Category Archives: Poemes del temps

Fins l’endemà

vespre de boira arbres

En el cor fumós del vespre,
quan els colors tornen nit,
s’encenen llums confiades
traspassant negror i neguit.

S’alcen ben drets tots els arbres
com escuders ancestrals,
entre branques fan conversa,
preparen faldes de pau.

I el temps desa al buirac fletxes
confiat fins l’endemà,
quan la llum dreci energies
presta altre cop a lluitar.

Anuncis

Temps

barcelona carrer del bisbe. dona noia sola

I torna el blau
que va girant a vespre
a cada instant
del dia inaprehensible,
cada moment
del temps que puc triar
el vull content
ple de misteri i lliure.
Ara que visc
en closa solitud
no puc per res
transformar-me en un altre.
De compartir-me
el temps llampega i cruix,
de passió
guspireja i s’inflama.

Llom del dia

sol de terracota

Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.

M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus,
en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.

Bombolles

bombolles sabó23

El dia degradable
amb les seves bombolles,
de noves i que esclaten,
i així tira endavant.
Un dia seré dintre
d’una d’elles, fungible,
i en el seu eclipsar-se
em desintegraré.

Temps rabent

Dibuix carrusel

Com roda de pressa el temps,
corre sense penedir-se,
amb olor d’aire rabent,
amb fermesa irreductible.

Corre com un carrusel
circularment i insensible,
l’eix que li aguanta els roders
sembla a punt de fer fallida.

Les cadiretes van boges,
s’eleven en el vertigen,
i el carrusel va expulsant
els cossos fràgils ja lliures.

Nèctar

fulles de parra 234344

Perquè l’estiu deixa el seu nèctar daurat
al conc ovalat de les fulles,
perquè l’aire bressa compassat
la lleu i delicada natura,
perquè el sol porta olor de mar
setinada i plena de bravura,
jo vull seguir dreta enmig del temps
fent passes petites i segures,
encara que els ulls baixin a terra desgastats,
malgrat la mirada balba, esmaperduda.

Vesprada

dona noia atractiva a cafeteria o bar000