Category Archives: Poemes de les estacions

Dia bategant

pintura lliri dona al sol noia

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Anuncis

Sud

pintura dibuix arbre sol a la tardor 000

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Setembre

flors de setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Estiu

lluna plena estiu mar

Tinc dins del cor
la llavor de l’estiu
servant la joia
del més elevat viure.

El mar en ones
sencer ve a delir-se,
la nit transpira
la seva essència d’or.

Al seu flanc ros
el lleó hi fa vida,
del seu rugit
n’emana la calor

i al seu ferm pit
les passions hi habiten
i s’hi mantenen
d’estació en estació.

Així llavor
i el lleó de l’estiu
servo al meu cor
ple de dolls de desitjos,

rajant suor
com traspuant amor
de tot l’ardor
que al més endins em vibra.

I visc d’aquest
desig que em sobreïx
on el cabal
de sang hi fa nodrida.

Només em cal
que els astres de la nit
tots s’arrenglerin
per desterrar ferides.

Escalfor

meravella rajos de sol 000000SunbeamsandGoldenrodsEdwinWarnerPar

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.

Primavera

pintura dona primavera a pompeia

El sol regna
tot ple de beatitud,
fa florir
la terra humitejada,
torna el bosc
d’un clarobscur profund,
els volums
esclaten com miracles.

No només
pinta els ardents colors,
aquest sol
dona forma i fondària,
jo enmig
m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona
i carnalment dreçada.

Estacions petites

estació ffcc les planes 000

Estacions petites
amb els seus rellotges,
dolces, modernistes
entre boscs de pins.

Passa llarg el tren
i a totes s’atura,
la gent se’n va amb ell,
el sol lent espurna.

L’aire resta quiet
amb olor de tarda,
l’aura de la llum
és tornassolada.