Ara ja no et cal res, tampoc el meu amor
per sempre incombustible, emmirallat en tu,
dolça mare bellíssima. Ara ja formes part
d’uns altres universos on es disgrega el cos
sense perdre l’origen. I és del tot preciosa
l’energia que fores, una força magnífica
amb què a mi em creares, que avui xopa la terra,
i el cel sencer i els astres. A tot arreu et sento
i a tot lloc té presència la teva expressió humana
que aplega a l’esguard tendre tot l’incommensurable.