Category Archives: Poemes del mar

Mar absort

mar-de-nit-00000

Allà on habita el mar
insomne en la foscúria
amb moviment de serp,

allà on pren alè
i incessant murmura
un somiós voler,

allà on absort cavil·la
en l’absolut i vibra
solitari i aliè,

allà em trobareu
xopa amb la seva escuma
conscienciosa com ell.

Mar

escuma-al-mar-2146t45000aaa

Mar nuosa com la fusta,
mar espessa i incendiada
pel sol, tota desmesura,
de porpra amb vertigen d’ala.

Mar, moviment que gravita,
mar d’avenc i roca abrupta,
espurnes saliva blanca
salvatge, plena de fúria.

Mar de llenguatge rugent
que t’imposes en la lluita,
un fondo neguit habita
en la teva pell de lluna.

Espurna’m

mar onades blaves

Mar blau cel, blau d’ultramar
i verd vidre al flanc que arrisses,
en el teu onatge alat
ets alegre i joveníssim.

Magnificent, colossal,
no saps de les hores tristes
enterrades al costal
dels homes ja vells de vida.

Espurna’m verd, mar, amor,
espurna’m blau de celístia,
arriba’m amb el teu cor
a l’ànima vincladissa.

Mar mediterrània

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), default quality

Mar blava i antiga,
la brisa et somou, t’ondula i arrissa,
tu maures el blau amb ones de vidre.

Mar dolça i amiga,
el teu serrell fi és randa polida,
tapet colossal de terra indivisa.

Mar alada i rica,
vas precipitant l’embat del teu viure
sota el cel ornat de blens de salnitre.

Mar forta i vívida,
fas trencar les ones, blau marí de tinta,
contra els espadats, gegants que vigilen.

Mar jove i sentida,
t’enduus els vaixells enllà de les ribes,
amb els mariners moguts per les brises.

Mar suau i fina,
les dones de mar preguen i sospiren,
amb els dits creuats: no les tornis viudes!

Mar lleial i ardida,
bressola les naus dels mariners lliures,
retorna’ls a port, les xarxes farcides.

Mar, brúixola i guia,
t’estens amb delit sota el cel que et mira,
prop del teu dens blau la gavina nia.

Mar nostra i brunyida,
mar Mediterrània, pobles et somien
des de fa mil·lennis, i en tu confien.

Platja

cargol de mar a platja

Un raig de sol et travessa,
platja sensible i daurada,
ornada amb tapet de mar
mogut per la brisa clara.

Fresseja aigua cristal·lina
al vaivé de cada onada,
i tu t’estens, felicíssima,
a la carícia lluentada.

Mar de la ciutat

bcn-10

Vinc a visitar-te, mar,
espurnejat de delícia
sota el cel ja tardoral
de la ciutat recollida.

Vinc a olorar el teu perfum,
a caminar per la riba,
perquè el teu embat profund
m’encomani d’energia.

Vinc a fondre’m en el blau
de la teva aigua infinita,
a fer l’ànima cristall
com les ones amb què vibres.

Vinc a sentir el teu brogit,
mar que et bressoles al ritme
dels teus pensaments tan clars,
dels teus sentiments de vidre.

Mar excels de la ciutat,
que la penses i l’estimes,
fa mils d’anys que ets captivat
pels seus ulls i el seu somriure.

Pels carrers i pels passejos,
el teu vent arrauxat vibra
i la teva força empeny
la ciutat que mai declina.

La ciutat que en ella creu
i enceta un i un altre dia,
que té el goig de viure al ple,
encantada, i amb tu lliure.

Mar vibrant

CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), quality = 90

Ets inesgotable, mar,
t’empaites ona rere ona,
l’alegria de l’embat
es torna força escumosa.

Sempre tens la pell vibrant
i estrenes novelles forces,
fas rínxols gegants i alats,
mar meu blau, tocat de porpra.

Prop dels teus flamejos blancs
faig petjades a la sorra,
tu te les vas emportant
amb onada delerosa.

Mar feréstec sota el cel,
mar d’energia remota,
ets salvatge, ets etern,
mentre, quiet, el cel t’adora.