Han llucat els arbres
el seu verd suau,
flors en correntia,
nous brots i nous tanys.
La ginesta desa
a dins la poncella,
per florir al maig,
polida i novella.
Tot lluu, tot treu fulla,
tot brosta d’amor
dins de l’harmonia
del regne del sol.
La sentor ja plana
en ventades d’aire
plenes, perfumades
de bombolles d’aigua.
La terra es fa densa
i esponjosa aplega
la desbordant deu
de la vida intensa.