Category Archives: Poemes per a P.

Nacre pur

nacre436576780

Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir.

Pluja de febrer

pluja torrencial a taula000

Tempesta

parella a la ciutat pluja paraigua

Per Barcelona retrunyen
les nostres passes,
aquell sol de l’hivern
les abraçades,
el mar i el port al fons
tu i jo a les Rambles
olorant l’aire nou
fent passejades.
I preníem cafès
a Ciutat Vella
les mans entrellaçades
l’ànima lluenta,
els poemes als llavis
rojos de festa,
sense ni sospitar
l’àrdua tempesta

que tot ho va arrasar,
veloç i cruenta.

Plany

flor nascuda a l'asfalt

Morenor

parella abraçada al llit

Entre els petits carrers

barcelona paseig-born000

Cadires buides

einsame-frau-134554960

El teu cos com un roure molsut,
bru, de cabell esclatant.
Els teus trets, tan bells,
oferts com sempre.
Em tornes a buscar
amb paraules properes
de lletres molt petites
deixades a l’atzar
en una nota breu,
els números minúsculs,
gairebé inadvertits,
d’un mòbil on trobar-te.
Així et somio de nits
del tot en solitud,
i tot el dia després
sembla que m’acompanyes.
Entre el sol de l’estiu,
entre l’aire que passa,
entre cadires buides
l’ànima desolada.

Molsa

parella 0 al llit amor

Si t’esperés a tu en la dolçor del dia
existiria el temps, i no claudicaria.
I jo seria aquella dins la teva alegria
a la cambra olorosa on l’amor baixaria.

En conjunció amb els astres i amb les fonts primitives,
dins la meva nuesa el teu cos nu estendries.
Un batibull de sang, de besos i de riures,
de sospirs i cabells, de seda i de carícies.

A recer del meu pit molt més tard t’acollia,
amb el meu cos ofert, on sencer et protegia.
No s’enduu el vent l’absència d’una història finita,
jo penso en la bellesa, molsa d’aquella vida.

D’ahir i de demà

parella 0 petó 8938438

Beso la boca que una altra coneix,

els llavis roents, únics i especials,

i hi ha algú a un llunyà continent

que els va tenir cada dia, molts anys.

 

També els meus llarg temps van ser d’algú

que sé que mai, mai no els ha desaprès,

i som tu i jo en l’enyor del passat

portant-lo aquí, fins al nostre present.

 

I ens besem muts, amb un petit gemec

que cus els traus que el dolor va deixar,

i va lliscant pel llavi resplendent

un avenir fet d’ahir i de demà.

Truncament

vidre 000 trencat 3465

Un cafè a la ciutat
on venia amb tu, nit clara
que s’obria pels carrers
en veure la teva imatge.
Si haguessis sigut tu l’home
que podia acompanyar-me
la densitat d’aquell temps
hagués traspuat fragància.
Com els astres expectants
el desig s’equivocava,
creia en un embruixament
que a punt de nit es truncava.