Category Archives: Poemes per al meu fill

Esca

incendi-arxiu2

I com que a cap horitzó hi ha el meu fill
la meva vida és cega
i fa camins dins túnels incendiats
on per esca hi crema
el temps de tot l’amor ja fet un nyap,
enfonsant-me per sempre en la tenebra.

Dies feliços

globus vermells i lluna

Vam passar,
en la nostra atribolada vida,
molts dies feliços,
que jo volia oferir-te
i que tu et prenies com un dret.

Tot allò

mare i fil 00098701235

Tot allò que vam viure
m’ho quedo per a mi,
com si fos jo sola qui ho vivia,
el meu cos donat
on a dins creixies,
i ja quan vas néixer
ofert i abocat.
L’ànsia de la vida
per tirar endavant
dintre aquell món íntim
del nostre embolcall,
de tendresa sòlida
d’infinits vessants
presa en el teu riure,
amor que esclatava,
la teva olor dolça,
vida començada
eixida de mi,
sens voler ser un altre,
només el petit
que es fon amb la mare.

Botxí

taca 000 de sang a drap

Quin fosc destí ens va agafar
dins de la seva tremenda aurèola
i ens destrossà, llançant-nos contra
roques agrestes del mar febrós.
L’aigua escopia a borbollons
la sang salada, i lacerava.
Quin implacable déu renegà,
cec, de nosaltres, amb quina fúria
ens desmembrà i ens va llançar
a un clos de feres afamegades.
Un ganivet que tu empunyaves
m’entrava al cor, i l’esgarip
ressona encara a la cavitat
del meu cos buit, rugós de sang.
Gleves molt tendres adés palpiten,
condensen foc, dolor roent.
Quin botxí foll, el més terrible,
va aixecar enlaire la greu destral
decapitant-nos i condemnant-nos.
La carn sensible del món, per sempre
és seccionada, i el temps ja absurd
resta esberlat en secs pedaços.

Llums de Nadal

llums de nadal escriptori

Sota les llums de Nadal,
felicitat i alegria,
sota les llums de Nadal,
amb un nen, giravoltant.

Passava una tendra estrella
pel cel negre, de vesprada,
la teva maneta, fill,
en la meva, sempre alada,

Rodava tota la terra,
el punt més àlgid la Rambla,
la teva carona encesa
resplendia, il·luminada.

Vibrava un aire de festa
com garlanda platejada,
als teus ulls de petit príncep
el Nadal s’hi emmirallava.

Barcelona ens acollia
plena de goig, regalada,
i tu, fill meu, li oferies
la teva rialla màgica.

Als aparadors hi havia
les joguines exposades,
la teva il·lusió era, fill,
un tresor incalculable.

Corria el fred de desembre
olor d’avet s’escampava,
el teu pensament de nen
en els Reis Mags somiava.

Els volts de la catedral
eren tots plens de parades,
volies el caganer,
l’herbolari i el bell àngel.

Vam arribar al gran pessebre
de la plaça de Sant Jaume,
preguntaves: “que té fred
el nen petit, que no el tapen?”.

Tota la ciutat bullia,
familiar, ben conciliada,
tu t’abraçaves a mi
i em deies: “t’estimo, mama”.

Era íntim tot indret
sota les llums encantades,
tots dos, contents i rient,
cantàvem velles nadales.

Amb torrons ben bons d’ametlla,
de rovell i d’avellana,
amb el tió esperant-nos,
tornàvem, petit, a casa.

Noel (acròstic)

 ??????????

Noel és el nom que tens

Originari de França.

El teu pare el va triar, a

La mare va complaure.

 

Grossos ulls els que has rebut,

Una intel·ligència ampla,

I gràcia i talent ben junts

Lliguen en la teva estampa.

La motxilla amb bones notes,

Estudiant del Pins, que avança.

No deixis mai la rialla.

 

Casa teva és Sant Cugat,

A la vora Barcelona,

Bons passejos, bons veïns, i

Un monestir que enamora.

Sempre seràs estimat, sempre ets la meva joia.

Copiós arbre