Category Archives: Poemes ombrívols

Malson

dona noia nua d'esquena dormint000

En sagnants nits terribles perdo la faiçó humana
quan apareixen monstres que no puc derrotar,
i les pors més temibles m’engalzen i em tenallen,
en tenebra espantosa el malson m’ha colgat.

El cos esgarrifat, la raó esquarterada,
m’estavello esglaiada en l’horror paorós,
i xisclant dins del pànic els ulls se m’esbatanen,
la foscor angoixosa em sostreu de qui soc.

Amb el cor violent veig retalls de contorns,
el neguit de l’ofec a poc se m’apaivaga,
s’esvaeixen figures de dimoni en l’entorn.

Esfereïda encara desplego la consciència,
ara reculen monstres en dimensions i graus
i retorno a la terra, bleixant i batallant.

Anuncis

Tarda

dona noia mirant per la finestra la tarda b i n 000

La suavitat de la tarda,
or vell i cel transparent,
alenar d’humitat i arbres,
en mi una angoixa latent,
certa per tenyir el respir
i emmetzinar la bellesa,
lluny de mi la veig fluir,
jo encerclada per la pena.
Fràgil per la soledat,
sensible a carícies tendres,
la tarda em ve a seduir,
jo segueixo en quarantena.

Any que comença

bon-any-nou

Transporta el tren el pes de la meva vida
que no va cap enlloc si no és cap a una mort
molt més definitiva. I segueix la buidor
com una amarga nit, tot i que ja és Any Nou

com un discurs aliè al temps que gira sol,
que il·lumina constant tant gener com desembre,
que fa baixar la nit adusta dels meus dies
somnàmbuls de records, desfets en trencadissa.

Hi ha una estantissa bassa de terror que bascula
al centre fosc de mi aquest Any que comença
sense cap perspectiva, amb una solitud

corpòria que em suplanta, que amb duresa depassa
el gruix de mi mateixa, còrpora que em tenalla,
estigma que m’esqueixa la vida en el que val.

Antics somnis

barcelona petritxol llums nadal

Llums de Nadal
per tot arreu ja lluen
com antics somnis,
tots inaconseguibles,

tant d’encanteri
quan érem criatures
i crèduls crèiem
totes les fantasies

tant com l’amor
absolut de la mare,
com els vells contes
vivents sempre en nosaltres,

com l’espectacle
del dia i l’alegria
de descobertes,
meravella infinita.

Avui els llums
de Nadal són tan fràgils,
just regalimen
tristor a les voravies

igual que els somnis
d’infant, irrealitzables
tal com crisàlides
que mai no es desclouran.

Res

dona noia seriosa boca

La boca no somriu,
resta només estàtica,
el cos lànguid i trist
resta immòbil i amb llàgrimes.

Ni aquest dia gloriós
de llum de sud filtrada
pot fer-me creure en res
ni tibar l’esperança.

 

1 de gener

nadal bones festes tristes 000

El silenci de l’1 de gener,
un tel de boira que s’enganxa,
els llums de Nadal penjant tristament,
vella solitud desfilant-se.
La lluna blanca al cel indiferent,
un fred rasant que glaça,
i la rosa d’Any Nou de desitjos i precs
que neix tota esguerrada.

Presència

estètua plorant

Ara ja no ets tu
sinó la notícia de la teva mort.

Tots els nusos s’han desfet,
totes les ferides s’han tancat.

Queden les teves coses
envoltant el buit,
l’espai insòlit sense tu,
el silenci astorador,
la immobilitat,
l’esquela.

I l’extraordinària presència
de la teva alegria als nostres cors
brillant a la rodonesa
de cada llàgrima inesgotable.