Category Archives: Poemes de la solitud

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Anuncis

Sarcòfag

000tempesta de neu dona noia d'esquena

.

Somni

000dona noia a la neu paraigua

Errant

errant dona noia

No vull morir
i amb un petit alè,
curt, ofegat,
tragino entre els dies.
La vacuïtat
és el gec que em vesteix,
nàufraga errant
tant en sons com vigílies.

Ventre de mar

o

000-sirena-en-mar_80012
Mar, un dia em portaràs
al teu ventre d’aigües denses
amb criatures estranyes,
ignotes com jo mateixa,
i m’infantaràs de nou
de nit amb verges estrelles,
vés a saber a quin món,
per descobrir-lo a palpentes.

Només voldria que hi fos
la meva mare terrena.

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

Escolament

dona noia trista desesperada 357834906

Se m’escola la vida entre l’aire d’estiu,
la mancança d’alguna cosa imprescindible,
la llunyania de tot allò profund i viu
sense que passi res de la pell cap endintre.