Category Archives: Poemes del temps

Vesprada

dona noia atractiva a cafeteria o bar000

Aquest és un cafè en la vesprada fosca.
L’aire i el terra són molls de ventosa pluja
i arranquen, les llums tènues, vida a l’hora nocturna.
Ja comença setembre i la ciutat respira
i duu noves promeses i l’ànsia de complir-les.
Les cambres ja preparen el seu protagonisme
amb llençols blancs de lli i edredons de flors vives,
i clarors i penombres on cossos morens vibren.
Aquest és un cafè en la vesprada molla
on, generós, el temps, serveix cafès i copes
i dóna un altre tomb  al món esfèric d’hores,
i torna a demanar el que anhela i no troba.

Ull del temps

Impertorbable, l’ull del temps gira
penjant de l’alta volta del cel,
el temps etern que es difumina
per l’espai ampli, pertot arreu.

El seu ull compta la nostra vida,
els minuts minsos, els lleus segons,
i amb la greu dalla de la mort fàtua
d’arrel ens sega un dia del món.

Temps efímer

Ha envellit
la puresa del temps,
molsa i verdet,
humitat i desgast.
Damunt hi repten,
dracs carnuts, les arrels
d’un món gegant,
vegetal i voraç.
Resten pacients
el vells déus vetlladors
dreçant l’arquitectura
delicada dels anys.
La saba primitiva
rosega l’esplendor
d’aquest, el nostre temps,
efímer i fugaç.

Fil del temps

 

Plàcidament
s’estan al temps
les dolces nenes
mentre fluïen
colors de cel,
roses de mel,
tendreses lleus,
aigües tranquil·les,
dins d’una tarda
feliç i clara
que al si conté
melancolia.
I bufa un vent
que s’enduu amb ell
el fil del temps,
imperceptible.