Category Archives: Poemes del sol

Dia ignot

I era el dia ignot,
àmbit desconegut
en la seva potència
de natura i de bosc,
després de dies closos
entre cases i cledes.

Arbres, immensitat,
l’esplendor de la llum,
del cel tot intocat,
del verd immaculat,
forces en equilibri,
intacta llibertat.

I el continent humà
fruint-hi i expandint-s’hi,
amb el seu bategar
d’existir i estimar,
ullprès i emmirallat
al món que era per viure.

Sol amarant

El dolç aire embruixant
d’aquesta nova vida,
de sol ja amarant,
de natura exquisida.

Hem passat l’equador
d’aquell fred que calava,
de sol alt i allunyat
que ens girava l’espatlla.

Avui ja s’ha mudat
damunt la nostra terra,
encensant de lluor
planures i carenes.

Fa del món aixopluc
amb els seus rajos tendres,
els que seran saó
a l’estiu d’excel·lència.

Paisatges

Un gran tràfec de trens, turbulència de sol,
ocells esvalotats que piulen, xerrotegen.
Després el suau lliscar del vagó a les vies,
l’espectacle imponent del finestral tot límpid.

Valls i boscos, flors i viles si s’ha tingut la sort
de trobar lliure un lloc ran l’ull que fa entrar el dia.
Verd, fronda atapeïda, deliciós el cel,
d’un blau safir intens amb dolça nata fina.

I el sol és el galant que fa música i ball
i tots els sentits fibla, com un joiós amant.
Van passant els paisatges, s’esmunyen estacions,

els túnels es traspassen, arribarem a port
mitjançant l’experiència de la natura intacta,
aliena d’humans, que sempre és sobirana.

Brots d’abril

Han llucat els arbres
el seu verd suau,
flors en correntia,
nous brots i nous tanys.

La ginesta desa
a dins la poncella,
per florir al maig,
polida i novella.

Tot lluu, tot treu fulla,
tot brosta d’amor
dins de l’harmonia
del regne del sol.

La sentor ja plana
en ventades d’aire
plenes, perfumades
de bombolles d’aigua.

La terra es fa densa
i esponjosa aplega
la desbordant deu
de la vida intensa.

Flama

Sí que he sabut
alçar el meu temps,
no pas posar-lo
sota catifa,

així he viscut
de prop el mar,
un bell concert
i la ciutat,

en aquests dies
de sol intens
ja tan propers
a l’estiu ample,

hi tastaré
la salabror
d’aigua de mar,
la lluentor

damunt la pell
del sol que daura.
He sabut ser
mestressa i ama.

No m’he aclofat,
no he desistit,
la meva força
és una la flama.

Ja l’estiu

Com s’estén ja l’estiu,
com bufega calor
al cor de la natura.

Dona concisió,
perfum, il·lusió,
cada ésser hi despunta.

L’espai es fa immens
i s’expandeix el temps,
que endintre encén espurna.

S’obren els horitzons,
s’acosten els bells mons,
tot, terra coneguda.

El sol ens ve de dret
del firmament més net,
i ens eleva i propulsa.

Juro

Si és cert que puc ser feliç,
-tan feliç dins del sol tendre-
sense malaltia, cops,
només amb la vida estesa,

juro que retornaré
al món sencer la bellesa
que dins meu m’està brindant
el plaer de ser a la terra.

Ressorgir

Floreix la tarda la seva primavera
tot i l’hivern tan gèlid que ha fet casa,
jo recupero la dona que soc, daina,
després d’angoixes que m’han colgat al fang.

Un ressorgir entre el sol dolç i plàcid,
en la tendresa del seu lluir diàfan,
així em veig, recoberta per l’aura
ºd’una bonesa que em rescata el millor.

Dimensiona l’ésser que soc, ple d’ànima,
que s’expandeix en aquest obert món.
Tot el que és viu torno a sentir-ho fràgil,
el seu respir alena amb mi i el jorn.

I la fragància de tarda lluentada
torna a arribar-me, i aixeca suau el vol.
Com és difícil mantenir-se estable
dins de la vida on es reben tants cops.

Les meves mans, del tot deixondides,
a punt per fer carícies i delits,
ja no es crispen, tornen humanes, vives,
i igual que elles torna a estimar el meu pit.

Esplendor

Quina esplendor sota el sol,
quina il·lusió genera
al meu intern somiar,
quina fruïció solemne!

Si ja els nusos s’han desfet
de la vida que ens colpeja,
com es pot gaudir, feliç,
d’aquest país bell i tendre!

Llum

Joaquim Sorolla

Quina esplendorosa llum
aquest dia que enlluerna,
encara dins de l’hivern,
després d’aquell fred que gebra.

Quina alegria expectant
de rebre tanta riquesa,
les partícules de sol
són l’energia que em dreça.