Category Archives: Poemes de les estacions

Mormol

dia de vent i pluja dona noia paraigua destrossat

De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.

Hivern sobtat

branques gelades d'arbre.jpg

El matí del diumenge, arbres traspuant glaç,
un sol que s’esmicola se’ns desfà entre els dits,
capes de neu al lluny empolainen muntanyes
i un fred vibrant s’escola, gairebé efervescent,
pel més sobtat hivern d’aquesta pàtria nostra,
que es replega en l’abric, que s’interpreta càlida
i farcida d’estiu, plena del sol ardent
dins del provisional del fred que ve a esgarriar-lo.

Regne

dona noia somriure molt bonic feliç 000

Xardor

vano a mà

Calor i xardor en aquest dia esplèndid,
el sud esplaia el seu estiu més àlgid
i fins les pedres roents s’hi estavellen,
tot el que és viu immòbil el traspassa.

No corre aire i el sol potent esclafa,
xops de suor regalimem quimeres
d’obaga i pau en la densa bromera
de xafogor que el moviment tenalla.

I quan se’n va l’estiu xamós i ingenu
tots enyorem la seva calor brava
que innocent reverbera i escampa.

Estiu encès, ets un company que abraça
íntim i amant el meu ésser fet flama
amb una estreta torrentosa i galant.

Riquesa

dona maquíssima noia trista

Sota d’aquest mant de calor ignífuga
faig la meva vida, endavant, trescant,
i venen les festes, els amors aliens,
les tendres trobades i alegries d’altres

mentre closa en mi passo a tot de llarg,
en l’àmbit tancat de l’esdevenir,
i si no me’n dolc és perquè en pren l’aire,
tot i que camino amb la vista baixa.

M’he plegat a tot el que no m’arriba
i accepto l’esquerda que em trenca per dintre,
m’hi col·loco enmig i des d’aquí ullo

i conec la fossa però mai no m’emmuro,
el món és essència,  canvi i dialèctica,
i per totes bandes m’obro a la riquesa.

Calor

noia dona tirant-se aigua per la calor

I va desfilant el temps
mentre travessem l’espai
al ritme d’un trot de tren
que s’atura a estacions caldes.

En un estiu de cocció
no hi ha futur, només ara,
el temps fa tan sols d’actor
que es mou dins el seu teatre.

Curts pensaments, curt volar
d’una destinació a una altra,
entre claudàtors va el temps,
clos en la roba suada.

Vinc de moros i cristians
i la calor no em fa petja,
m’acompanya, és a les mans
com qualitat vital meva.

Estiu

mar arbres estiu

Just avui
ens comença l’estiu,
el tumult
de calor i de platges,
d’irisades
capçades dels arbres,
cos a l’aire,
brunor, voluptat.
Trota el tren
tot curull d’alegria,
en l’estiu
fastuós que es fa vida,
es remou
joventut, llibertat,
el temps s’alça
d’esplendor amarat.