Paisatges

Un gran tràfec de trens, turbulència de sol,
ocells esvalotats que piulen, xerrotegen.
Després el suau lliscar del vagó a les vies,
l’espectacle imponent del finestral tot límpid.

Valls i boscos, flors i viles si s’ha tingut la sort
de trobar lliure un lloc ran l’ull que fa entrar el dia.
Verd, fronda atapeïda, deliciós el cel,
d’un blau safir intens amb dolça nata fina.

I el sol és el galant que fa música i ball
i tots els sentits fibla, com un joiós amant.
Van passant els paisatges, s’esmunyen estacions,

els túnels es traspassen, arribarem a port
mitjançant l’experiència de la natura intacta,
aliena d’humans, que sempre és sobirana.

Calor africana

Gairebé mitjan juliol,

ràpid ha arribat l’estiu,

de cop hi som de ple enmig

sense ni haver-ho previst.

*

Estrepitosa calor,

por de fer cap al carrer,

perill d’insolació,

temps dels moviments més mínims.

*

Però jo ho desafio tot,

m’exposo a tota l’onada

de calor que ve de l’Àfrica,

sempre tinc una missió.

*

I no em puc quedar clavada

a la casa solitària,

vaig del meu món vegetal

de dret al mar a banyar-me.

Cel tapat

Dia lent, ple de serenitat,

he cessat la fiblada del sol,

mentrestant reposa alleujat

el jorn ampli, que fins troba consol.

*

Pensatiu, pot reflexionar,

sensitiu, s’acarona amb el vent,

potser plou i s’obre el firmament

mentre el temps resta suspès a l’aire.

*

Una treva d’aquest sol esplendent

que alimenta i fa esclatar la vida,

és diari, gairebé omnipresent,

el sud canta també la pluja ardida.

Jardí

Soc en un jardí

d’ombriva enyorança,

ple de fulles seques,

fonts abandonades,

però el sol persevera

entre escletxes d’arbres,

les heures s’enfilen

per troncs i capçades,

i en el cel serè

d’espurnes daurades

l’ardent primavera

àgilment hi dansa.

Mirada

Entre la força del sol, la mirada

entre les parpelles, cremants com les galtes.

I de l’ample món perfilo els contorns,

textures, colors, la translúcida aura,

tot el moviment que s’estén al temps,

l’harmonia càlida que commou com l’aire,

i la immensitat del cel canviant

que vetlla l’encant del profund amar-te.

Cos dolç

Els rajos de sol esmunyen pertot

l’escalfor bullent ja de prop el març.

Anem de ple hivern, abrigats, coberts,

llargues samarretes per aïllar el fred.

*

Però ja lluu el dia rossa cabellera

que espurneja i crema i ens té al seu redós.

El seu múscul ferm endins ens fa petja

i em torno més bella i el cos se’m fa dolç.

Sol gloriós

Escalfa el sol encara de l’hivern,

arrecerat, més que a la primavera,

duu il·lusió de viure en un cel

de passió, de la salut més plena,

*

de salabror de l’aigua de la mar,

brau oceà que com amant s’anhela,

i cada passa sota el sol gloriós

fa respirar el paradís que emplena

*

l’extensa joia de viure i ser formós,

de fer girar en el seu gir la terra,

èxtasi encès que dota de sentit

*

l’oferiment de l’amorós planeta,

i que en la nit colpidora de lluna

eleva als astres la nostra transcendència.

Vida minsa

Corre l’aigua de la font,

el rajolí bombolleja,

el sol daura d’escalfor

tot el que el seu raig festeja.

*

Una carícia-delícia

entre l’aire de gener,

s’esperen taules, cadires,

i la gent les va prenent.

*

Un nou plaer descobert

ara que la vida és minsa,

ens hi endinsem de ple

i formem part del migdia.

Lluny

Sembla que es vulguin

obrir les roses

un jorn de sol

de ple gener,

esclata límpid

en tota cosa,

el meu respir

s’eleva ardent.

Puc tocar el cel,

el blau celeste,

el vent empenta

núvols lluents,

viatgers plàcids

tot plens de gestes

punyents, intenses,

lluny del present.

Renou

Un dia en què plou i ara surt el sol,

el renou de gent, el tràfec brogent,

el meu cos s’activa i en pren l’energia.

Se sent el batec que impulsa la vida,

i jo agafo el tren cap a un destí clar.

El sol espetega, el cel és rou negre,

el rellotges marquen el migdia en punt,

i no sé d’on surt l’alegria meva,

la força que em dreça, tota joventut.

Trota viu el tren entre el bosc intens

d’atapeïts arbres, el cel va cedint

i el dens negre esquiu va obrint clarianes.