Déus

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

Riu Neva

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.

Mar

Mar sens principi ni fi,

jo m’endinso en la teva aigua,

i és tan tendra l’abraçada

que et sento extensió de mi.

Mar d’encanteri

No puc allunyar-me, mar,

de la teva vora ardida,

artista del fulgurar,

creadora de delícia.

*

Duus la profunda carícia

d’un vent de passió densa,

amb qui dansa la teva aigua

lluentada pel sol verge.

*

I jugues a engalanar

la platja on tan dolça arribes,

al confí del teu embat,

brodat de gràcia infinita.

*

Ens mostres com un secret,

un instant, un verd de perla

al rodol de la teva ona,

amb què acarones la terra.

*

Ets encanteri vessat

que del firmament suscites

formosor, immensitat,

tot el poder de la vida.

*

Eternament ens bressoles

en els somnis que ens ofrenes,

encisats de blavor pura,

amarats de joia encesa.

Sol batent

Segueix brillant l’estiu indòmit, sense treva,
sense repòs ni calma, tota plaça és calenta,
i l’ombra és amarada d’un bany maria ardent
entre la combustió d’un sol a ple batent.

Perleja suor, raja al cos tot abaltit,
el carrer s’ha fet vell tenyit d’un or antic,
i el bosc es mostra immòbil sota l’espetec igni,
la ciutat en ple incendi resta sola, en fallida.

S’ha anunciat un canvi alarmant, radical,
amb llampecs i tempestes, davallada de graus.
I ara no vull desprendre’m d’aquesta llibertat,
de cos, de ment, frugívora, que l’estiu ha lliurat.

Tota la pell al vent, l’aigua del mar, delícia,
festassa omnipresent del fondal de la vida.
Em queixo de la calda però és excelsa amiga,
la que comprèn qui soc, la que em consent ser lliure.

Mar benigna

I forceja amb mi la mar
persistent, esbiaixada,
l’empeny l’aire de ponent,
un colós tan brau com l’aigua.

Dintre el seu cos de neguit
se m’enduu de gairell, fada
que em porta de sorra endins
a molts metres de distància.

El vent li talla un vestit
que en grans farbalans s’enlaira,
voleia en progressió,
cau damunt la pell sobtada.

M’esquitxa els ulls que contemplen
extasiats el seu blau magne
infinit, punyent, benigne
fins que l’aire torna a alçar-la.

Per sempre ets delitosa,
mar que t’expliques, concisa,
al vaivé de les grans forces
sense pretendre ferir-me.

Animal terrestre

Em deixava el mar fendir la seva aigua,
turmentosa, espessa, en aquell confí.
Jo incauta arribava, ràpid me’n desfeia,
en l’immens perduda, amb naixent neguit.

Anhelava terra, la platja allunyada,
i el blau que extasiava torçava en perill.
Animal terrestre, fragilíssim, d’aire,
lluitant amb mar brava temia sucumbir.

Mar carícia

Ets la matèria del somni,
mar blau meu, sempre entranyable,
milions d’estels enjoien
la teva pell argentada.

S’esvaeix tota cabòria
endins la teva carícia
meravellosa, absoluta,
d’aquell amor que es somia.

Mil·lennis

Mar feliç de dia d’estiu,
d’or el sol trena una xarxa
en el teu cos de delit.

Quants éssers has acollit
dins el teu cos de fragància
ja per sempre extingits.

Ja veus, avui som nosaltres,
d’uns mil·lennis esborrables,
qui fendim el teu esperit.

Anhel

Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.

Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.

El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.