Category Archives: Poemes de la pluja

Torcebraç

Es conté l’energia
de la tarda humitosa,
sense contrastos, closa
sota el cel tardorenc.
 
Ha de caure un ruixat,
obrir-se el firmament,
fer-se el sol clariana
fer amb núvols torcebraç.
 
A sota el bosc descansa
de l’encesa foguera,
de l’estiu que s’acaba,
covant serena calma.
 

			

Llevantada

Plou a aquest paradís

de fulles de tardor,

esponerosos arbres

que deixen la llavor.

*

Plou sobre torres, murs,

són les tres de la tarda,

s’han d’encendre ja els llums,

fer claror a hora foscana.

*

El país s’ha enfosquit

al pas de llevantada,

com un temps prehistòric

on jeuen dinosaures.

*

Dins el tren, escalfor,

calidesa callada,

per la finestra, el bosc

desdibuixat per l’aigua.

*

Tothom va a un destí

que és indefugible,

ningú seria al tren,

ningú s’hi exposaria.

Respir

Plou tendrament

dins l’atmosfera blava,

cauen les gotes

en la claror subtil

damunt jonquills,

carrers tènues, arbrades,

xopant la terra

plena d’arrels nuades.

Deixen bassals

com miralls d’infinit

damunt els clots

de terres i voreres.

En la humitat

borrosa hi ha el respir

de tots els éssers

que avui vivim, delebles.

Diamants

Sol meu enlluernador,

tornes a la fi d’octubre,

tot el cel és un verger

i la terra resplendent

en respira els seus efluvis.

*

Com diamants a les fulles

són les gotes que van caure

ahir, en la tarda de pluja,

preses dins de la natura,

per la vida atresorades.

*

Transparència i formosor

que lluu sota el sol que inunda,

i deixa solatge espès

en l’espai oval i obert

de les conques que l’acullen.

Xàfec de nit

Corre el dia net, diàfan,

enllà de la finestrella,

el tren, tot moviment àgil.

*

Núvols densos, lluminosos

juguen dalt del cel, leviten,

blancs com cotó fluix lluent.

*

L’intens xàfec de la nit

he fet rejovenir els boscos,

ha encensat l’aire polit.

*

Tot lluu de fragància nova,

i l’estiu ha fet un gir

just al tombar el mes de glòria.

*

Ja som a primers d’agost

i el sol torna a preparar-se

per l’escomesa i la joia.

Plourà

S’obre el dia lluminós

amb el sol lleu rere els núvols,

com n’és l’aire ja d’humit,

com els arbres agraïts,

com la terra espera espurnes,

ruixats, mullena amb delit.

*

Plourà i es reverdirà

xarrupant d’arrel la pluja,

la saba s’expandirà,

s’enardirà tot boscatge

i amor del pur brollarà

contingut a la plujada.

Cel tapat

Dia lent, ple de serenitat,

he cessat la fiblada del sol,

mentrestant reposa alleujat

el jorn ampli, que fins troba consol.

*

Pensatiu, pot reflexionar,

sensitiu, s’acarona amb el vent,

potser plou i s’obre el firmament

mentre el temps resta suspès a l’aire.

*

Una treva d’aquest sol esplendent

que alimenta i fa esclatar la vida,

és diari, gairebé omnipresent,

el sud canta també la pluja ardida.

Calidesa

Calla, aquest dia mullat,

deixa anar gotes petites

rodones com un gravat

a rajoles de terrissa.

*

És l’única calidesa,

el seu to rosa pujat,

el cel fosc fa de la terra

un lloc hostil i enrunat.

Horitzó vague

El vespre boirós espurneja pluja,

la grisor del cel fa tornar callades

les fulles dels arbres, les florides s’alcen

amb un moradenc de densa nostàlgia,

les glicines blaves són joies antigues

als murs de les cases, i entre aquesta broma

precedint la nit l’horitzó és vague,

just perfilat d’ambre, i el futur finit.

Tempesta

No ha plorat més

el cel en aquest dia,

aletargat

per una boira densa,

igualment jo

en el gris de ma vida

no esclato en plor,

tot i que en tinc tempesta.