Mare estiu

Són els nostres estius irradiats a tot l’ample
amb figura de temps, i tu i jo al centre, mare,
dels seus rajos lluents. Tots els estius complets
eren entre nosaltres, i els animals, els arbres,
el camp, el que era viu, la lluna enamorada.
Tu espurnaves l’estiu, el sol potent i càlid
per prendre-hi l’energia que havia de bastir-me,
l’impuls per redreçar-me. Com el mateix estiu,
tot en tu era excel·lent, directe, incombustible,
el teu amor punyent, l’amor més imbatible.

Anuncis

Mare

Els dies polits
del teu bell costat,
quan passava l’aire
que rentava el món,
i el teu ésser càlid
del més gran amor
tenia una nena
feliç que era jo.

Feliç alegria

El teu cos traspuava l’estiu
i aplegava tots els meus somnis,
la vida entranyable,
imponent i magnífica
que, sencera,
es podia abastar.
El teu cos de feliç alegria
sempre tan roent i íntima,
on la nena que jo era
per sempre més s’hi nodria.

Sentit absolut

Qualsevol llum del vespre em porta a tu,
temps íntim remorós de fulles,
i a la casa on tu ets hi ha el centre pur,
devora els fogons, a la teva cuina.

La teva veu ressona a la cova ancestral,
fondària primordial del meu origen,
i el sopar que serveixes amb les teves mans
té l’aroma i l’escalfor del pregon viure.

Més real que tu no hi ha ningú,
mare que de cada estació ets la reina,
i a tot arreu alenes sentit absolut
i per sempre el meu món duu la teva empremta.

El carrer de la mare

Passo pel teu carrer
com una consciència,
una dona en enjòlit,
una ànima corpresa
que et vol rescatar a tu
i la teva família,
allò que a mi em pertany,
que només era un mite
en els teus llavis joves,
en els ulls de poncella
que esclatava per dir-nos
el teu poble, la vida
de tan gruix, tan immensa
que viu una família
dies feiners i festes
en el temps de la pau,
en el temps d’una guerra,
amb l’amor com teixit
i trànsit d’existència.

Mare meva

El cabell tot negre, lluminosa, exòtica,
arracades negres, vestit de fons blanc
estampat de flors, ajustat al cos,
faldilla en campana. I com t’admirava.
Eres tot bellesa, revolt d’alegria,
gran actriu de cine, tota inabastable.
I en canvi, eres meva, intensa i propera,
i jo era una espurna a la teva falda
de la flama esplèndida del teu cos de daina.
I com t’admirava, mare enlluernadora
esclatant de gràcia, tendra exuberància,
plena de la joia dolça d’estimar-me.

 

Com una deessa

Com una deessa, mare,
tota resplendies llum,
el teu cos jove, la parla,
el clar somriure, el perfum.

Com una deessa, mare,
eres reina de la terra,
dels boscos on passejàvem,
on m’ensenyaves saviesa.

Com una deessa, mare,
la teva veu era intensa
i m’anomenava el món,
la seva vida secreta.

Com una deessa, mare,
sabies malabarismes,
i la teva mà em guiava
dins la natura extensíssima.

Com una deessa, mare,
em duies a frec la lluna
la seva cara serena,
lluent enmig la nit bruna.