Category Archives: Poemes de l’esperança

Tresor

Seguim el paisatge
de pins i de boscos,
de cel blau que s’obre
sencer com un goig,
mentre estacions passen
polides i blanques,
i el sol vessa rajos
com aspes de foc.
I és just l’hivern
en aquesta terra,
encarada al mar,
fulgent de claror.
Quin delit de viure
encomana i crea
mentre el tren travessa
tot l’immens tresor.

Tren

Estació, clos tancat
a l’estàtica planura,
amb els rajos arrapats
d’un sol feixuc de clausura.

Corre l’aire quan ve un tren,
el so de xerrics a vies,
i el moviment sacsejant
de les persones que arriben.

En aquest aire parat
hi resto jo, asseguda,
esperant-ne bon temps llarg
un cap a la meva ruta.

Vindrà un tren àgil, llampant,
que s’aturarà tot d’una
i se m’endurà xiulant,
rabent i traient espurnes.

Estrelles

I resplendeix
tot l’aire de la tarda
per les espurnes
que van naixent de mi.
Tan pobra soc
en rebre cap carícia
que no hi soc còmoda
i torno al meu abric.
Isolat, sol,
on compto les estrelles,
les meravelles,
totes, que han succeït.
I la natura,
que d’humitat traspua,
s’omple d’aromes
dels dons del paradís.
I aquí m’estic,
enmig de l’energia
que el cel genera,
ple de l’encís més fi.
Resten en mi,
en qui hiverns s’acceleren,
les flors enceses
de l’amor que és delit.

Aire floral

Floral és el meu aire,
el que em nodreix i em bressa,
el que amb volts circulars
fa rotllana al meu ésser,
el que fa dolços dies
sempre curulls de sol
el que m’aplega tota
en totes dimensions.
Quan anava amb la mare,
felicitat més meva,
entre aquesta natura,
privilegi de terra,
fins avui, i últim jorn
en què tindré existència.
És l’aire més gemat,
el sol més captivat
d’aquest rodó planeta.
Aquí és lliure, nimbat,
tot ofert, desfermat,
curull de gràcia plena.

Horitzó càlid

Em moc entre misteris,
directa, en els meus dies,
tots relluents, gemats,
que s’aixequen feliços,
curulls d’expectativa.

I miro l’horitzó
que m’acull càlid, ros,
i sento orgull de mi,
que sé reconvertir
solitud en tresor.

Estimo

I com m’estimo la vida,
el meu lliure anar endavant,
les activitats petites,
els meus viatges tan grans,
la gent que volta el meu viure,
tota la natura, els dies,
la meva fonda alegria,
els amors que m’han forjat.
Pot trontollar però m’hi aferro,
crec en el futur i cerco
ser feliç, vital mortal.

Venècia meva

Venècia meva, grans vestits de flors,

cabellera estesa a l’embat del sol.

Imatge daurada, ben bruna, ben rossa,

sempre extasiada entre els miralls d’aigua

dels canals lluents, fluents fins l’Adriàtica.

Tothora el somriure dolcíssim, commòs,

l’esguard infinit, mar i salabror.

Llarguíssims camins per carrers i places

amb arquitectura de somni entranyable,

capvespres encesos, toquen les campanes,

bellíssims museus d’obra veneciana.

Tumult al transport ple a vessar, aquàtic,

tota meravella del món, abastable.

I s’hi fan les cites damunt de les aigües,

vine al Paradiso perduto a trobar-me.

Somni alçat, creat, matèria i miracle.

Aire de mar

Aire de mar delitós,

amb tu el meu cos fa onades

de sol i del blau que maures,

i un ocell vola veloç.

*

Aire de mar, seda alada,

m’acarones amb passió

i el meu cos és l’expressió

dels circells amb què m’abraces.

*

Aire de mar repicant

als meus turons i planures,

ets sensitiu i m’empeltes

del teu art sense mesura.

*

Aire de mar, em consents

fent ressorgir amb mi la vida,

la més pura i més audaç

del teu brollador i signe.

*

Aire de mar, déu ardit,

ets l’equilibri que empenta,

sostens amb la dolça mà

la bellesa del planeta.

*

Aire de mar, cos fadat,

somous l’aigua cristal·lina

i ets de matèria fimbrant,

sense pes, promesa íntegre.

*

Aire de mar, bell esguard,

mous les veles de delícies,

tibes ferm núvols i naus,

i l’oceà al teu tremp vibra.

Setembre actiu

Ve el tràfec ciutadà

de moviment, converses,

presentacions, enteses,

trobades, llampegueig.

Aquest és el meu viure

que tot prest ve a salvar-me

de tota inèrcia fada,

d’aturat estiueig.

Un agost sense pausa

de solitud mudada,

fent goig, sempre honorada

com una dea intacta.

Ara tornen els frecs

d’aquest ball que és continu,

l’aprofundiment ple

en realitats i riscos,

intercanvis, volers,

el desig que es compleixin,

avinenteses plenes

i espurneig d’encanteri.

Vent

El meu referent

és la solitud

en aquests carrers

sensuals del vespre,

en un riu de vent

que és un mític déu,

ve de l’infinit,

sol com jo mateixa.