Llums a l’hivern

Cau la fosca al que resta del dia,
sense tremp es decanta a la nit,
en instants l’horitzó es precipita,
rosat, roig, lilós, i després gris.
Esdevé de nit d’hora, molt d’hora,
els turons es destaquen al lluny,
lluen foscos de tinta xinesa,
fa una estona s’han encès els llums.
De caliu han desclòs lluminàries,
d’escalfor l’or vell del seu lluir,
deixondeixen i escalfen vivaces,
els ulls viuen en el ros fulgir.
I és el temps aliat de la llum
que harmonitza el respir i el miracle,
la foscor fa hivernar vida i sol
i amb el dol la solitud escampa.

Anuncis

On trobaré el ballador

On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.

On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.

On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.

On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.

Somni

Lluna mora

Lluna morena en la nit,
alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.

Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.

Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.

Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.

Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.

Festa de la nit

Caramels rodons d’estrelles
suspeses al cel nocturn,
us trencarem amb les dents
vora el mar, colrat de llum.

Festa de la nit curulla,
partícula d’infinit,
traspassa’m amb una escletxa
de claror al cor de la nit.

Celístia en incandescència,
titil·lació intemporal,
tempesta d’estels encesa
en nit negra de diamant.

Nit misteriosa

Nit misteriosa d’aromes,
jo giro les cantonades
perquè el teu aire em sorprengui
entre estrelles argentades.

Nit que acarones la pell
i poses besos als llavis,
nit plena de sentiment,
densa i coent, nit d’astrolabis.

Nit fonda al fondo carrer,
íntima i agosarada,
em prens amb el teu alè
d’aurora i de matinada.

Nit de rosada i d’ardor
que em deixes acariciar-te,
tot el meu cos pren al vol
el secret del teu solatge.

Nit espurnada de goig,
propera i enamorada
de la terra i la remor
del vent que, amatent, t’abraça.

Nit blava

La blavor del cel tenyeix les llambordes,
estels mariners naveguen l’espai,
cobricel del món en nit vaporosa,
finestres obertes a la llum vessant.

En la nit benigna de la ciutat quieta
cada terrat obre caliu i escalfor,
sota la nit blava fornida d’estrelles
convida a tastar-hi bonança i sentor.

Fast, luxosa festa entre l’aire límpid,
respir entre flaires del món delitós.
La nit amorosa que, tendra, somia
és temps que respira joia sense enyor.