Category Archives: Poemes per a l’escola

Nits en vetlla

Passo les nits en vetlla mentre ma mare és lluny, a quinze minuts en cotxe, a mitja hora en autobús. Però la distància que ens separa és gran com un univers, i cada una és un punt calent separada per planetes freds. Ella passa dels vuitanta anys, jo sé que s’està consumint, que a la Terra hi farà poca estada, i malgrat l’horror de perdre-la, de cap manera m’hi puc acostar. Em turmenta no saber qui és, no poder veure-la de veritat. Si fos qui jo sempre havia cregut no existiria la nostra distància. L’estimo en qualsevol record perquè sé que a tot arreu on és en ella hi ha una noia que somia. Potser no he comprès les seves pors allò que l’ha allunyada de mi, potser la seva enveja de la meva joventut, la meva vida com un model que bufeteja les creences que m’ha volgut inculcar. Potser per sobreviure sempre s’ha de sacrificar a algú. És a mi, mare, a qui has sacrificat? Avui m’he sorprès pensant que la teva realitat està profusament poblada: la teva família, com una roca sòlida, que va amb tu, aquells fonaments que són els morts, d’on ells mateixos extreuen el seu sentit. I els altres dos teus fills, els meus germans, que conformen avui la teva família tangible. Què dec ser jo? Una ombra fosca, una veu al confí de l’altra línia telefònica, un ésser prou fort com per no sentir cap mancança? Però només sóc aquesta dona que a les nits està en vetlla turmentada per la pèrdua del temps que se’ns escola, encarada a la sentència de la teva mort propera. Una dona que no pot dormir pel pes del seu amor per tu.

Saviesa preciosa

Estimada professora,
Estimat professor,
 
Admirats i sorpresos
hem vist com nens i nenes
feien talment de mags
amb números i lletres.
 
De sobte ja llegien,
escrivien, comptaven,
sabien que la Terra
gira al voltant d’un astre.
 
Feien dictats i restes,
desvetllaven problemes,
i així ens meravellaven
amb resultats correctes.
 
Però darrere els càlculs,
els contes que llegien,
dibuixos, cançons noves,
hi havia una mà amiga.
 
Era la teva mà
que plena d’energia
els guiava a aprendre
fent camí cada dia.
 
La teva mà amiga,
il·lusionada i dolça
ha fet aquest prodigi
de saviesa preciosa.
 
Els has empès a aprendre,
i ajudat a créixer,
i la classe ha arribat
a aquest excel·lent terme.
 
Els pares i les mares
d’aquests vailets sortosos
de tot cor t’agraïm
la feina portentosa.
 
Una ferma abraçada
i un gran record per sempre
a tu, per desvetllar-los
la inquietud per conèixer.
 
Pares i mares

Adéu, Pins!

Petits hi entràreu
i en sortiu nois,
deixeu l’escola,
alceu el vol.

Cap al futur,
temps de cireres,
maduixes dolces,
tireu la pedra.

Cap a un món nou,
arbre de saba,
poseu els ulls
i la mirada.

Enrere queda
el temps d’escola:
un bon bagatge
per fer-vos grans.

Amples les classes,
pins a la vora
i l’aire càlid
dels ensenyants.

La història humana
a tots els llibres
per fer-vos tendres
al món humà.

Ara sabeu
fonda cultura
i sou hereus
en civilitat.

Aneu envant
amb l’equipatge
tot engrandint-lo
sense parar.

Esteu tocats
per l’abundància:
feu-la servir
per avançar.

Les tiges noves
de tots els arbres
no us tenen pas
res a envejar.

Sigueu sensibles
amb les poncelles
i amb tot allò
que vol esclatar.

Perquè vosaltres,
bells nens i nenes,
sou com l’ocell
que aprèn a volar.

Teniu els pares
ben a frec vostre
que us fan de guies,
que us fan de mags.

Però la vida
amb la seva ensenya
us empeny ferma
al vostre fat.

Comenceu ara
etapa nova;
l’antiga escola
vella ha quedat.

Us l’emporteu
tota sencera
dins la motxilla,
però cal marxar.

Una altra ruta
de descoberta,
de nous estudis,
comença ja.

Endavant, joves,
doneu empent
a tot allò
que us vol aflorar.

Tingueu saviesa,
feu bons estudis,
rebeu les ones
de l’ample mar.

I vulgueu sempre
trepitjar fort
res se us regala,
us cal esforç.

I amb l’equipatge
d’Escola Pins,
sentint la flaire
del seu caliu,

entreu feliços
a l’Institut:
aneu de cara
al vostre futur.

Endavant nois,
tingueu salut,
braó i empenta,
crits i amunt!

2007     Acomiadament curs 6è de Primària

Curs Sisè                               

     Col·legi Pins del Vallès. Sant Cugat