Category Archives: Poemes de la solitud

Neu silent

nevant-neu

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Sarcòfag

000tempesta de neu dona noia d'esquena

El meu cor calent
no desfà la neu,
buit i embolcallat
dins el meu sarcòfag.
I fins si la sang
puja roja als llavis
fa el borrall d’un bes
que un mocador escampa.

Somni

000dona noia a la neu paraigua

Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.

L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.

Errant

errant dona noia

No vull morir
i amb un petit alè,
curt, ofegat,
tragino entre els dies.
La vacuïtat
és el gec que em vesteix,
nàufraga errant
tant en sons com vigílies.

Ventre de mar

o

000-sirena-en-mar_80012
Mar, un dia em portaràs
al teu ventre d’aigües denses
amb criatures estranyes,
ignotes com jo mateixa,
i m’infantaràs de nou
de nit amb verges estrelles,
vés a saber a quin món,
per descobrir-lo a palpentes.

Només voldria que hi fos
la meva mare terrena.

Teatre buit

teatre manoel la valetta000

I s’encenen les petites llums
de l’escenari d’un teatre buit
on s’hi està una antiga figurant
que interpreta absència i solitud.

Escolament

dona noia trista desesperada 357834906

Se m’escola la vida entre l’aire d’estiu,
la mancança d’alguna cosa imprescindible,
la llunyania de tot allò profund i viu
sense que passi res de la pell cap endintre.