Category Archives: Poemes de les estacions

Pantà de calor

Dies sota el bat del sol,
amb la seva espessor densa
de calor, xardor, suor,
defalliment que anorrea.

Llarg temps d’immobilitat
en aquest fangueig terrible,
just enclotats i enllotats
sense esma per provar fites.

Malalties fan l’agost,
res es renova, es revifa,
i en el pantà enganxifós
a un se li escapa la vida.

Juliol formós

Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.

Festeig d’estiu

John William Goodward

Segueix el festeig
dels dies d’estiu,
cada instant és meu,
tot moment és bell,
oneja exquisit
l’aire sumptuós,
tot premonició,
gravitant delícia,
i s’escampa el sol,
magnífic bressol
que entre l’ombra ens bressa
des d’inici a fita.

Sol de juny

Joaquim Sorolla

A les deu del matí,
com crema el sol de juny,
com ve a reconfortar-nos
de dies enfonsats,
com desterra, de sobte,
els nostres jorns més foscos.
Un devessall de goig,
d’esplendor, de riquesa.
Sota el seu doll roent
tota il·lusió es condensa.

Centre

Pot ser
més sensual l’oratge?,
pot ser
més desitjat l’amor?,

i pot
esponjar-se més l’herba,
l’espiga i la rosella,
el bosc i l’horitzó?

No sé
què hi ha més endavant,
sols visc
d’aquest esplèndid centre

on tot
es completa encisat
i la delícia sap
l’arrel de l’encanteri.

Primavera entera

En aquesta joia
plena, exuberant,
de gerda natura,
de sol que ja impacta,
resseguim paisatges,
estacions alades,
cel inabastable
camí de ciutat.

És plena floresta,
primavera entera,
esperit de gesta
que ens va penetrant.
I bressolen fulles
pel galant oratge,
entre sol i obaga,
d’encís irisat.

Som fadats, corpresos,
dalt del tren sedós,
de poder percebre
el fruir del món,
sota l’aura clara,
de sentor perlada,
d’esclat i d’ufana
que compartim tots.

Sol amarant

El dolç aire embruixant
d’aquesta nova vida,
de sol ja amarant,
de natura exquisida.

Hem passat l’equador
d’aquell fred que calava,
de sol alt i allunyat
que ens girava l’espatlla.

Avui ja s’ha mudat
damunt la nostra terra,
encensant de lluor
planures i carenes.

Fa del món aixopluc
amb els seus rajos tendres,
els que seran saó
a l’estiu d’excel·lència.

Ja l’estiu

Com s’estén ja l’estiu,
com bufega calor
al cor de la natura.

Dona concisió,
perfum, il·lusió,
cada ésser hi despunta.

L’espai es fa immens
i s’expandeix el temps,
que endintre encén espurna.

S’obren els horitzons,
s’acosten els bells mons,
tot, terra coneguda.

El sol ens ve de dret
del firmament més net,
i ens eleva i propulsa.

Lilàs

Enmig de la primavera,
quan la natura traspua
la gerdor dels verds turons,
i el sol de biaix fa espurnes
a l’entorn i a l’horitzó,
dalt del tren observo el fast
de la rossor allargant-se
per tot el camí gemat
d’arbredes i solar aura.
Rodant rodes va lleuger
el tren que a estacions s’afanya
trescant pel camí lluent,
pertot lilàs i campànules.
Obre portes i la gent
puja i baixa engalanada
per la sentor tan punyent,
per la claredat diàfana.

Tardor roja

Hora tardana
de bellesa sospesa,
el vent que fibla
i torna la mà balba,
les fulles roges
i rosses del paisatge
han escalfat
la tardor enfredorada.