Category Archives: Poemes de Revetlla

Nit de Sant Joan

lluna vespre clar

Aquell vespre tan clar 

 en la suavitat del temps, la lluna plena, calenta,
que tu vas anomenar.

Aquella llunassa groga
com un gran fanal de festa penjada entremig dels plàtans

de contorns tan lluents.

Aquells plàtans benignes
pintats a l’aquarel·la, esquitxats per la lluna
en el passeig de terra.

Aquella terra dòcil
que ens sostenia els passos encantats i dolcíssims

com la seda de l’aire.

Aquell aire lluent
que encisava la lluna, nítid i llis al tacte
en el vespre latent.

Aquell vespre tan clar

d’alens i cors suspesos quan em seguien, fermes,

les teves passes llargues.

I la nit de Sant Joan
es van fer les fogueres i tu i jo vam ser brases.

I tota jo temia

que en la màgia de l’aire
es trenqués aquell vidre que abastava el miracle.

Anuncis
Galeria

Estan cansats els déus

This gallery contains 1 photos.

        Estan cansats els déus i ja no surten les nits de Revetlla a barrejar-se amb nosaltres i empeltar-nos dels seus dons divins. Replegats en les restes de boscos, són en perill d’extinció, com tots els animals, i la … Continua llegint

Revetlla

  estocolm focs artificials cap d'any

Damunt el mar ―negra nit―

els petards hi espeteguen;

el gest candorós d’un nen

encén la metxa i prest peten.

 

La cala, racó d’un món

on les barques balandregen,

un no res mostra els contorns

i en la foscor torna a jeure.

 

Palmerals de guspireigs

ens encisen les ninetes;

el nen se sent mag del món

i, feliç, mou la vareta.

 

Els seus ulls miren enllà

on estrelles s’hi condensen;

reietó de la nit, far,

crea llum d’astres celestes.

 

El mar s’encén de claror

un instant. Cau la tenebra

entre la qual s’hi ha fet lloc

un nen joiós, mag de festa.

 

La lluna, amagada a dalt,

ve a mirar per la finestra;

el nen la saluda amb l’art

d’un coet alt de conquesta.

 

L’aire suau de la nit

és il·lusió que espurneja,

i fa un goig fondo, infinit,

un nen fruint la Revetlla.