Arriba l’estiu

Arriba l’estiu,

la calor es condensa,

les fulles dels arbres

es tornen verd festa.

*

A l’aire es respira

l’estació alegre,

la pell es cobreix

d’or del sol estrella.

*

Al bosc creixen llucs,

flors i noves herbes,

volen cap al rusc

abelles novelles.

*

Papallones liben

pol·len de les flors,

marietes tresquen,

lluents de colors.

*

Els ocells feinegen

fent nius a capçades,

els ocellets neixen

a l’hora més càlida.

*

Gentils joguinegen

al mar les onades,

fan besos suaus

a la rossa platja.

*

Tothom a ciutat

va a parcs i terrasses,

es prepara el temps

per a les vacances.

*

Tot el cel s’afina

de blau amorós,

també el nostre esguard

es torna més dolç.

Saba

En aquest temps fi

d’aire electritzant,

amb el cel cobert

del gris de la pluja,

la vida s’embruixa,

el batec s’encén,

brandegen les branques,

s’empaiten les fulles,

guspires de gotes

el rostre ens espurnen,

i del fons la saba

borbolla punyent.

Saviesa preciosa

Estimada professora,
Estimat professor, 


Admirats i sorpresos
hem vist com nens i nenes
feien talment de mags
amb números i lletres.

De sobte ja llegien,
escrivien, comptaven,
sabien que la Terra
gira al voltant d’un astre.

Feien dictats i restes,
desvetllaven problemes,
i així ens meravellaven
amb resultats correctes.

Però darrere els càlculs,
els contes que llegien,
dibuixos, cançons noves,
hi havia una mà amiga.

Era la teva mà
que plena d’energia
els guiava a aprendre
fent camí cada dia.

La teva mà amiga,
considerada i dolça
ha fet aquest prodigi,
saviesa formosa.

Els has empès a aprendre,
i ajudat a créixer,
i la classe ha arribat
a aquest excel·lent terme.

Els pares i les mares
d’aquests vailets sortosos
de tot cor t’agraïm
la feina portentosa.

Una ferma abraçada
i un gran record per sempre
a tu, per desvetllar-los
la inquietud per conèixer.

Conillet meu

Conillet meu de delícia,
esponjós, d’olor boscana,
amb tu tinc la tendra vida
a les mans com un miracle.

El tigre de Bengala

El pelatge és de foc
irisat pel sol astre,
negre damunt de ros
al punyent de la tarda.

Els ulls són verd lluent
més vius que la maragda,
ungla i músculs potents,
coixinets a les plantes.

Es mou cadenciós
enmig de la sabana,
travessa terra i rius
per nodrir la fillada.

Els petits són peluix,
enjogassats, salvatges,
i els grossos són potents
amos d’un vell nirvana.

És amic del lleó,
rei d’un remot llinatge,
i té somnis antics
de clavar grans urpades.

La sang vermella el tempta
i amb la llengua la raspa,
es mou amb gràcia fina,
corre com una bala.

No t’hi acostis pas gaire,
sigues-li ben poruc:
el tigre de Bengala
menja nens d’un en un.

Fa un gran badall i ensenya
tota la dentadura,
compacte, atapeïda,
l’arma més oportuna.

En la nit de llunassa
els grans fars dels seus ulls
sotgen ramats i estrelles
desant el sol diürn.

Fosqueja

Llums encesos
en càlides estacions
quan el dia
fosqueja de dolç vespre,
un blau tènue
transparent i olorós
just s’enjoia
amb la lluna i estrelles.

Cel dens

Dia lluent
entre núvols i vent,
resta inestable,
no sap si precipita
la puja plàcida
o intensa del mal temps
fins a sumir-nos
en aiguats impassibles.

El cel tan dens
de gruix tot uniforme
deixarà anar
els xàfecs d’aquest temps
que esplèndids alcen
la vida a tots els boscos,
els prats, les ribes,
la terra i els seus béns.

Penyora

Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.

Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.

Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.

Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.

Lluna ingràvida

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.

Entremaliada mar

 Entremaliada mar
de faiçó tan infantívola
alegria de diumenge
aigua lleugera i festiva.
Vas jugant a no mullar
però amb una onada que arrisques
sobrepasses el teu flanc
i ens deixes la pell de vidre.
Amb el teu bombollejar
vas fent riallades vives
i tornes a recular
somiosa, i sempre amiga.