Aire de mar

Aire de mar delitós,

amb tu el meu cos fa onades

de sol i del blau que maures,

i un ocell vola veloç.

*

Aire de mar, seda alada,

m’acarones amb passió

i el meu cos és l’expressió

dels circells amb què m’abraces.

*

Aire de mar repicant

als meus turons i planures,

ets sensitiu i m’empeltes

del teu art sense mesura.

*

Aire de mar, em consents

fent ressorgir amb mi la vida,

la més pura i més audaç

del teu brollador i signe.

*

Aire de mar, déu ardit,

ets l’equilibri que empenta,

sostens amb la dolça mà

la bellesa del planeta.

*

Aire de mar, cos fadat,

somous l’aigua cristal·lina

i ets de matèria fimbrant,

sense pes, promesa íntegre.

*

Aire de mar, bell esguard,

mous les veles de delícies,

tibes ferm núvols i naus,

i l’oceà al teu tremp vibra.

Setembre actiu

Ve el tràfec ciutadà

de moviment, converses,

presentacions, enteses,

trobades, llampegueig.

Aquest és el meu viure

que tot prest ve a salvar-me

de tota inèrcia fada,

d’aturat estiueig.

Un agost sense pausa

de solitud mudada,

fent goig, sempre honorada

com una dea intacta.

Ara tornen els frecs

d’aquest ball que és continu,

l’aprofundiment ple

en realitats i riscos,

intercanvis, volers,

el desig que es compleixin,

avinenteses plenes

i espurneig d’encanteri.

Vent

El meu referent

és la solitud

en aquests carrers

sensuals del vespre,

en un riu de vent

que és un mític déu,

ve de l’infinit,

sol com jo mateixa.

Vestit nou

I fa olor de vestit nou,

escotat, lleu, graciós,

per vestir un cos xamós

moreníssim de la platja.

*

Seda dolça, dibuix nítid,

ple de flors, colors suaus,

lluentor tota l’exquisida,

d’un to verd i blau de mar.

*

El vestit que em posaré

per navegar pels carrers

fins al cos acollidor,

sempre ofert, del meu amor.

Ornament

Tot és ple profusament

de les formes més precioses,

d’arquitectura, natura,

entre el cel pur, sol d’estiu,

*

i un aire net i feliç

que disposa en equilibri

el meu ésser, pensament,

l’estimació amatent,

*

tots els desitjos possibles

entre aquesta ingent bellesa

que orna fondament i intensa

la meva estada a la vida.

Abril irradiant

Passen els trens

fent camí, amunt i avall,

a l’estació

s’aturen uns moments,

hi ha un trànsit íntim

d’entrar i sortir de gent

en aquest dia

d’irradiant abril.

*

Al fons proper,

majestuosos pins,

claror suau

tota rosada a l’ombra,

l’aire feliç

dolçament acarona,

l’esdevenir

és un goig que enamora.

Salvada

Mai no he tingut on anar,

mai ningú amb qui comptar,

per això m’he tirat al buit,

ja que sobre el buit vivia.

*

Com ha sigut de costós

arriscar-se a sobreviure.

*

Una herència m’ha salvat

al darrer tram de la vida,

així he pogut ser més lliure,

prescindir del que no cal.

*

Com ha sigut de sortós

poder folgadament viure.

*

I així he pogut estendre

el meu ésser per països

i n’he tornat transformada,

quanta riquesa exquisida.

*

Com he sigut de feliç

vivint molt més que una vida.

*

Així he pogut sortejar

crisis de l’economia,

pujar el meu fill amplament

triant i no sent captiva.

*

Com he suplert el suport

de tot el que no tenia.

Magnífiques

Ens hem fet grans

i seguim sent magnífiques,

tota la força

ens vibra ferma endins.

*

Ara que s’obren

fronteres i països

prendrem la vida

solcant-la sense fi.

Ja en sortim

Sortim del gran passadís negre,

sense horitzó, isolat, clos,

amb temor de la malaltia,

males notícies, sempre pitjors.

*

Aixequem cap, s’obren fronteres,

Sant Jordi és ple de llibres, flors,

la primavera desborda ferma

l’engavanyat hivern reclòs.

*

S’obren els marges de tots horaris,

els carrers presos, hi ha gent pertot,

sales de festa, concerts, cinemes,

*

mercats, terrasses s’obren de nou.

I jo ja penso els meus viatges,

tornar a reviure a fons qui soc.

Bellesa

He d’aposentar

l’ésser que em traspassa,

a voltes confós

s’esbarria i balla.

*

Cal respirar fondo

i seure a escoltar-me,

deixar que s’assoli,

trobar coordenades.

*

Així just comprenc

què soc a la base,

la sensualitat

del sol i de l’aire.

*

La gràcia que mou

l’orbe on faig estada,

aquest món joiós

de plenitud clara.

*

També amb la mort presa

al present que avança,

per això la bellesa

és la guia i mapa.