Category Archives: Poemes per a dones

Cor d’oreneta

noia estació pluja

T’has cordat la sabata

i vas cap on no t’esperen

i no importa si plou,

fa sol, pedrega o neva

perquè a tu el món càlid

t’acull i et fa costat

i la teva esperança

és el millor dels fats.

Saps que és en tu mateixa

on hi futur, passat,

i l’únic temps és ara,

presència del que és dat,

i el tren al lluny s’albira,

mentre deixes ciutats,

vent i terra emmirallen

com de feliç seràs.

Olores el pur aire

i sents eternitat,

abastes el paisatge

només amb un esguard

i el teu cor d’oreneta

ja alena per volar.

Entre la tendra brisa

triaràs el camí,

damunt la terra molla

traçaràs el destí

polint el teu diamant

tant si és dia com nit.

Anuncis

Jardí interior

la topaze-alfons-mucha-5-421-iphone

Un jardí interior ple de roses i arbres.

Hi ha un vell brollador i rajoles blaves.

L’heura que s’enfila i guanya el terrat.

Peixos rojos vibren a l’estany tancat.

Un noia seuen sofà de vímet.

Els geranis reguen els seus peus finíssims.

Les glicines orlen els seus joves anys.

És bella i captiva, però encara no ho sap.

Pólvores i perles al seu tocador.

Fragàncies que dormen, brodats mocadors.

El seu mirar esguarda la tarda tan quieta.

El que té li plau però la carn li crema.

Un neguit abasta de cop el cel blau.

No sap què voldria, què li pot faltar?

I ara, sí, s’adona que té ànsia de món,

que ha d’obrir les portes, també els finestrons.

Que ha de sortir a fora i rebre els embats.

Si no es troba ella mai no es donarà.

Animal sa

noia dona jove dalt del tren

Animal sa i cívic
dalt del tren
que et duu a la festa
de Barcelona oberta,
ets sents capaç
i jove i et fa goig
l’esplet de sol
les petites conteses.

Animal sa,
il·lús i confiat,
avui apartes
la mort que duus inserta
i veus la vida
com la dansa d’estiu
i fons respires
i tot sol emergeixes.

Animal sa,
ésser humà que alenes
constituït
pels trets habituals,
camines dret,
aguantes grosses penes,
trencat pel mig,
et tornes a elevar.

Moment

dona noia feliç meravellasa retallada

Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.

Inclement

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo

mentre corria l’època

i treia el cap de nou

i jo ja era una altra

del tot aposentada

com vaig copsar, perplexa,

en una inclement era

de joventut asclada.

Invencible

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,

com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,

fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.

Retrat

HebuterneModigliani retrat de jeanne

Cremen els teus ulls de gata persa
i foraden la tela en sostenir-te.
Dona subtil d’absoluta presència,
marededéu d’un altar de flama incombustible.

 

Trenes sota la terra les teves arrels fondes
i una saba arbòria et vitalitza,
dreta com un fus s’alça la teva força
impertorbable i fràgil, agresta i trencadissa.

 

La pell et refulgeix de l’olor de magnòlia,
polida per la pluja, virtuosa de brisa,
i el teu cabell pèl-roig d’una puresa ignota
fa llum al teu esguard concentrat en l’abisme.