Han llucat els arbres
el seu verd suau,
flors en correntia,
nous brots i nous tanys.
La ginesta desa
a dins la poncella,
per florir al maig,
polida i novella.
Tot lluu, tot treu fulla,
tot brosta d’amor
dins de l’harmonia
del regne del sol.
La sentor ja plana
en ventades d’aire
plenes, perfumades
de bombolles d’aigua.
La terra es fa densa
i esponjosa aplega
la desbordant deu
de la vida intensa.
Publicat dins de Poemes de la pàtria, Poemes del sol, Poemes solars
A estones, a frec hi ha flaixos de mal.
*
S’encarna en persones amb qui veus forçada
la teva actitud en un pur rebatre,
servant el que és bell, la gran llengua humana.
Volen destruir però just ni desgasten,
i deixen un tuf d’un embrutiment
de ronya incrustada, d’una fetor infame.
Tot el més abjecte concentren, xarboten,
d’aquest gruix compacte n’esputen i roten.
Creu-me, no t’hi embranquis, que restin odiant-se,
en el seu infern, pudents de desgràcia.
*
Nosaltres alçats vers l’abominable.
Publicat dins de Poemes de ciutats, Poemes de la pàtria, Poemes per a dones
Clou la nit
l’hora més ciutadana,
llums encesos
en globus de claror,
es manté
la passió a l’aire,
negra seda
sospesa en el fulgor.
Un vell somni,
la Rambla engalanada,
de nit dolça,
de silenci difós,
El present
duu la Història engalzada,
lluita indòmita,
de llibertat i ardor.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de ciutats, Poemes de la pàtria
Onades del meu temps s’agiten
si el remoc amb els braços com ales
a la meva voluntat i ritme,
amb l’esforç de moure un aire estàtic,
a cops dens, fred, sòlid, calorífer
on sovint les ales pesen massa,
a voltes se senten esquifides
i aleshores ve un ofec que esclafa.
El coratge és sempre indefugible,
i ajuda a empentar l’aire compacte
la buidor propensa del meu viure,
ara transformada en aliada.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pàtria, Poemes ombrívols
Groc suau amb què vindico,
groc més fort amb què exigeixo
groc mitjà amb què pledejo,
tots els grocs del món estimo.
I el duc sempre a tot seguici
mentre hi ha ostatges polítics
lluitant per aquesta terra
que una gran senyera estela.
Publicat dins de ., Poemes de la pàtria
País íntim on s’ensonyen els gats,
on darrere les finestres se somia,
on la roba s’eixamora cap al tard,
on la lluna es bressola al vellut blau del dia.
País íntim on les gavines volen
damunt terrats engalanats de brisa,
on el mar xiuxiueja a tothora
el seu amor sincer amb el vent que el captiva.
País íntim on la festa retruny
al fons dels timbals i al cor de la vida,
els passejos resplendeixen de llum,
la tarda passa suau amb sentor d’alegria.
País íntim d’aire transparent,
la gent va de bracet a la fira,
la llengua ressona als arbres imponents,
a les altes muntanyes i als carrers de les viles.
País íntim, intens i porticat,
cada dia amb olor de sajolida,
pàtria meva, país il·limitat,
l’anhel més endinsat, neguit que se somia.
País íntim, qui et pogués conrear,
tot sencer, de muntanya a planícia,
qui pogués allargar una mà
i tenir-te enter, immensíssim i lliure.
Publicat dins de Poemes de la pàtria
S’enclota el dia en foscor,
bombolles de temps declinen,
els llums de Nadal encenen
un desembre d’amargor
en la pàtria on es saqueja,
encarcera i humilia
els legítims estadants.
Arrabassats entre nosaltres
homes lleials
arrosseguen grillons
de crueltat i sevícia.
Esquerp Nadal,
ve el teu vent enverinat
d’asserviments i arrestos,
de fatigosa misèria.
I en remor d’avets
de boscos alts
juro intensament
que res m’agenollarà,
que seguiré dempeus
per retornar
als homes presos
i al meu país assetjat
la seva vida més plena.
Publicat dins de Poemes de la pàtria, Poemes ombrívols
L’angoixa al cel convuls
del vespre consternat,
dos homes a presó
per conrear una pàtria,
rodola a sotracs
aquest dia ferit
vers la nit revoltada
desafiant tenebra,
la Llibertat reclama
mossegant-se els punys
dos homes innocents
a la regió infrahumana.
La rebel·lió s’encén
perquè us volem a casa.
Publicat dins de Poemes de la pàtria
Sóc amb tu, pàtria, dins teu,
per tu del tot envoltada,
ara independent i lliure,
i jo t’envolto dins meu.
És un 27 d’octubre
per sempre en mi, pàtria viva,
ara surts de la foscúria,
amb tu em sento embravida.
I seguiré el camí digne
de l’origen per servir-te,
pàtria lliure, pàtria airosa,
per sempre extensa i magnífica.
Canta la teva bandera
en l’aire ja en pau d’octubre
el desnuament sens treva
d’una angoixosa tortura.
Un descans rere tres segles,
tres-cents anys alçats en guàrdia,
tornem a orsar la senyera,
vela en la Mediterrània.
Quin gran amor, Catalunya,
que abastes totes les coses,
la teva riquesa és
la dels teus homes i dones.
Fidels, Catalunya, pàtria,
defensem la terra entera
que et conforma i agermana
amb les pàtries estrangeres.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de la pàtria
Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.
Publicat dins de Poemes de la pàtria
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 