Category Archives: Poemes ombrívols

Passions

sabates vermelles dona noia caminant per la neu

El dia intemporal
camino sense fites,
jo mateixa n’hi planto
i les busco plaents.
És el minimalisme
a què m’he vist empesa,
jo que anhelo passions
visc aquesta tragèdia.

Anuncis

Sons

dona noia asseguda al llit ulls tancats amoïnada

La nit de sons convulsos
em du al dia amb imatges de somnis vívids, tristos,
d’intimitat llastada,
i al matí em desperto
buidada d’alegria, morts que han poblat la nit
són tota companyia.

M’enfonso

dona fang

Tarda lluent
de rajos sense núvols
tu resplendeixes
jo feixuga m’assec
el teu espai
és àgil i magnífic
el meu cos, fosc,
i tot desassossec.
Tarda airosa
del meu esgotat viure
mocador estès
ple de serrells de sol
al teu prodigi
vull elevar els designis
però just m’enfonso
en el no-res que em clou.

Crepuscle

sol de crepuscle

I aquí sóc
com un sol de crepuscle
ja mig ensota
del mar esponerós.
Ja ha cremat
en mi tot el ple dia
i ara em resta
enfonsar-me del tot.

Només

parella amor 456 tendresa carícia llavis

Només voldria
somoure la bellesa
que en mi es clou
sense eixidiu ni fita.
Només voldria
un neguit de tendresa
per fer sorgir
la formosor captiva.

Sucumbeixo

dona noia trista desesperada0

Sense cap base
m’esqueixo
sense cap nord
deambulo
amb un passat feixuc
no suro
sense futur
sucumbeixo.

Sacseig

dona funambulista noia 12.jpg

Sacseja de por la nit
el cor espaordit i cec,
aletejant desbocat
per no esfondrar-se en l’abisme.
I ja de ple en la vigília
cerca donar nom de nou
a les fràgils coses minses
en què intenta sostenir-se.