Category Archives: Poemes de la nit

Núbil

plaça nit ciutat cafeteria000

Remor de fulles

que el vent espolsa,

la nit profunda

seu seriosa

en una taula

a fora d’un bar

en una plaça

en intimitat.

La impressiona

el so del fullam,

tanca els ulls

i olora pluja,

respira fondo

l’aire pregon

i pensa endintre

en l’estrany del món.

Ella és núbil,

només voldria

tenir el vent,

però ell no la vol.

Les fulles duen

un formós cant,

rejoveneixen

el seu cossam.

La nit s’aixeca

i alça el vol,

sent que es fa vella,

que perd la son

i la volença

de somiar.

Qui vol el vent?

Bé, tant li fa.

No és pas a ella,

bruixa de nit:

se’n va amb la lluna

a l’infinit.

Anuncis

Nit d’estrelles

nit estelada sobre el roine van gogh

Calidesa de vellut

en el paisatge d’estrelles;

l’aigua, tan dolça, del riu,

bressa la llum que hi penetra.

Magnificència embruixant

que els estels al cel poleixen;

les barques resten humils

i en veure l’esclat s’abstreuen.

Rutilant nit que il·luminen

amb escalfor i passió densa

les llums del riu, mentre riuen

absortes en l’aigua quieta.

Una parella camina

agafada prop la llera;

duu el cor clar de l’estiu

brunyit amb porpra d’estrella.

Foguerassa de la nit

blava, roja, groga i verda,

brilles dintre el riu polit,

lluus en l’ampla volta negra.

Llum rodona al cel nocturn,

festa dels estels encesa;

llum vertical dins del riu,

festeig ardent de la terra.

El pla horitzontal del moll

conjuga el cel i la terra,

espectacle fulgurant,

nit subjugant de bellesa.

Nit

 

dona 00 noia nit pont mar

Es desvetlla de cop, la nit,

el cor espaordit i cec

aletejant desbocat

damunt el fragós abisme.

I ja de ple en la vigília

prova donar nom de nou

a les fràgils coses minses

en què intenta sostenir-se.

Llum d’estels

nit estelada sobre el roine van gogh

Titil·la la llum

dins del riu, al lluny.

 espessa com tinta.

Hi cau relliscant

i, encesa, va untant

riu de negror fina.

Fa olor dolça l’aigua,

i, galant, escampa

renou de florida.

En el cel nocturn

hi esclata una llum

d’estels gegantina.

Fa bo si la nit

t’abraça amb delit

silent i tranquil·la.

Beuré un aiguardent

al bar, al rellent,

entre la suau brisa,

i t’oloraré,

fragant com t’ronger,

i et besaré el riure.

Pell de nit, d’amant,

caliu ple d’encant

i de flor de vida.

Llums a l’hivern

festival de llums. Lió. França figures a edificis000

Cau la fosca al que resta del dia,
sense tremp es decanta a la nit,
en instants l’horitzó es precipita,
rosat, roig, lilós, i després gris.
Esdevé de nit d’hora, molt d’hora,
els turons es destaquen al lluny,
lluen foscos de tinta xinesa,
fa una estona s’han encès els llums.
De caliu han desclòs lluminàries,
d’escalfor l’or vell del seu lluir,
deixondeixen i escalfen vivaces,
els ulls viuen en el ros fulgir.
I és el temps aliat de la llum
que harmonitza el respir i el miracle,
la foscor fa hivernar vida i sol
i amb el dol la solitud escampa.

On trobaré el ballador

pintura renois ball

On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.

On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.

On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.

On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.

Somni

000dona noia a la neu paraigua

 Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.

L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.