Category Archives: Poemes del mar

Dea mítica, la mar

Dea mítica, la mar,

que en el seu oneig predica

els mil·lennis reculats

submergits als seus abismes.

*

Passeja el seu remoreig

a tot l’orbe que acarona

amb el vigor musculat

dels corsers que duu a les ones.

*

Empelta’m amb la potència

del teu invencible viure,

tu que tant has intimat

amb l’ésser bo que en mi habita.

Mar malabar

Mar de crinera solar,

artista malabar que hisses

els teus cavalls fets d’onades

salvatges i incontenibles.

*

Mar brava que alces en mi

l’energia que gravita

dintre l’aire que t’empeny,

dens de fragància infinita.

*

Les gavines et festegen

colrades de la llum límpida

que al teu teixit s’expandeix

a totes ribes que arribes.

*

Mar de somnis palpitants,

seré com tu, espargint-me

entre el teu aire i el cel

quan traspassi aquesta vida?

Mar grisa

Fa por la teva fosca aigua

d’aquest gris que just verdeja,

amb el sol atrinxerat

darrere boires espesses.

Amaga la seva gràcia

que en allò viu reverbera,

com en tu, mar, transmutable,

delícia o negra quimera.

Just és dia de naufragi,

de funestes embranzides.

Els cossos, mar, que tu atrapis,

són terrestres i perillen.

Aire de mar

Aire de mar delitós,

amb tu el meu cos fa onades

de sol i del blau que maures,

i un ocell vola veloç.

*

Aire de mar, seda alada,

m’acarones amb passió

i el meu cos és l’expressió

dels circells amb què m’abraces.

*

Aire de mar repicant

als meus turons i planures,

ets sensitiu i m’empeltes

del teu art sense mesura.

*

Aire de mar, em consents

fent ressorgir amb mi la vida,

la més pura i més audaç

del teu brollador i signe.

*

Aire de mar, déu ardit,

ets l’equilibri que empenta,

sostens amb la dolça mà

la bellesa del planeta.

*

Aire de mar, cos fadat,

somous l’aigua cristal·lina

i ets de matèria fimbrant,

sense pes, promesa íntegre.

*

Aire de mar, bell esguard,

mous les veles de delícies,

tibes ferm núvols i naus,

i l’oceà al teu tremp vibra.

Festes de mar

Calor i calor

i delícia de mar,

brisa que venta

a dolls reconfortants,

frescor que empara

i esbiaixa tots raigs,

aigua que acull

a dintre del seu magma,

prodigiós regne

que ens fa lloc al seu ésser,

captivador,

fent-nos a onades festes.

Fruits

Fruits de mar, olors divines

al restaurant prop la platja,

l’esperit, el cos són lliures,

la gent, que tot feliç passa,

*

i va a fer un bany a la mar

o passeja enamorant-se

del moment, sol, ombra, vent

i l’oceà, déu fluent

*

que sedueix i emmiralla

i encomana jove tremp

i acarona amb sedosa aigua,

*

joliu obre el seu mantell

i som fruits també dins d’ell

de la terra que l’esguarda.

Mar onírica

Jugues a alçar turons, mar,

amb fràgils cims per on llisca

la més fulgent lluentor

de la teva essència onírica.

*

Procel·losa estens el mant

de l’aigua pura teixida

amb la seda fulgurant

del fast amb què el sol t’abilla.

*

La platja joiosa et mira,

constant la vas acotxant

i la vas acaronant

fins que ja és adormida.

*

La teva tebior somia

quan ja es pon el sol cremant

i la lluna, palpitant,

vessa tendresa i celístia.

*

La lluna, que és captivada

per la teva essència lliure,

per la formosor embruixant,

pel teu perfum d’ambrosia.

*

El vent és galant amant

i entre els seus braços tu gires,

i danseu passió amb un ball,

i l’univers s’extasia.

Déus

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

Riu Neva

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.

Mar

Mar sens principi ni fi,

jo m’endinso en la teva aigua,

i és tan tendra l’abraçada

que et sento extensió de mi.