Category Archives: Poemes de les estacions

Penyora

sol d'estiu i roselles000jpg

Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.

Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.

Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.

Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.

Anuncis

Goig

FLORS D'ESTIU AL BOSC

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.

I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.

Nímia

noia dona trista 23725445

Un altre cop
s’estén el dia
esplèndid temps
de sol que raja
potent i clar
nodrint la vida
en un hivern
d’ànima alçada.
Em sosté a mi
en arc zenital
de biaix hi soc
mig enfondida
manca la joia
i l’alegria
just aclofada
al meu voral.
I el florir d’arbres
del mig febrer
avui no arriba
ni a colpir-me
abandonada
al meu recer
a dies soc
tan minsa i nímia.

Dia bategant

pintura lliri dona al sol noia

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Sud

pintura dibuix arbre sol a la tardor 000

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Setembre

flors de setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Estiu

lluna plena estiu mar

Tinc dins del cor
la llavor de l’estiu
servant la joia
del més elevat viure.

El mar en ones
sencer ve a delir-se,
la nit transpira
la seva essència d’or.

Al seu flanc ros
el lleó hi fa vida,
del seu rugit
n’emana la calor

i al seu ferm pit
les passions hi habiten
i s’hi mantenen
d’estació en estació.

Així llavor
i el lleó de l’estiu
servo al meu cor
ple de dolls de desitjos,

rajant suor
com traspuant amor
de tot l’ardor
que al més endins em vibra.

I visc d’aquest
desig que em sobreïx
on el cabal
de sang hi fa nodrida.

Només em cal
que els astres de la nit
tots s’arrenglerin
per desterrar ferides.


Tinc dins del cor la llavor de l’estiu
servant la joia del més elevat viure.

El mar en ones sencer ve a delir-se,
la nit transpira la seva essència d’or.

 

Al seu flanc ros el lleó hi fa vida,
del seu rugit n’emana la calor

i al seu ferm pit les passions hi habiten
i s’hi mantenen d’estació en estació.

 

Així llavors i el lleó de l’estiu
servo al meu cor ple de dolls de desitjos,

i vesso amor de tot l’ardor que em vibra.

 

Vivint d’aquest desig que em sobreïx,
només em cal que els astres de la nit
tots s’arrenglerin per desterrar ferides.