Category Archives: Poemes del temps

Nèctar

fulles de parra 234344

Perquè l’estiu deixa el seu nèctar daurat
al conc ovalat de les fulles,
perquè l’aire bressa compassat
la lleu i delicada natura,
perquè el sol porta olor de mar
setinada i plena de bravura,
jo vull seguir dreta enmig del temps
fent passes petites i segures,
encara que els ulls baixin a terra desgastats,
malgrat la mirada balba, esmaperduda.

Anuncis

Vesprada

dona noia atractiva a cafeteria o bar000

Ull del temps

Impertorbable, l’ull del temps gira
penjant de l’alta volta del cel,
el temps etern que es difumina
per l’espai ampli, pertot arreu.

El seu ull compta la nostra vida,
els minuts minsos, els lleus segons,
i amb la greu dalla de la mort fàtua
d’arrel ens sega un dia del món.

Temps efímer

Ha envellit
la puresa del temps,
molsa i verdet,
humitat i desgast.
Damunt hi repten,
dracs carnuts, les arrels
d’un món gegant,
vegetal i voraç.
Resten pacients
el vells déus vetlladors
dreçant l’arquitectura
delicada dels anys.
La saba primitiva
rosega l’esplendor
d’aquest, el nostre temps,
efímer i fugaç.

Fil del temps

 

Plàcidament
s’estan al temps
les dolces nenes
mentre fluïen
colors de cel,
roses de mel,
tendreses lleus,
aigües tranquil·les,
dins d’una tarda
feliç i clara
que al si conté
melancolia.
I bufa un vent
que s’enduu amb ell
el fil del temps,
imperceptible.