Mercat de vell

Al tren torno a ser,
de tornada a casa,
duent les troballes
del mercat de vell,
per ornar la llar
i per disposar-les
damunt dols, desgràcies,
tot l’atuïment.

Diumenge complet,
en convalescència,
fruint la ciutat
de riquesa plena,
jardins, rambles, mar,
cafès i mercats,
tot ho tinc a mans,
soc la dona en festa.

Homenatge

Abram Arkhipov

Tinc la delícia
a la punta dels llavis,
dels dits que escriuen
sota aquest vívid sol.

Tot el sentit
del viure és el diàleg
amb l’absolut,
del meu sensorial cos.

I és tan immens
el flux vital que rebo
que just intento
fer-lo palès, i escric.

Un homenatge
a la vida que sento,
doll de riquesa,
amb els arbres florits.

Cor bombejant

Bar Canigó. Gràcia

Aquí, al bar ciutadà,
en un recer intens, tot íntim,
fusta, marbre, vidre clar,
racons per seure i parlar,
d’una animació tan vívida.

Ressonen totes les veus
en l’espai, olor de sidra,
de vermut, cervesa, vins,
borbolls de cava, amistat,
i el ventilador que gira.

Al bell mig d’un barri antic,
com àgora circular,
un cor bombeja, s’activa.
És fàcil trobar l’amor
al seu acollent recinte?

Flor de diumenge

Flor de diumenge,
estesos pètals
oberts al sol,
seda a la nit,
d’una poncella
que es gronxa i bressa
tota ella oferta
a un llarg fruir.

Remorós gira
el càlid dia
en mercats, places
per somiar.
I un dinar entre ombra
mentre el vent copsa
delícia porpra,
sensualitat.

Un vespre ingràvid,
jazz iniciàtic
en una estança
on mormolar
paraules dolces
al ritme d’ones
de màgia fonda,
somriures clars.

I la nit càlida
que vetlla i canta
entre els grans astres
de cel enllà.
Flor de diumenge,
pètals sospesos,
colors encesos,
que ha germinat.

Delícia

Tanta riquesa i bellesa,
tanta sensibilitat,
amb l’ànima temperada,
es pot fruir, es pot copsar.

Hi ha la saviesa intrínseca
de què és el món, la veritat,
sols ens salva la delícia
de saber rebre i donar.

Brollant

I torna a córrer el dia
amb remorós oratge,
tot olorós de pluja,
i un cel que pot tocar-se,
que pot acariciar-se
amb la mà amant i el llavi.

Un dia on l’amor
ha anat tot desfibrant-se
en aquest contrallum
de revelacions clares,
on soc nuada amb tu,
brollant sense paraules.

Xops

Sola era, i sencera,
felicitat oferta
dels teus invocats llavis,

percudia el batec
punyent de les estrelles
naixents que ens circumdaven

desfilant la tendresa
cabdellàvem els astres
d’un univers inèdit,

amb la pluja mullant-nos.
Xops i xops de carícies,
seguíem despullant-nos.

Tendresa

Emile Vernon

Tinc por de perdre el somni,
per això no t’escric
a la meva llibreta.

Com tu m’has fet tendresa
anhelant per vessar-se
en el teu fons misteri

d’humana incandescència.

Llavis

La intimitat del dia,
la pluja tendra i blava

i tu, llunyà, feréstec,
la pell que vaig besar-te

mullada en el teu temps,
xopada de tastar-te.

Segueix rodant la terra,
jo i llavis despenjada.

Bosc

Avui, dia d’hivern,
cel tapat i boirina.
El bosc és imposant,
negrós i dreçat alt,
exuberant de vida.
La seva voluntat,
és ben concisa i ferma:
la de seguir existint,
germinant a consciència.
La seva saviesa
és arrelada i fonda:
tot ho sobreviurà
la seva estirp remota.