Category Archives: Poemes de la pluja

Pluja

noia pluja dona paraigua

Plou fora de mi,

com sempre hi passa tot,

el dia és de mullena

i les cases s’embruten

i hi ha un desassossec

que duu fins a l’oblit

del mon i d’un mateix

fins que el sol no es restauri.

Anuncis

Plou

lluna_80-charles-santore-dibuix

Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura

la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.

Pluja

gamla 000 stan estocolm pluja

El blau del cel
com una seda fina,
immaculat,
amb lluentor de sol.
Penso amb dolçor
en l’home que sospira,
que viu i vibra
sota pluja a Estocolm.

Vesprada

dona noia atractiva a cafeteria o bar000

 

Aquest és un cafè en la vesprada fosca.
L’aire i el terra són molls de ventosa pluja
i arranquen, les llums tènues, vida a l’hora nocturna.
Ja comença setembre i la ciutat respira
i duu noves promeses i l’ànsia de complir-les.
Les cambres ja preparen el seu protagonisme
amb llençols blancs de lli i edredons de flors vives,
i clarors i penombres on cossos morens vibren.
Aquest és un cafè en la vesprada molla
on, generós, el temps, serveix cafès i copes
i dóna un altre tomb  al món esfèric d’hores,
i torna a demanar el que anhela i no troba.

 

Melodies

Бесплатные картинки скачать без регистраций на images.inf.ua

Uns vents de notes
toquen a pluja
damunt els vidres.
Van caient gotes
en els bassals
de melodies.

Plor

dona00000 noia tristesa pinestra pluja

Traspua la nit
per sota del vespre,
el blau es tenyeix
de negre indeleble,
la pluja ha mullat
terres i balcons,
tots els vidres ploren
el sol que s’ha fos.

Temps salvatge

paraigua vermell a la vora del mar

Sempre que véns
fa un temps salvatge
que transforma el món
en entranyable quan hi ets.
De cop cauen gotes grosses
i han de florir els paraigües,
i entre la pluja s’obren portes
que et van separant de mi.
-Tornaràs?
-Sí.