Category Archives: Poemes per a nens

Colors

libèl·lula 000 blava

Dins els colors del vent
les abelles descriuen
vols de pol·len i mel
entre flors coral·lines.

Fragància de libèl·lules
que a l’estany beuen vida,
amb les ales cruixents
d’un blau que el cel aviva.

Papallones com pètals
de seda i alegria,
fast de porpra llampant,
preciositat festiva.

Colors i més colors
que es mouen en la brisa,
el sol enlluernat
per tot el que ell irisa.

Anuncis

Abril

fulla als vidres entelats

La tarda serena
no mou ni una fulla,
l’acompanya el cel
gris i blau de pluja.

La humitat amara
el temps vaporós,
els vidres s’entelen,
es fa íntim el món.

Una xemeneia
fumeja escalfor
com un petó càlid
a l’abril boirós.

Sol

meravella rajos de sol 000000SunbeamsandGoldenrodsEdwinWarnerPar

Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.

Fast de mar

mar reflex del sol embadalit000000000000000

La tardor es clou

BotesAlBosc0

La tardor es clou
feta de fulles,
de bolets molls,
d’aiguats i pluges.

La tardor es clou
amb olors denses,
lluentors de sol,
boires espesses.

La tardor es clou
amb gust de molsa,
pinyes i pins,
llavors i espores.

La tardor es clou
ensomniada,
se’n va a dormir
fins l’altra anyada.

La tardor es clou
com una nimfa,
la mà d’un nen
pot sostenir-la.

La tardor es clou
dins d’un somriure,
l’hivern es lleva
al tron del príncep.

Festeig

espigues de blat 54467890

Amoixa l’estiu
el blat que madura,
cabellera rossa
que el vent bat i embulla.

Enforteix el sol
l’olor de l’espiga,
s’escampa pel mar
que plaent sospira.

Bufa aire marí
damunt de les messes,
l’espiga enrogeix
dins la tarda encesa.

Els pins que separen
el mar i el bladar
els obren passera
pel seu festejar.

Llums de Nadal

llums de nadal escriptori

Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada,

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il·luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
les joguines exposades,
la teva il·lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.