Category Archives: Poemes de la solitud

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Sarcòfag

000tempesta de neu dona noia d'esquena

.

Somni

000dona noia a la neu paraigua

Errant

errant dona noia

No vull morir
i amb un petit alè,
curt, ofegat,
tragino entre els dies.
La vacuïtat
és el gec que em vesteix,
nàufraga errant
tant en sons com vigílies.

Ventre de mar

o

000-sirena-en-mar_80012
Mar, un dia em portaràs
al teu ventre d’aigües denses
amb criatures estranyes,
ignotes com jo mateixa,
i m’infantaràs de nou
de nit amb verges estrelles,
vés a saber a quin món,
per descobrir-lo a palpentes.

Només voldria que hi fos
la meva mare terrena.

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

I s’encenen les petites llums
de l’escenari d’un teatre buit
on s’hi està una antiga figurant
que interpreta absència i solitud.

Escolament

dona noia trista desesperada 357834906

Se m’escola la vida entre l’aire d’estiu,
la mancança d’alguna cosa imprescindible,
la llunyania de tot allò profund i viu
sense que passi res de la pell cap endintre.