Category Archives: Poemes ombívols

Pandèmia

Un temps de conteniment amb un bleix que em desorienta,

amb un cert neguit que arriba, amb la pell que ha de mudar,

pura incertesa instaurada. Els meus plans esbarriats,

l’hàlit vital que expandia en viatges, nous països,

ara ha quedat estroncat. Visc la vida dia a dia,

rescato retalls d’estiu d’aquest setembre ja entrat.

Soc en sorres movedisses, i aquí m’he de preservar

de somogudes de terra, l’equilibri ben travat

dins la ceguesa que porta aquest horitzó tancat.

Sobirana

foto més clara carme a venècia últim dia foto retallada només cara

El meu món compost per la solitud.
Tibo fat, salut i hi giro abrivada
fent-hi una rotllana.

Així extrec forment, impuls, cor ardent,
riquesa latent, i amb les meves mans
en faig una empara.

No deixo el tresor de l’ésser que moc
al vaivé d’un altre. Just cerco l’amor
tot sent sobirana.