Ferida

Nit que penges encara

sobre l’immens abisme,

ferida de la Terra

sagnant sense detura,

la fosca capa llances

damunt de la nit crua

d’un ésser condemnat

dins d’un clos soterrani

que aïllant-lo del sol

es retorça i supura.

 

Anuncis

Res

Res resta en mi

si no és l’astorament

que duu el dolor,

ni res s’impregna

damunt la inerta pell

balba i incrèdula.

Res obre escletxa

de llum ni de sentit

ni cap anhel,

i ja no vull

dins d’aquesta duresa

viure gens més.

Escalfor

El sol es comença a obrir

com una flor enjogassada,

comença a deixar escalfor

com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,

tots els sentits es decanten

a l’amor que farà el ple

al pic d’estiu, roig garlanda.

Lliure

Furtivament i sense cap empara

cerco aixecar la vora de conteses.

En solitud, bastint castells a l’aire,

m’hi vaig fent lloc mig dubtosa mig ferma.

Després no sé on desar-me la vida

tan quotidiana, voltada per tristeses,

però així moc tot el sentit que em dreça,

de terra a cel, alçada i molt més lliure.

 

Desert

En un desert de presències

visc en plena solitud,

una sensació d’abisme

on ferma em retinc de caure.

I aquest no saber sortir-me’n,

i l’astorament que em glaça

Prenc direccions no enraonades,

en un extrem planto fites,

cerco trencar eixos que aguanten

l’horror velat que em limita.

Sorgit d’un fondo dins meu,

voltant-me sempre em gravita

M’esclafa la solitud,

perdo el sentit i l’origen.

 

1 de gener

El silenci de l’1 de gener,
un tel de boira que s’enganxa,
els llums de Nadal penjant tristament
vella solitud desfilant-se.
La lluna blanca al cel indiferent,
un fred rasant que glaça,
i la rosa d’Any Nou de desitjos i precs
que neix tota esguerrada.

Carnatge

Xiscla la nit
a dintre de les temples,
la mort penetra
sense detura, endins,
arriba al moll
de l’os fent via lenta,
estupefacte
pel carnatge que ha vist.