Oracle

Un amor vindrà
fent-te tremolar
en el temps futur
quan caigui tempesta.

Carícies seran
pel teu festejar
fragants com la pluja,
tendres com el vespre.

Anuncis

Volves

S’esmicola el dia
en volves de núvol
esfilagarsades,
que es van esvaint.
No el puc aprehendre
si no és plantant-hi
el meu fruit formós,
que hi arrela i grana.

Molt més

Puny el dia en el seu ple
esplèndid i bategant,
soc immersa al seu immens
mentre escapo de deixalles.

El vast dolor lacerant,
el desconcert sense marges,
allò intrínsec en mi
sagnant, traspuant desgràcia.

Però jo soc molt més que això,
aquesta dona que s’alça,
que s’aixeca de la nit,
que recerca amor i casa.

Dolls

 

Em pren
l’energia de vida
que arranja
tots els meus grans destrets,
en l’aire
afuat del migdia
soc sobre
la passera del temps.

Vaig cap
als meus objectius clars,
tinc somnis
de trobar l’alegria
l’amor,
paraula ha temps no dita,
s’esmuny
dins la incredulitat.

Ara és
cercar en aquesta terra
dolls nous
de sensibilitat
on pugui
construir-me i comprendre
abans
de finir i caducar.

Dia bategant

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Plou

Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.

Decàleg

No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,

i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.

Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,

no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.

És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.

Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.

I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.

Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.

Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.

Vulgue’t complet,
no deixis que et soscavin
la integritat,
la vida inalienable.