Category Archives: Poemes de la tarda

Cap al tard

capvespre magnífic 000

Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.

Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.

Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.

Tarda de vent

vent 326

Tarda de vent
transparent i fibrós,
fulles caigudes
estergeixen el terra,
tons rojos, grocs,
marronosos cruixents
amb fines puntes
com si fossin estrelles.
Tarda de vent
amb el cabell tot ros,
les mòbils branques
t’acaronen la pell,
fan de serrell
al teu front lluminós,
tarda punyent
de somnis sense espera.
Tarda de vent
enlluernat de llum
manifestant
la potència primera,
de tu jo prenc
la saba i el sabor
i al cos em resta
la teva força i festa.

Setembre

rellotge 000 estació pensilvania

Tarda enfonsada
en la immobilitat,
gris de tardor,
pluja en el gruix de l’aire,
un lleu fracàs
en dibuixa el contorn
de densa tarda
que no prendrà volada.
Em duu el tren
d’andana a baixador,
rodons rellotges
marquen l’hora aturada,
faig un camí
que és sols de transició,
com aquest dia,
d’una estació a una altra.

Tarda lliure

retrat 000 de dona noia pintura dona

Ve la tarda
deseixida i magnífica
passant lenta
rere el vidre del tren,
no coneix
el meu ésser sensible,
no en sap res
del meu dolor intern.
Desconeix
la més fonda ferida
que s’adorm
a còpia de tant mal,
per això
li confio la vida,
perquè és lliure
del meu patir abismal.
S’ofereix
perquè em tenyeixi amb ella
d’alegria,
de la millor sentor,
em diu “mira’t
al meu espill i renta’t
dins de l’aire
de la meva esplendor”.
I estira
el meu desig de festa,
el meu viure,
la voluntat d’amar.
Tarda lliure,
vaig escoltant l’orquestra
fabulosa
del teu bategar.

Tarda enjogassada

dona 000 noia al bosc feliç

Tarda enjogassada de vent de jovent
d’un límpid agost on el sol esclata,
deliciós, etern, rel mediterrània,
estremida véns en la teva ufana.

Tarda gloriosa de reeixida arbrada
sota d’un clar cel immens esplaiant-se,
ferventment respires vital i confiada
estenent la joia arreu la contrada.

Tarda esplendorosa de suau miracle,
energia nova bategant de gràcia,
escampes l’esquitx de la font més màgica.

Tarda encisadora dels rajos més nítids,
retalles les ombres plenes i polides:
jo sóc entremig la teva aura mítica.

Tarda d’agost

camí del bosc arbres

Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.

M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.

Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.

Juliol

fulla 000 plataner

Tarda silvestre
entre fonolls i espigues,
el fort sol crema
la terra engrunadissa,
sota dels pins
l’obaga es fa difusa,
sense cap vent
el juliol abrusa.
Les estacions,
entre plataners i heura,
duen frescor,
que tot el fullam venta,
a dins el tren
hi entra el sol a raig,
estiu roent
entre bosc i ciutat.