Category Archives: Poemes del sol

Sol gloriós

Escalfa el sol encara de l’hivern,

arrecerat, més que a la primavera,

duu il·lusió de viure en un cel

de passió, de la salut més plena,

*

de salabror de l’aigua de la mar,

brau oceà que com amant s’anhela,

i cada passa sota el sol gloriós

fa respirar el paradís que emplena

*

l’extensa joia de viure i ser formós,

de fer girar en el seu gir la terra,

èxtasi encès que dota de sentit

*

l’oferiment de l’amorós planeta,

i que en la nit colpidora de lluna

eleva als astres la nostra transcendència.

Vida minsa

Corre l’aigua de la font,

el rajolí bombolleja,

el sol daura d’escalfor

tot el que el seu raig festeja.

*

Una carícia-delícia

entre l’aire de gener,

s’esperen taules, cadires,

i la gent les va prenent.

*

Un nou plaer descobert

ara que la vida és minsa,

ens hi endinsem de ple

i formem part del migdia.

Lluny

Sembla que es vulguin

obrir les roses

un jorn de sol

de ple gener,

esclata límpid

en tota cosa,

el meu respir

s’eleva ardent.

Puc tocar el cel,

el blau celeste,

el vent empenta

núvols lluents,

viatgers plàcids

tot plens de gestes

punyents, intenses,

lluny del present.

Renou

Un dia en què plou i ara surt el sol,

el renou de gent, el tràfec brogent,

el meu cos s’activa i en pren l’energia.

Se sent el batec que impulsa la vida,

i jo agafo el tren cap a un destí clar.

El sol espetega, el cel és rou negre,

el rellotges marquen el migdia en punt,

i no sé d’on surt l’alegria meva,

la força que em dreça, tota joventut.

Trota viu el tren entre el bosc intens

d’atapeïts arbres, el cel va cedint

i el dens negre esquiu va obrint clarianes.

Comiat

No hi soc de ple
dins d’aquest dia,
tardor al pic
en tarda d’àngels,
però el sol no canta
la melodia
de passió antiga,
de roents rajos.
Just de biaix
ve a tocar-nos
com comiat
de vell amic,
la intensitat
dels seus abraços
per un llarg temps
haurà finit.

Sol de biaix

Sol de biaix
en la lleu tarda,
el seu clamor
ens abandona,
anem colgant-nos
en l’hora fosca,
sumida i orca
d’hivern al pic.
Gira la terra,
toquen els rajos
just de gairell,
com qui se’n va
a altres països
i ens deixa tristos,
enyorats, minsos,
fins al tornar.

Sol de setembre

Sol de figues i raïm,

vessant com suc que s’escampa

damunt la pell ben morena

de tant estiu que et traspassa.

*

El vent ve en ones suaus

del color lluent dels pàmpols

amb una passió latent

de densa polpa escarlata.

*

I piques com si de grana

fossin els teus rajos rojos,

amb la sentor de la vinya,

amb el sabor dels seus mostos.

*

Duem la marca a la pell

de la teva obra d’orfebre,

filigrana sumptuosa,

maduresa de setembre.

Sol ocult

cel rajos nuvols foto més fosca

Deixa l’agost un jorn curull de calma
del coent sol que a tots encontorns lluu.
Avui s’emboira un cel amb clarianes
llevant pressió al solejar feixuc.

I tanmateix tinc un deler de sol,
avui ocult, que es transforma en mancança.
Un bé de déu lliurat al nostre sud,
sempre esplendent, de qui en duem la marca.

Migdia d’agost

BOSC SOL RAjos

Encara és migdia

Encara sobtat, el bosc no respira,
s’extenua al sol, immòbil, callat,
sense hàlit de brisa.

Encara és migdia

Serva el profund somni de sendes ombrívoles,
de nits de serena, rosada, mullena,
pluja intempestiva.

Encara és migdia

Tot i verdejant a l’agost suplica
un jorn de solaç, aiguat impactant
núvols i boirina.

Essència

vares de ginesta

Abrusament de sol
aquest estiu solemne,
la ginesta s’eleva
cercant els rajos verges,
els torna inflorescència
setinada de pètals,
les vergelles curulles
en són del doll l’essència.