Category Archives: Poemes de l’esperança

Vida ferida

Trobaré la calidesa
que m’envolti, que em penetri
dins de l’ésser matxucat
que en mi duc, que arribo a ésser?

He de donar un tomb tot nou
a aquesta vida ferida,
fer sorgir de mi, al més dintre
alegria, força, dons.

La passió, ardor de viure,
la joventut recobrada,
saviesa dúctil, íntima,
espurnes, llambrejos, flames.

I l’agraïment de ser,
a forces imprectidibles,
en un altre humà recer,
cultura asiàtica i mítica.

Elevació

Arbres elevats al cel
d’aquest meu amat trajecte,
així em vull elevar jo
sobre la columna, ferma,
amb el cap ben assentat
sobre les espatlles rectes,
la dignitat emanant
del meu tronc, músculs i venes,
i brollant del cos sencer
el sentit de la bellesa,
tot l’amor que he anat creant
damunt justícia i consciència.

Volença

William Adolphe Bouguereau

Potser rodolarà
el jorn a l’alegria,
soc una espectadora
del seu bellíssim cicle,
que no és pas per a mi,
que no puc viure endintre.

Remoc temps aturat,
prenc la iniciativa,
em tinc per companyia,
servo la llibertat.

Obro nous horitzons,
em dono a la ventura
per si es somou i afluixa
el meu ésser tancat,
amb tants esculls que em tiben,
tants entrebancs pesants.

Un diumenge de treva
per lleugera inventar-me,
com en entrar a la mar
i tornar a ser nounada.

Juliol formós

Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.

Festeig d’estiu

John William Goodward

Segueix el festeig
dels dies d’estiu,
cada instant és meu,
tot moment és bell,
oneja exquisit
l’aire sumptuós,
tot premonició,
gravitant delícia,
i s’escampa el sol,
magnífic bressol
que entre l’ombra ens bressa
des d’inici a fita.

Poncelles de vent

Avui s’envola l’aire
alegre a tots racons,
fa voleiar faldilles,
cabelleres al sol.

I s’enriola i gira,
i s’arrombolla amb goig
al teixit de la vida,
embasta il·lusions.

Sota el cel blau més pur
tot manyac joguineja,
deixant de vent poncelles
a la pell que festeja.

De corol·les i pètals
ens deixa senyalats,
i el cos ens irradia
bellesa i levitat.

Mercat de vell

Al tren torno a ser,
de tornada a casa,
duent les troballes
del mercat de vell,
per ornar la llar
i per disposar-les
damunt dols, desgràcies,
tot l’atuïment.

Diumenge complet,
en convalescència,
fruint la ciutat
de riquesa plena,
jardins, rambles, mar,
cafès i mercats,
tot ho tinc a mans,
soc la dona en festa.

Homenatge

Abram Arkhipov

Tinc la delícia
a la punta dels llavis,
dels dits que escriuen
sota aquest vívid sol.

Tot el sentit
del viure és el diàleg
amb l’absolut,
del meu sensorial cos.

I és tan immens
el flux vital que rebo
que just intento
fer-lo palès, i escric.

Un homenatge
a la vida que sento,
doll de riquesa,
amb els arbres florits.

Cor bombejant

Bar Canigó. Gràcia

Aquí, al bar ciutadà,
en un recer intens, tot íntim,
fusta, marbre, vidre clar,
racons per seure i parlar,
d’una animació tan vívida.

Ressonen totes les veus
en l’espai, olor de sidra,
de vermut, cervesa, vins,
borbolls de cava, amistat,
i el ventilador que gira.

Al bell mig d’un barri antic,
com àgora circular,
un cor bombeja, s’activa.
És fàcil trobar l’amor
al seu acollent recinte?

Flor de diumenge

Flor de diumenge,
estesos pètals
oberts al sol,
seda a la nit,
d’una poncella
que es gronxa i bressa
tota ella oferta
a un llarg fruir.

Remorós gira
el càlid dia
en mercats, places
per somiar.
I un dinar entre ombra
mentre el vent copsa
delícia porpra,
sensualitat.

Un vespre ingràvid,
jazz iniciàtic
en una estança
on mormolar
paraules dolces
al ritme d’ones
de màgia fonda,
somriures clars.

I la nit càlida
que vetlla i canta
entre els grans astres
de cel enllà.
Flor de diumenge,
pètals sospesos,
colors encesos,
que ha germinat.