Category Archives: Poemes eròtics

Deixa’m que torni

           

  

Cardeu-me pels descosits

 

 

Em consumiu sens detura

amb verga de porcellana.

Ardorós i submarí

m’estremiu com l’argelaga.

 

Sou aquell que em posseïu,

sou el meu únic senyor,

i us esclata entre les cames

un tronc per fer plantació.

 

Entreu-me prest i furient,

penetreu-me quan vulgueu,

dreta contra la paret

o bé estesa al llit m’ho feu.

 

Claveu-se’m fins les entranyes

i endins i fonda escorreu

la sement blanca de mascle,

que altre cop vull que em prengueu.

 

Cardeu-me pels descosits,

i empleneu mes obertures

feu escolar el vostre piu

en mes plecs i carnadures.

 

Una bretxa tinc oberta

perquè vós us hi enfonseu,

sacsegeu-me en l’escomesa

i trempeu, fiqueu, furgueu.

 

Verga dura amb què somio,

m’encasteu per la meitat:

la figa alço a la vista

de vós, que us vull encalçat.

 

Cavalqueu-me, ensementeu-me,

recardeu-me el cony batut:

vostra sóc per enfonyar-vos

de cara, d’esquena i cul.

 

 I mentre jo us excito

esmolant-vos l’eina grossa

vull que els mugrons em premeu

mentre em refregueu la soca.

 

No sentiu com regalimo

sudoracions orbitals?

Torneu a trempar, us prego,

i feu-me esclatar les sangs.

 

Oloreu la meva xona,

rellepeu-me el turonet,

xucleu-me entremig les natges,

soscaveu el meu domeny.

 

Ensenyoriu-vos, senyor,

entre els meus plecs relliscants,

i gemegueu sense fi

dins el meu cony implorant.

 

Escorreu-vos dins ma boca

i entre els meus pits embogits,

i endins la meva carn fonda

sigui al cony o entre el palpís.

 

No ens cal tàlem per cardar,

només joiós bé de déu:

plaer sexual gegant

fins al fruïment extrem.

Ai, ui

Ai, ui, com sóc d’enardida

en l’espera de l’amor,

el que és rosa i mel de canya,

el que crema i fa sentor.

 

I m’espio en l’espill ample

mentre espero el meu senyor,

que ell va calçat amb la farga

que motllura el meu fervor.

 

I mandrejo i en roento

quan penso en com m’obrirà

els meus pètals d’assutzena

just tot prest a cavalcar.

 

I en la brama del galop

sencera em sotsobrarà,

que si la boca a la sina,

que si llengua ací i allà.

 

Les mans que m’arquegen tota

i després, canvi de joc:

“espatarra-te’m d’esquena”,

em dirà, apuntant el broc.

 

Ai, ui, quina sacsejada,

com deleix el meu figam,

quins glops de gran sementada,

quin estremiment final!

 

I jo mentre, aquí, guaitant-me,

bella que fa esborronar.

Quina florassa entre cames,

quin bé de mugró i pitram.

 

Ai, ui, que la mà s’escapa

a ma rosa de panxells,

senyor! obriu la portalada

o el gaudi avui és sols meu!

Forneja arter