Catifa enconxada

I quin goig de voltar Barcelona,
he trobat la ciutat vessant càlida,
llums, colors aquests dies suavíssims
de Nadal en catifa enconxada.

Hi ha paquets i bosses que circulen
en les mans de persones contentes,
són per fer bombollams d’alegria
en la gent que entre l’amor prospera.

Costós Nadal

Corre el flux tan costós de Nadal
sec, feixuc, on hi soc atrapada,
jorns amb fèrula d’una estretor que escanya,
sostre baix amb una ànsia ofegant.
Just a casa la solitud s’inflama,
no per llums ni cap sentor de festa,
el desert que a l’exterior s’escampao
pinça el cor, tenalla la consciència.

Festes de Nadal

Ja s’ha fet nit a les sis de la tarda,
van passant llums i arbres de Nadal,
anem parant a estacions callades,
tots el rellotges són més lents i esmussats.

Se’ns enduu el tren tot lleuger i arrauxat
amb un saber de camí conegut,
mig buit aquests fal·laços jorns de festa
desgavellats, repetitius i eixuts.

Antics somnis

Llums de Nadal
per tot arreu ja lluen
com antics somnis,
tots inaconseguibles,

tant d’encanteri
quan érem criatures
i crèduls crèiem
totes les fantasies

tant com l’amor
absolut de la mare,
com els vells contes
vivents sempre en nosaltres,

com l’espectacle
del dia i l’alegria
de descobertes,
meravella infinita.

Avui els llums
de Nadal són tan fràgils,
just regalimen
tristor a les voravies

igual que els somnis
d’infant, irrealitzables
tal com crisàlides
que mai no es desclouran.

Llums de Nadal

Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada,

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il·luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
les joguines exposades,
la teva il·lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.

El Pare Noel i l’ós

El Pare Noel s’ha vestit
amb robes de filigrana;
ve de lluny i riu joliu
amb la il•lusió a la mirada.

El seu ós, tan blanc com neu,
ple de bondat a la cara,
li ha ofert el seu llom calent
per travessar tot Finlàndia.

Han caminat les geleres
amb fanalet i campana
deixant petjades de porpra
damunt la catifa blanca.

L’ós és un ésser manyac
que per la neu s’enjogassa;
el Pare Noel, feliç,
balla i canta una corranda.

Els ulls de tots dos són blaus
com les estrelles llunyanes
que els veien passar de nit
i dalt del cel observaven.

El bon ós olora l’aire
i sent del món la fragància;
ara de lluny ja s’albiren
xemeneies i teulades.

Home de boscos polits,
el Pare Noel llenyataire
ve a parlar de pau als pobles
i a dur joia a totes bandes.

Davall el seu gran bonet
desa els noms de la canalla:
els duu xocolata amb gerds,
bescuits de mel i cor d’arbre.

I traient-se el guant de pell
que pels jorns de festa guarda
allarga la mà i, content,
a tot nen fa una moixaina.

Balla alegre el seu fanal
com si fos una crisàlide;
la campaneta d’or dringa
amb so de pluja encantada.

El Pare Noel somriu
enmig la terra nevada;
de la seva barba penja
l’estrella de l’esperança.