Category Archives: Poemes de la pluja

Xàfec de nit

Corre el dia net, diàfan,

enllà de la finestrella,

el tren, tot moviment àgil.

*

Núvols densos, lluminosos

juguen dalt del cel, leviten,

blancs com cotó fluix lluent.

*

L’intens xàfec de la nit

he fet rejovenir els boscos,

ha encensat l’aire polit.

*

Tot lluu de fragància nova,

i l’estiu ha fet un gir

just al tombar el mes de glòria.

*

Ja som a primers d’agost

i el sol torna a preparar-se

per l’escomesa i la joia.

Plourà

S’obre el dia lluminós

amb el sol lleu rere els núvols,

com n’és l’aire ja d’humit,

com els arbres agraïts,

com la terra espera espurnes,

ruixats, mullena amb delit.

*

Plourà i es reverdirà

xarrupant d’arrel la pluja,

la saba s’expandirà,

s’enardirà tot boscatge

i amor del pur brollarà

contingut a la plujada.

Cel tapat

Dia lent, ple de serenitat,

he cessat la fiblada del sol,

mentrestant reposa alleujat

el jorn ampli, que fins troba consol.

*

Pensatiu, pot reflexionar,

sensitiu, s’acarona amb el vent,

potser plou i s’obre el firmament

mentre el temps resta suspès a l’aire.

*

Una treva d’aquest sol esplendent

que alimenta i fa esclatar la vida,

és diari, gairebé omnipresent,

el sud canta també la pluja ardida.

Calidesa

Calla, aquest dia mullat,

deixa anar gotes petites

rodones com un gravat

a rajoles de terrissa.

*

És l’única calidesa,

el seu to rosa pujat,

el cel fosc fa de la terra

un lloc hostil i enrunat.

Horitzó vague

El vespre boirós espurneja pluja,

la grisor del cel fa tornar callades

les fulles dels arbres, les florides s’alcen

amb un moradenc de densa nostàlgia,

les glicines blaves són joies antigues

als murs de les cases, i entre aquesta broma

precedint la nit l’horitzó és vague,

just perfilat d’ambre, i el futur finit.

Tempesta

No ha plorat més

el cel en aquest dia,

aletargat

per una boira densa,

igualment jo

en el gris de ma vida

no esclato en plor,

tot i que en tinc tempesta.

Pluja

Dolçament cau la lleu i tendra pluja,

arrodoneix tots els cantells i angles,

els colors són vius i lluents contrastos,

el blanc punyent de tots els murs ressalta,

demanant roses de floral alegria,

capolls desclosos, les olors d’ambrosia,

el món es mostra silenciós i calm,

però una energia que endins vibra callada

recapta força per l’hora de l’esclat.

Plovisqueja

Avui plovisqueja,

es neteja el món,

els carrers llueixen,

fa goig i llangor.

El cos es replega,

recerca una llar,

l’aire ploriqueja

pels cors isolats.

Dia mullat

Quant d’enyor

duu aquest dia mullat,

quin caliu

sentia estant amb tu,

joventut

que penjava d’un fil,

tota immersa

en el plor de la tarda.

Quin ardor

al teu cos conscient,

amb l’olor

d’aquell home que estares,

quant d’amor

i intimitat roent,

tu creaves

la vida inabastable.

Un no-res

sense pertànyer a tu,

buit pregon,

vida malaguanyada,

jo perduda, l’esdevenir incert,

el teu ésser

és l’únic que perdura.

Saba

En aquest temps fi

d’aire electritzant,

amb el cel cobert

del gris de la pluja,

la vida s’embruixa,

el batec s’encén,

brandegen les branques,

s’empaiten les fulles,

guspires de gotes

el rostre ens espurnen,

i del fons la saba

borbolla punyent.