Revetlla

Esplèndid dia d’acaballes de juny,

començo a viure al tombant de la tarda

si viure és fruir i estimular-se

i posar en doina la sensorialitat.

*

Ve Sant Joan ple de focs i d’ofrenes,

jo, com tants anys, no tinc ball ni Revetlla

i resto sola enmig la nit i els astres

en el rodar de l’estiu que s’abranda.

*

Sola i potent per encalçar el temps nou

tota la festa la faig per mi mateixa,

m’agrada l’àmbit on la vida em sustenta.

*

I com cada any crec que és provisional

que l’any que ve tindré amics, amant

amb tot l’amor del viure solemnial.

Revetlla

Esplèndid dia d’acaballes de juny,
començo a viure al tombant de la tarda
si viure és fruir i estimular-se
i posar en doina la sensorialitat.

Ve Sant Joan ple de focs i d’ofrenes,
jo, com tants anys, no tinc ball ni Revetlla
i resto sola enmig la nit i els astres
en el rodar de l’estiu que s’abranda.

Sola i potent per encalçar el temps nou
tota la festa la faig per mi mateixa,
m’agrada l’àmbit on la vida em sustenta.

I com cada any crec que és provisional
que l’any que ve tindré amics, amant
amb tot l’amor del viure solemnial.

Nit de Sant Joan

Aquell vespre tan clar
en la suavitat del temps,
la lluna plena, calenta,
que tu vas anomenar.

Aquella llunassa groga
com un gran fanal de festa
penjada entremig dels plàtans
amb els contorns lluents.

Aquells plàtans benignes
pintats a l’aquarel·la,
esquitxats per la lluna
en el passeig de terra.

Aquella terra dòcil
que ens sostenia els passos
encantats i dolcíssims
com la seda de l’aire.

Aquell aire lluent
que encisava la lluna,
nítid i llis al tacte,
en el vespre latent.

Aquell vespre tan clar
d’alens i cors suspesos
quan em seguien, fermes,
les teves passes llargues.

I la nit de Sant Joan
es fan fer les fogueres
de l’estirp més pagana,
i tu i jo vam ser brasa.

I tota jo temia
que en la màgia de l’aire
es trenqués aquell vidre
que abastava el miracle.

Estan cansats els déus

This gallery contains 2 photos.

        Estan cansats els déus i ja no surten les nits de Revetlla a barrejar-se amb nosaltres i empeltar-nos dels seus dons divins. Replegats en les restes de boscos, són en perill d’extinció, com tots els animals, i la … Continua llegint →

Revetlla

  

Damunt el mar ―negra nit―

els petards hi espeteguen;

el gest candorós d’un nen

encén la metxa i prest peten.

 

La cala, racó d’un món

on les barques balandregen,

un no res mostra els contorns

i en la foscor torna a jeure.

 

Palmerals de guspireigs

ens encisen les ninetes;

el nen se sent mag del món

i, feliç, mou la vareta.

 

Els seus ulls miren enllà

on estrelles s’hi condensen;

reietó de la nit, far,

crea llum d’astres celestes.

 

El mar s’encén de claror

un instant. Cau la tenebra

entre la qual s’hi ha fet lloc

un nen joiós, mag de festa.

 

La lluna, amagada a dalt,

ve a mirar per la finestra;

el nen la saluda amb l’art

d’un coet alt de conquesta.

 

L’aire suau de la nit

és il·lusió que espurneja,

i fa un goig fondo, infinit,

un nen fruint la Revetlla.