Category Archives: Poemes del sol

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Anuncis

Rèptil

raig de sol-sun-ray-pictures000

Torna el sol
s’arrapa com un rèptil
clava urpes
que esgarrapen i couen
fortes ungles
abrusades ferides
prem arran
contra cossos sensibles.
Repta el sol
per la pell que tatua
regalims
de suor i d’angúnia
un desfici
coent i xardorós
l’esgarip
s’ofega en la cremor.

Dia bategant

pintura lliri dona al sol noia

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.

Sud

pintura dibuix arbre sol a la tardor 000

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Escalfor

meravella rajos de sol 000000SunbeamsandGoldenrodsEdwinWarnerPar

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.

Primavera

pintura dona primavera a pompeia

El sol regna
tot ple de beatitud,
fa florir
la terra humitejada,
torna el bosc
d’un clarobscur profund,
els volums
esclaten com miracles.

No només
pinta els ardents colors,
aquest sol
dona forma i fondària,
jo enmig
m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona
i carnalment dreçada.

Embriaga

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat
una alegria
càlida amb cel pausat
que al vent somnia.

Festa del ple migdia
mudant constant
que amb el gir de la terra
se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria
de la tardor
amb espurnes d’estiu
que ja es dissolen.

En un rodar la terra
ens colgarà,
com ella vells un dia,
i eternitat.

Cada gir seu avui
és el meu temps
i és tot el que jo tinc
ofert i ample.

Així, fràgil com sóc,
el sento immens,
de riquesa tan densa
que en vaig embriaga.