Category Archives: Poemes del sol

Sol de setembre

Sol de figues i raïm,

vessant com suc que s’escampa

damunt la pell ben morena

de tant estiu que et traspassa.

*

El vent ve en ones suaus

del color lluent dels pàmpols

amb una passió latent

de densa polpa escarlata.

*

I piques com si de grana

fossin els teus rajos rojos,

amb la sentor de la vinya,

amb el sabor dels seus mostos.

*

Duem la marca a la pell

de la teva obra d’orfebre,

filigrana sumptuosa,

maduresa de setembre.

Sol ocult

cel rajos nuvols foto més fosca

Deixa l’agost un jorn curull de calma
del coent sol que a tots encontorns lluu.
Avui s’emboira un cel amb clarianes
llevant pressió al solejar feixuc.

I tanmateix tinc un deler de sol,
avui ocult, que es transforma en mancança.
Un bé de déu lliurat al nostre sud,
sempre esplendent, de qui en duem la marca.

Migdia d’agost

BOSC SOL RAjos

Encara és migdia

Encara sobtat, el bosc no respira,
s’extenua al sol, immòbil, callat,
sense hàlit de brisa.

Encara és migdia

Serva el profund somni de sendes ombrívoles,
de nits de serena, rosada, mullena,
pluja intempestiva.

Encara és migdia

Tot i verdejant a l’agost suplica
un jorn de solaç, aiguat impactant
núvols i boirina.

Essència

vares de ginesta

Abrusament de sol
aquest estiu solemne,
la ginesta s’eleva
cercant els rajos verges,
els torna inflorescència
setinada de pètals,
les vergelles curulles
en són del doll l’essència.

Astre sol

rajos de sol darrere els arbres000

S’estrena el dia vessant dolls de bellesa,
una altra forma de l’amor d’aquest món,
acaricia el sol la terra entera
i tot vol viure a sota el seu dolç broll.

És el més gran dels mestres en mostrar
quin ha de ser el substrat de la vida,
aquest donar feliç sense esperar
retorn ni guany, sols brindant bonhomia.

I com el sol, ens cal afaiçonar
l’ésser que som a la seva energia
que amb l’univers conforma i equilibra.

Lluu llum del dia que se’ns assola endins
que irradiem a tots els encontorns
com l’astre sol en el nostre periple.

Sol arreu

sol d'estiu i roselles

S’ha aposentat el sol arreu del meu paisatge
satisfet i feliç, ensonyant-se amb el cel.
Desprèn l’aroma rossa que enlluerna i encalma
quan somnis i delits se senten més punyents.
Esllenegat i lliure lluu amb espurnes daurades,
tot el seu ésser dúctil es fon en cada cos.
Com un amant prodigi dolç tot ho amanyaga
i se n’enduu la flaire quan torna al seu redós.

Lluny

carme a costa nova AVEIRO PORTO desert

Fa olor la tarda en el paisatge estesa,
mel que rellisca del magne sol que escalfa,
suor que enganxa i pel cos regalima,
sol generós que en tots plans es prodiga.

Temps que és al pic de l’esclat de la festa,
de belles cambres en penombra sospeses,
incandescents els més bells cossos tendres
al puig d’amor on la vida és completa.

Cada cop soc més lluny de l’encanteri
i faig molts plans, viratges, sortilegis,
on hi soc jo, de còrpora aïllada,
sola i unívoca, guanyant, però sent molt minsa.

Dia lleuger

el sol fa un cor a la platja mar

I hi ha dies
lleugers com el d’avui
com l’onatge
de la mar a l’estiu
ros de sol
ple d’un aire tot pur
de respir
transparent i senzill.
Dia nou
que amb tot ja en té prou
gairebé
fa un gran salt d’alegria
fa el seu curs
segur que al seu futur
tan sols hi ha
felicitat de viure.

Rèptil

raig de sol-sun-ray-pictures000

Torna el sol,
s’arrapa com un rèptil
clava urpes
que esgarrapen i couen
fortes ungles
abrusades ferides
prem arran
contra cossos sensibles.
Repta el sol
per la pell que tatua
regalims
de suor i d’angúnia
un desfici
coent i xardorós
l’esgarip
s’ofega en la cremor.

Dia bategant

pintura lliri dona al sol noia

Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.

L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.

I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.