Category Archives: Poemes de Nadal

Llums de Nadal

llums de nadal escriptori

Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada,

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il·luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
les joguines exposades,
la teva il·lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.

Anuncis

El Pare Noel i l’ós

El Pare Noel s’ha vestit
amb robes de filigrana;
ve de lluny i riu joliu
amb la il•lusió a la mirada.

El seu ós, tan blanc com neu,
ple de bondat a la cara,
li ha ofert el seu llom calent
per travessar tot Finlàndia.

Han caminat les geleres
amb fanalet i campana
deixant petjades de porpra
damunt la catifa blanca.

L’ós és un ésser manyac
que per la neu s’enjogassa;
el Pare Noel, feliç,
balla i canta una corranda.

Els ulls de tots dos són blaus
com les estrelles llunyanes
que els veien passar de nit
i dalt del cel observaven.

El bon ós olora l’aire
i sent del món la fragància;
ara de lluny ja s’albiren
xemeneies i teulades.

Home de boscos polits,
el Pare Noel llenyataire
ve a parlar de pau als pobles
i a dur joia a totes bandes.

Davall el seu gran bonet
desa els noms de la canalla:
els duu xocolata amb gerds,
bescuits de mel i cor d’arbre.

I traient-se el guant de pell
que pels jorns de festa guarda
allarga la mà i, content,
a tot nen fa una moixaina.

Balla alegre el seu fanal
com si fos una crisàlide;
la campaneta d’or dringa
amb so de pluja encantada.

El Pare Noel somriu
enmig la terra nevada;
de la seva barba penja
l’estrella de l’esperança.