Astre sol

S’estrena el dia vessant dolls de bellesa,
una altra forma de l’amor d’aquest món,
acaricia el sol la terra entera
i tot vol viure a sota el seu dolç broll.

És el més gran dels mestres en mostrar
quin ha de ser el substrat de la vida,
aquest donar feliç sense esperar
retorn ni guany, sols brindant bonhomia.

I com el sol, ens cal afaiçonar
l’ésser que som a la seva energia
que amb l’univers conforma i equilibra.

Lluu llum del dia que se’ns assola endins
que irradiem a tots els encontorns
com l’astre sol en el nostre periple.

Oracle

Un amor vindrà
fent-te tremolar
en el temps futur
quan caigui tempesta.

Carícies seran
pel teu festejar
fragants com la pluja,
tendres com el vespre.

Volves

S’esmicola el dia
en volves de núvol
esfilagarsades,
que es van esvaint.
No el puc aprehendre
si no és plantant-hi
el meu fruit formós,
que hi arrela i grana.

Molt més

Dolls

 

Em pren
l’energia de vida
que arranja
tots els meus grans destrets,
en l’aire
afuat del migdia
soc sobre
la passera del temps.

Vaig cap
als meus objectius clars,
tinc somnis
de trobar l’alegria
l’amor,
paraula ha temps no dita,
s’esmuny
dins la incredulitat.

Ara és
cercar en aquesta terra
dolls nous
de sensibilitat
on pugui
construir-me i comprendre
abans
de finir i caducar.

Dia bategant

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Plou

Plou
en el temps sempre obert
d’horitzons
i troballes contínues.
Plou
i s’escampa serè
l’íntim cel
carregat de boirines.
Plou
i al lleu terra sospès
cercles hi ha
de calius i somriures.

Decàleg

Setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Escalfor

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.