Category Archives: Poemes del mar

Mar remor

mar esvalotat

Mar feixuc en la fondària,
mar lleuger a tocar de terra,
com una au eleves ones
de la teva pell de seda

Sempre seràs la remor
del vent que els sentits et trena,
el sol sencer vessa en tu
els rajos que en tu somiegen.

En el teu cos ondulant
bressoles els somnis lliures
del teu ésser trepidant
de la força més antiga.

Anuncis

Mar de saviesa

mar lluent 1

Mar de saviesa antiga
gronxa eterna la teva aigua
renaixerà en tu la vida
com la primera vegada.

Pels milions d’anys tots ebris
lluny de la meva memòria
seguiràs sent l’energia
que s’escampa esponerosa.

Mar absort

mar escuma 23548

Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.

Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.

Llum

mar-verd-000456

Es vessa el sol al mar

i es descompon en peixos,

ocells de llum volant

ran les ones en feixos.

Exaltació de llum

exuberant de dia,

fugaços els ocells,

els peixos instants vibren.

Aletegen les ones

de llum com brasa viva,

fulgura extasiada

la mar, dansant colpida.

Mar de cap al vespre

mar-000-al-capvespre

Sempre solemne i dúctil

el mar de cap al vespre

acluca el seu dolç ull

d’onades somnolentes,

i conserva el seu blau

a sota les parpelles,

lluents de llum de lluna,

que desen somnis tènues.

Falda de lluna

lluna-rosa-al-mar-000

Llarga falda de la lluna

estesa damunt el mar,

plata i llum amb què l’inundes,

intensa olor tropical.

Et banyes en la seva aigua,

plena de dolçor nocturna,

encisat et gronxa el mar

amb tendresa que no oculta.

Mar adormit

lluna-en-mar-molt-blau-000

 El mar esbandeix bruixes

sota la lluna alada,

conserva el blau solemne

endins la pell de plata,

titil·len les estrelles

al llom de la seva aigua,

ell dorm amb les carícies

del vent, que mai no es cansa.