Category Archives: Poemes del sol

Pantà de calor

Dies sota el bat del sol,
amb la seva espessor densa
de calor, xardor, suor,
defalliment que anorrea.

Llarg temps d’immobilitat
en aquest fangueig terrible,
just enclotats i enllotats
sense esma per provar fites.

Malalties fan l’agost,
res es renova, es revifa,
i en el pantà enganxifós
a un se li escapa la vida.

Mar pròdiga

No vull marxar del teu blau,
donadora de la vida,
de tota la immensitat,
mar, que a la riba prodigues.

Em resta la teva llum,
que l’univers irradia,
dins dels meus ulls irisats,
mariners del teu rumb lliure.

Ets la joventut del món,
tota formosor i delícia,
i dins la tarda d’estiu
fas dels éssers gràcia límpida.

Titil·lem al teu somiar
dins de l’aire que respira
sentors d’estrelles, coralls,
de què et fa olor l’aigua viva

I tots els cossos mullats
s’eixamoren amb la brisa
d’encanteri i levitat,
i el sol gaudeix i rutila.

Sol de juny

Joaquim Sorolla

A les deu del matí,
com crema el sol de juny,
com ve a reconfortar-nos
de dies enfonsats,
com desterra, de sobte,
els nostres jorns més foscos.
Un devessall de goig,
d’esplendor, de riquesa.
Sota el seu doll roent
tota il·lusió es condensa.

Dia ignot

I era el dia ignot,
àmbit desconegut
en la seva potència
de natura i de bosc,
després de dies closos
entre cases i cledes.

Arbres, immensitat,
l’esplendor de la llum,
del cel tot intocat,
del verd immaculat,
forces en equilibri,
intacta llibertat.

I el continent humà
fruint-hi i expandint-s’hi,
amb el seu bategar
d’existir i estimar,
ullprès i emmirallat
al món que era per viure.

Sol amarant

El dolç aire embruixant
d’aquesta nova vida,
de sol ja amarant,
de natura exquisida.

Hem passat l’equador
d’aquell fred que calava,
de sol alt i allunyat
que ens girava l’espatlla.

Avui ja s’ha mudat
damunt la nostra terra,
encensant de lluor
planures i carenes.

Fa del món aixopluc
amb els seus rajos tendres,
els que seran saó
a l’estiu d’excel·lència.

Paisatges

Un gran tràfec de trens, turbulència de sol,
ocells esvalotats que piulen, xerrotegen.
Després el suau lliscar del vagó a les vies,
l’espectacle imponent del finestral tot límpid.

Valls i boscos, flors i viles si s’ha tingut la sort
de trobar lliure un lloc ran l’ull que fa entrar el dia.
Verd, fronda atapeïda, deliciós el cel,
d’un blau safir intens amb dolça nata fina.

I el sol és el galant que fa música i ball
i tots els sentits fibla, com un joiós amant.
Van passant els paisatges, s’esmunyen estacions,

els túnels es traspassen, arribarem a port
mitjançant l’experiència de la natura intacta,
aliena d’humans, que sempre és sobirana.

Brots d’abril

Han llucat els arbres
el seu verd suau,
flors en correntia,
nous brots i nous tanys.

La ginesta desa
a dins la poncella,
per florir al maig,
polida i novella.

Tot lluu, tot treu fulla,
tot brosta d’amor
dins de l’harmonia
del regne del sol.

La sentor ja plana
en ventades d’aire
plenes, perfumades
de bombolles d’aigua.

La terra es fa densa
i esponjosa aplega
la desbordant deu
de la vida intensa.

Flama

Sí que he sabut
alçar el meu temps,
no pas posar-lo
sota catifa,

així he viscut
de prop el mar,
un bell concert
i la ciutat,

en aquests dies
de sol intens
ja tan propers
a l’estiu ample,

hi tastaré
la salabror
d’aigua de mar,
la lluentor

damunt la pell
del sol que daura.
He sabut ser
mestressa i ama.

No m’he aclofat,
no he desistit,
la meva força
és una la flama.

Ja l’estiu

Com s’estén ja l’estiu,
com bufega calor
al cor de la natura.

Dona concisió,
perfum, il·lusió,
cada ésser hi despunta.

L’espai es fa immens
i s’expandeix el temps,
que endintre encén espurna.

S’obren els horitzons,
s’acosten els bells mons,
tot, terra coneguda.

El sol ens ve de dret
del firmament més net,
i ens eleva i propulsa.

Llum

Joaquim Sorolla

Quina esplendorosa llum
aquest dia que enlluerna,
encara dins de l’hivern,
després d’aquell fred que gebra.

Quina alegria expectant
de rebre tanta riquesa,
les partícules de sol
són l’energia que em dreça.