Catalunya, país íntim

País íntim on s’ensonyen els gats,
on darrere les finestres se somia,
on la roba s’eixamora cap al tard,
on la lluna es bressola al vellut blau del dia.

País íntim on les gavines volen
damunt terrats engalanats de brisa,
on el mar xiuxiueja a tothora
el seu amor sincer amb el vent que el captiva.

País íntim on la festa retruny
al fons dels timbals i al cor de la vida,
els passejos resplendeixen de llum,
la tarda passa suau amb sentor d’alegria.

País íntim d’aire transparent,
la gent va de bracet a la fira,
la llengua ressona als arbres imponents,
a les altes muntanyes i als carrers de les viles.

País íntim, intens i porticat,
cada dia amb olor de sajolida,
pàtria meva, país il·limitat,
l’anhel més endinsat, neguit que se somia.

País íntim, qui et pogués conrear,
tot sencer, de muntanya a planícia,
qui pogués allargar una mà
i tenir-te enter, immensíssim i lliure.

 

Anuncis

Nadal 2017

S’enclota el dia en foscor,
bombolles de temps declinen,
els llums de Nadal encenen
un desembre d’amargor
en la pàtria on es saqueja,
encarcera i humilia
els legítims estadants.
Arrabassats entre nosaltres
homes lleials
arrosseguen grillons
de crueltat i sevícia.
Esquerp Nadal,
ve el teu vent enverinat
d’asserviments i arrestos,
de fatigosa misèria.
I en remor d’avets
de boscos alts
juro intensament
que res m’agenollarà,
que seguiré dempeus
per retornar
als homes presos
i al meu país assetjat
la seva vida més plena.

Llibertat Jordis!

L’angoixa al cel convuls

del vespre consternat,

dos homes a presó

per conrear una pàtria,

rodola a sotracs

aquest dia ferit

vers la nit aixecada

desafiant tenebra,

la Llibertat reclama

mossegant-se els punys

dos homes innocents

a la regió infrahumana.

La rebel·lió s’encén

perquè us volem a casa.

27 d’octubre

Sóc amb tu, pàtria, dins teu,

per tu del tot envoltada,

ara independent i lliure,

i jo t’envolto dins meu.

És un 27 d’octubre

per sempre en mi, pàtria viva,

ara surts de la foscúria,

amb tu em sento embravida.

I seguiré el camí digne

de l’origen per servir-te,

pàtria lliure, pàtria airosa,

per sempre extensa i magnífica.

Canta la teva bandera

en l’aire ja en pau d’octubre

el desnuament sens treva

d’una angoixosa tortura.

Un descans rere tres segles,

tres-cents anys alçats en guàrdia,

tornem a orsar la senyera,

vela en la Mediterrània.

Quin gran amor, Catalunya,

que abastes totes les coses,

la teva riquesa és

la dels teus homes i dones.

Fidels, Catalunya, pàtria,

defensem la terra entera

que et conforma i agermana

amb les pàtries estrangeres.

Terra

Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.

Pàtria compartida

Per a Vicent Andrés Estellés

Tot el teu cant em duu l’olor de tarongina,
de la terra solemne, de l’aigua de la font,
del càntir  d’on rajaven les transparències clares:
l’amor gran a una pàtria, els secrets de les cambres,
i aquell vell vi dels pobres que feia plantar cara
a l’espessa tenebra de tortura i escarni.
El teu cant traspassat pels béns més generosos,
per una llengua viva que tot ho revelava,
pels cossos més amants, estesos com una ànima,
la dignitat callada, soterrada, invencible,
com un seny que regia enmig de la barbàrie.
I la força de viure, d’extreure de les coses
el seu innat prodigi, allò que s’escapava
de la cega ofensiva contra un poble, una parla,
on un amor immens la negra nit vencia.
Així  a tots ens  arriba el teu cant de pregària
fervent de resistència, i dolor, ple de ràbia,
emborratxat de vida, la més humil i clara,
amb la teva paraula nodrint els nostres dies,
dempeus, en rebel·lia, per mantenir amb tu viva
la dignitat intacta, la pàtria compartida.

 

Escolta, Goliat

No ens venceràs perquè sigui gegant
la teva força bruta desfermada.
Entre els rulls del meu poble hi és vibrant
el seny d’un déu: la intel·ligència clara.