaporosa,
finestres obertes a la llum vessant.

En la nit benigna de la ciutat quieta
cada terrat obre caliu i escalfor,
sota la nit blava fornida d’estrelles
convida a tastar-hi bonança i sentor.

Fast, luxosa festa entre l’aire límpid,
respir entre flaires del món delitós.
La nit amorosa que, tendra, somia
és temps que respira joia sense enyor.

Nit roent

diables foc

Nit que duus el foc,
brasa que s’escampa,
embruix de cremor,
roentor que esclata.

Gira fort l’amor,
en la nit de flama,
el vent nuador
n’estreny la rotllana.

Tot l’immens del cel,
la lluna nacrada,
resten en suspens
pel llambreig que emana.

Nit

?????????????????????????????????????????????????????????

El dia fosqueja, la nit es vesteix
per sortir a escena mentre el sol fineix.

Blauet, rosa nivi ara són de pas,
gris i negre arriben amb tocs xarolats.

Les lluents estrelles guaiten l’últim raig,
quan aquest es fongui sortiran al ras.