Category Archives: Poemes de traspàs

Incommensurable

Ara ja no et cal res, tampoc el meu amor

per sempre incombustible, emmirallat en tu,

dolça mare bellíssima. Ara ja formes part

d’uns altres universos on es disgrega el cos

sense perdre l’origen. I és del tot preciosa

l’energia que fores, una força magnífica

amb què a mi em creares, que avui xopa la terra,

 i el cel sencer i els astres. A tot arreu et sento

i a tot lloc té presència la teva expressió humana

que aplega a l’esguard tendre tot l’incommensurable.

Buit tallant

dona noia afligida dolor

Per a Laurent Sansen

Tu te n’has anat
i el teu buit tallant
perfora la terra,
concentra l’esquerda
de la plenamar,
forada el desig
de la lluna encesa.

Tu te n’has anat
i es romp el pilar
sòlid de la terra,
i la teva mort
d’escorça feréstega
colga amb tu l’amor,
em soterra entera.

Presència

estètua plorant

Per a la Iolanda Zorita

Ara ja no ets tu
sinó la notícia de la teva mort.

Tots els nusos s’han desfet,
totes les ferides s’han tancat.

Queden les teves coses
envoltant el buit,
l’espai insòlit sense tu,
el silenci astorador,
la immobilitat,
l’esquela.

I l’extraordinària presència
de la teva alegria als nostres cors

brillant a la rodonesa
de cada llàgrima inesgotable.

Floreixen les magnòlies

flor magnòlia 34345430

Per a la Carme Palau

Floreixen les magnòlies
i el teu riure discorre com l’onada.
A les vores del riu que se t’emporta
s’obren per a tu les flors boscanes.
A la riba restem mentre tu passes,
ja serena per sempre,
amb la pau inundant-te,
sostinguda en un trenat de vímet,
la túnica blanca,
com tu, immaculada.
En l’aigua més pura,
lentament avances.
Allà on tu descanses,
allà on potser s’obre,
vital, l’esperança,
el riure que estimen
els teus fills, nosaltres,
ressona alegre
per tendres contrades.

Súplica

Allà on te’n vas anar
cloent el nostre món,
on et vas expandir,
el cos fos amb la terra,
des d’on ve el teu alè
vital per escalfar-me,
i el teu cos tan rotund
que en pensaments m’abraça,

allà prego que tinguis
la plenitud més densa,
l’harmonia més pura,
l’alegria més clara,
i tal força que res
no pugui vulnerar-te,
i el caliu del meu ésser,
que és amb tu acompanyant-te.