Category Archives: Poemes per a la mare

Sentit absolut

0000 mama magdalena i jo. palafrugell 9 de novembre de 2013

Qualsevol llum del vespre em porta a tu,
temps íntim remorós de fulles,
i a la casa on tu ets hi ha el centre pur,
devora els fogons, a la teva cuina.

La teva veu ressona a la cova ancestral,
fondària primordial del meu origen,
i el sopar que serveixes amb les teves mans
té l’aroma i l’escalfor del pregon viure.

Més real que tu no hi ha ningú,
mare que de cada estació ets la reina,
i a tot arreu alenes sentit absolut
i per sempre el meu món duu la teva empremta.

Anuncis

El carrer de la mare

foto antiga de ripollet 1carrer del calvar

Passo pel teu carrer
com una consciència,
una dona en enjòlit,
una ànima corpresa
que et vol rescatar a tu
i la teva família,
allò que a mi em pertany,
que només era un mite
en els teus llavis joves,
en els ulls de poncella
que esclatava per dir-nos
el teu poble, la vida
de tan gruix, tan immensa
que viu una família
dies feiners i festes
en el temps de la pau,
en el temps d’una guerra,
amb l’amor com teixit
i trànsit d’existència.

Mare meva

mama i jo asseguda a la falda magdalena carme.foto retalladajpeg

El cabell tot negre, lluminosa, exòtica,
arracades verdes, vestit de fons blanc
estampat de flors, ajustat al cos,
faldilla en campana. I com t’admirava.
Eres tot bellesa, revolt d’alegria,
gran actriu de cine, tota inabastable.
I en canvi, eres meva, intensa i propera,
i jo era una espurna a la teva falda
de la flama esplèndida del teu cos de daina.
I com t’admirava, mare enlluernadora
esclatant de gràcia, tendra exuberància,
plena de la joia dolça d’estimar-me.

Com una deessa

mare i filla petita000 874383886

Com una deessa, mare,
tota resplendies llum,
el teu cos jove, la parla,
el clar somriure, el perfum.

Com una deessa, mare,
eres reina de la terra,
dels boscos on passejàvem,
on m’ensenyaves saviesa.

Com una deessa, mare,
la teva veu era intensa
i m’anomenava el món,
la seva vida secreta.

Com una deessa, mare,
sabies malabarismes,
i la teva mà em guiava
dins la natura extensíssima.

Com una deessa, mare,
em duies a frec la lluna
la seva cara serena,
lluent enmig la nit bruna.

Pedregar

lluna en carretó9

Mare, a tot arreu on anava
carregava el nostre somni,
com una lluna eclipsada
que esperava la teva llum.
Davallaven els anys
i el meu fill creixia,
jo lentament madurava
i en tu s’estenia, luctuosa, la vellesa,
i totes les nostres trobades
per mi eren esperança de claror.
La teva flama brilla, avui,
lluny dels meus astres,
i s’esmicola el somni,
i jo miro endarrere
com rodola la lluna,
esquerdada, atordida,
pel pedregar que plora.

La teva veu de festa

mama molt jove Magdalena Mañosa000

On se’n va anar la teva veu de festa,
aquella alegria de vestits estrenats
de Festes Majors i esclats,
d’il·lusions i diumenges.

On la teva joventut riallera,
el teu negre cabell jove, ondulat,
el viure entrellaçat
d’aquell temps sense pressa.

On el teu amor tenaç
que seguia fent present
el món que s’havia escolat,
cada una de les absències.

On les teves mans mai quietes
que ens van nodrir i pujar
que tant van arribar a donar
que ens van fer fervents del teu ésser.

Flaire de resina

pins punyoners i camí000

Vull tornar a l’espessor dels nostres pins
amb el sol de gairell damunt la cara,
l’aroma del bosc i el perfumat sentir
de la felicitat que tu escampaves, mare.

Per sempre van en mi els troncs revinclats
les copes rodones, el boscam feréstec
que desava el sol en el seu fast
i irradiava porpra de la llum celeste.

Entre l’esponjosa claror que resplendia
es donaven les pinyes, i els pinyons
queien entre flaire de resina
sobre el bosc intens, dins el goig pregon.

Quina abundor, collir-ne a mans plenes!
La teva veu deia els confins del món
més amorosa que el sol i que la terra,
més dolça que la tarda, més tendra que els pinyons.

I en trencàvem la closca amb una pedra
i en sortia el fruit esponerós
intens i viu, per arrelar-se a terra,
com  arrelava en mi, mare, el teu amor.

Em crida el bosc amb els pins de setembre,
la llum daurada, l’olor i l’espessor,
però sense tu la solitud fa petja
i no puc ser feliç pel pes del teu enyor.