Category Archives: Poemes de l’esperança

Juliol formós

Són els dies polits
d’aire net, juganer,
d’un juliol que s’alça
com un bellíssim arbre,
formós, obert al cel.
Aquí hi visc els meus dies
d’aquest estrenat cicle,
sentint una promesa
que va flairant al vent.
També jo em dono tota
a la tendresa càlida,
l’estació em fa de guaita,
prenc tot l’amor del món.
Sento endins la bellesa
que també de mi emana,
en la conjunció màgica
d’aquest joiós entorn.

Tren

Estació, clos tancat
a l’estàtica planura,
amb els rajos arrapats
d’un sol feixuc de clausura.

Corre l’aire quan ve un tren,
el so de xerrics a vies,
i el moviment sacsejant
de les persones que arriben.

En aquest aire parat
hi resto jo, asseguda,
esperant-ne bon temps llarg
un cap a la meva ruta.

Vindrà un tren àgil, llampant,
que s’aturarà tot d’una
i se m’endurà xiulant,
rabent i traient espurnes.

Salvada

Mai no he tingut on anar,

mai ningú amb qui comptar,

per això m’he tirat al buit,

ja que sobre el buit vivia.

*

Com ha sigut de costós

arriscar-se a sobreviure.

*

Una herència m’ha salvat

al darrer tram de la vida,

així he pogut ser més lliure,

prescindir del que no cal.

*

Com ha sigut de sortós

poder folgadament viure.

*

I així he pogut estendre

el meu ésser per països

i n’he tornat transformada,

quanta riquesa exquisida.

*

Com he sigut de feliç

vivint molt més que una vida.

*

Així he pogut sortejar

crisis de l’economia,

pujar el meu fill amplament

triant i no sent captiva.

*

Com he suplert el suport

de tot el que no tenia.

Magnífiques

Ens hem fet grans

i seguim sent magnífiques,

tota la força

ens vibra ferma endins.

*

Ara que s’obren

fronteres i països

prendrem la vida

solcant-la sense fi.

Ja en sortim

Sortim del gran passadís negre,

sense horitzó, isolat, clos,

amb temor de la malaltia,

males notícies, sempre pitjors.

*

Aixequem cap, s’obren fronteres,

Sant Jordi és ple de llibres, flors,

la primavera desborda ferma

l’engavanyat hivern reclòs.

*

S’obren els marges de tots horaris,

els carrers presos, hi ha gent pertot,

sales de festa, concerts, cinemes,

*

mercats, terrasses s’obren de nou.

I jo ja penso els meus viatges,

tornar a reviure a fons qui soc.

Bellesa

He d’aposentar

l’ésser que em traspassa,

a voltes confós

s’esbarria i balla.

*

Cal respirar fondo

i seure a escoltar-me,

deixar que s’assoli,

trobar coordenades.

*

Així just comprenc

què soc a la base,

la sensualitat

del sol i de l’aire.

*

La gràcia que mou

l’orbe on faig estada,

aquest món joiós

de plenitud clara.

*

També amb la mort presa

al present que avança,

per això la bellesa

és la guia i mapa.

Cupido

Toni Roth

Tan feliç

com quan era amb tu,

venturosa

al teu sol del sud,

preciosa

desgranant futur,

oferint-te

l’amor més curull,

abraçada

al teu cos fecund.

És Cupido

qui el somni m’ha dut.

Bon dia

Hi ha un bon dia d’ocells voleiant

dins de l’aire de dolça escalfor,

a qui el deixa el va acaronant,

força nua, gentil passió.

*

Cal aprendre de tot el seu art,

del seu gràcil, infinit ardor,

pot calmar ferides sagnants,

pot de nou fer desitjar el món.

Viatges

Penso en viatges, aquells transoceànics,

tota la vida que en mi vaig generar,

com em movia amb diners de turista

i em captenia com viatgera amant.

Quanta riquesa, com per tornar-me boja,

quanta bellesa vaig arribar a copsar,

en mi avui resten tots els tresors que em formen,

pregons misteris sentits, mai desvelats.

Jardí

Soc en un jardí

d’ombriva enyorança,

ple de fulles seques,

fonts abandonades,

però el sol persevera

entre escletxes d’arbres,

les heures s’enfilen

per troncs i capçades,

i en el cel serè

d’espurnes daurades

l’ardent primavera

àgilment hi dansa.