Category Archives: Poemes del mar

Falda de lluna

lluna-rosa-al-mar-000

Llarga falda de la lluna
estesa damunt el mar,
plata i llum amb què l’inunda,
intensa olor tropical.
Ella es banya en la seva aigua,
plena de dolçor nocturna,
encisat la gronxa el mar
amb tendresa que no oculta.

Mar adormit

lluna-en-mar-molt-blau-000

El mar esbandeix bruixes
sota la lluna alada,
conserva el blau solemne
endins la pell de plata,
titil·len les estrelles
al llom de la seva aigua,
ell dorm amb les carícies
del vent, que mai no es cansa.

Mar serena

mar-il%c2%b7luminat-000de-nit-per-biodiversitat

Mar serena de la nit,
no t’il·lumina cap astre,
però a dins teu hi duus claror
neta i fragant de gran mare.

Sumptuosa creix en tu
la vida sense aturar-se,
en el teu ventre matern,
mar sempre amorosa i màgica.

Remorosa vas bressant
el continent que proclames,
cançó de bressol contínua
per tots els éssers que empares.

Entremaliada mar

mar-i-cargol-de-mar-000

Entremaliada mar
de faiçó tan infantívola
alegria de diumenge
aigua lleugera i festiva.
Vas jugant a no mullar
però amb una onada que arrisques
sobrepasses el teu flanc
i ens deixes la pell de vidre.
Amb el teu bombollejar
vas fent riallades vives
i tornes a recular
somiosa, i sempre amiga.

Frenesí d’escuma

escuma-mar-000

Frenesí d’escuma
en la nit tancada,
salivera arran
geniva salada.

Els llavis del mar
als quatre vents clamen
el seu neguit greu
de vasta fondària.

Sensible i dolent
adverteix sens pausa
que ningú fereixi
el seu tors de nacre.

Mar de boira

boira-al-mar-0000000000

Mar sorgida entre la boira,
escuma blavissa i pàl·lida,
olor de cloïssa oberta,
a quin dels planetes parles.

On és la teva suau lluna
per gronxar-la enmig dels astres
que a continents nous i vells
reflecteixes a les aigües.

Mar nodridora de somnis
eleves ales enlaire
per acaronar en el vol
la immensitat que ens abastes.

Mar absort

mar-de-nit-00000

Allà on habita el mar
insomne en la foscúria
amb moviment de serp,

allà on pren alè
i incessant murmura
un somiós voler,

allà on absort cavil·la
en l’absolut i vibra
solitari i aliè,

allà em trobareu
xopa amb la seva escuma
pensarosa com ell.