Category Archives: Poemes del temps

Paisatge

Recorrem terra i cel

al marc de la finestra,

un paisatge imposant

de l’hivernal febrer,

el sol es va movent

d’esquerra cap a dreta,

resten esquitxos d’arbre

pel viu lliscar del tren,

es distingeix molt tendre

el clapejat dels plàtans,

l’arbre de la infantesa,

aquell goig sense fi,

baixadors noucentistes

tenen els llums encesos,

vindrà sens pausa el vespre

transformant temps i espai,

tota la immensitat

ens restarà abastable

al tren que la traspassa

fins a arribar a destí.

Nou Jorn

Aixequem aquest dia,

alcem amunt la joia,

acaronem just l’aura,

la formosor ignota

del nou jorn que s’eleva

dens de salut i força,

l’hàbitat de la vida,

ell lluny de la derrota.

Instants

Ales de petit país

volen estacions formoses,

un sol d’infància polit

vessa dolçor esplendorosa.

I per uns instants retinc

un paradís, flors i fronda,

abans d’entrar en viaranys

foscos de ciutat remota.

Tarda morent

Tarda morent. La tensió del dia

ja s’ha afluixat sense rebre’n riquesa,

sense cadència, tan sols desgast i insídia,

 rebregament i estultícia completa.

*

Sense lligar el cabal de la vida

a l’energia del jorn que va de baixa,

el seu tombar -transformació contínua-,

duu sols rutina, esgotament i pèrdua.

*

Com si no fos mestressa del continum

que m’ha estat dat, que em recorre i traspassa,

alienada en aliens desficis.

*

Cal aixecar-se i trencar les barreres,

i prendre en mà el timó i les regnes

per comandar la vida que ens dada.

Temps resignat

Es mou el temps com resignat,
no ha fruït pas el seu migdia,
l’hora del sol se li ha escapat,
sols feinejava mentre vogia.
Una amargor de jorn que acaba
on no ha viscut cap alegria,
se li ha escapat el fil que daura
la llibertat, tota delícia.

Pandèmia

Un temps de conteniment amb un bleix que em desorienta,

amb un cert neguit que arriba, amb la pell que ha de mudar,

pura incertesa instaurada. Els meus plans esbarriats,

l’hàlit vital que expandia en viatges, nous països,

ara ha quedat estroncat. Visc la vida dia a dia,

rescato retalls d’estiu d’aquest setembre ja entrat.

Soc en sorres movedisses, i aquí m’he de preservar

de somogudes de terra, l’equilibri ben travat

dins la ceguesa que porta aquest horitzó tancat.

Mil·lennis

animal marí extingit

Mar feliç de dia d’estiu,
d’or el sol trena una xarxa
en el teu cos de delit.

Quants éssers has acollit
dins el teu cos de fragància
ja per sempre extingits.

Ja veus, avui som nosaltres,
d’uns mil·lennis esborrables,
qui fendim el teu esperit.

Matí moll

gat mirant la pluja darrere la finestra

El dia és jove, de primavera,
s’entortolliguen tant flors com rams,
totes les plantes, els arbres tendres,
alcen les tiges al plugim blau.
Una carícia per l’ull que mira,
una delícia per respirar,
l’oxigen vibra, l’olor somia,
vessa la vida a gavadals.
El sol s’espera darrere els núvols
mentre la pluja penetra endins
la terra verge que nodreix fèrtil
el bosc ombrívol d’un moll matí.

Temps latent

llavors elaeagnus ubellata 1

En el món suau d’espai sense brisa
s’ha aturat l’esclat sota el cel sensible.
La terra no gira, jo travesso al llarg
els carrers de vidre del tot silenciats.

La vida, latent, serva el seu moment,
cap anhel no es mou, els capolls dormiten.
Conscient, el temps a la clova vibra,
amb tot el forment a l’expectativa.

Calidoscopi

calidoscopi trencat al mar foto completa

He fet tots els dibuixos
d’un vell calidoscopi,
els reflexos, llambrejos,
la seva infinitat.

I han anat girant lentes
a èpoques les peces,
apressades a estones,
de vegades frapants.

Tot el circuit del viure,
els colors conjuntats,
discordants, fastuosos,
mal o ben encaixats.

La figura existia
i en cada forma nova
l’ànima m’hi vivia
mutable, transitant,

sempre oberta al nou aire,
al moment que s’esquitlla,
al tallant de la vida,
a aquest fruitar i finar.