Ve un aire plujós
que tot ho perfila,
i l’ànsia indicible
d’amar amb passió.
L’atracció roent
d’un home vivible,
la foguera ardent
del més nu oferir-se.
Aquella tendresa
que esmicola marges,
penetra consciències,
immensa com astres.
I neix un planeta
que s’eleva, gràvid
de la nostra vida,
de nou començada.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars
Si no estimes no tires endavant,
si t’enroques ets un mascle mancat,
si no saps moure els dits en carícies,
si no et dones, ets del tot condemnat.
*
Un fracàs que comença a l’arrel
si t’extirpes de tu mateix la saba,
contrafet, sense humitat humana,
ni ambrosia tindràs, ni delectança.
Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per als homes
Folga el temps en què no hi ets
amb buidor descabdellant-se,
espais amples, llocs oberts
a tot arreu esperant-te.
Tota tria m’és baldera
ara que no puc triar-te,
es perd tot l’escalf del sol,
arreu fredor circumdant-me.
El meu coixí sols coneix
plor i malsons des que marxares,
si sabés on ara ets
correria a cercar-te.
Potser la meva tristor
traspassa valls i muntanyes
i ve a explicar-te, fluixet,
que sols visc per estimar-te.
M’endinso en el meu hivern
fent conjurs per retornar-te,
m’emparo en el tendre temps
per conjugar l’esperar-te.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la solitud, Poemes per als homes
Pren-me, nit, tan porosa i oberta,
llums encesos fins a les altes hores,
com corria tanta bellesa plena,
com l’amor era ferm a tothora.
Pren-me, nit, i obre’m el llindar,
que dins teu resta el temps de la vida,
aquell roig de jovent esclatant,
les savieses més punyents i sentides.
Pren-me, nit, i torna’m a portar
a l’encesa lluent i ardida,
a recer de l’amor mormolant.
Pren-me, nit, en el teu mant fragant,
duu la llum del teu bleix bategant
allà on neix la passió que en tu vibra.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la nit, Poemes del desig, Poemes per als homes, Sonets
S’ha perdut ja la teva rossa imatge
que va poblar les nits, el ball de vida,
que em va tibar de forma irresistible
a entrar en el magma que indòmit t’incloïa,
*
quan amb la teva bellesa donaves
dimensió i intensitat al temps.
quan jo era dins la teva fondària
i el meu desig espetegava en tu.
*
Vaig conèixer aquelles nits la riquesa
del teu cos constituït per llum d’astres,
l’olor fragant del teu cabell de blat,
*
el fast tan dens de les teves carícies,
mentre en rodar la terra ens conduïa
a cadascú al seu país i relat.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets
Fulgura de ple el teu cos
en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat,
les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant
i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat
el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut,
t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat
a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial,
intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat,
anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar,
i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat
duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor
peixets de plata afamats
devoraven amb passió
fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència,
abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio
sense esperança, callada.
************************************************
Fulgura de ple el teu cos en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat, les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat el teu misteri imposant,
i t’havia pertanyut, t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial, intens jardí ple d’estrelles.
Llavors, en el temps tancat, anava amb tu a tot arreu,
i tu et deixaves guiar, i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor peixets de plata afamats
devoraven amb passió fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència, abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio sense esperança, callada.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets
Al bar tot ho tenyia la teva olor de tango,
aquell rostre llunyà bellíssim com un àngel,
la lleu llum expandida de llunes enllaçades,
la música de jazz, ardent, fluent com aigua.
La seda del cabell s’estenia a l’espatlla,
imponent el posat i la camisa blanca,
i l’escalfor del cos, i les mans de fragància,
i la planta sublim, que convencia a l’acte.
Aquella essa espessa que se’t formava als llavis
oberts com una rosa exòtica, mundana,
i l’aire remorós d’estrelles tan atlàntiques,
tan enlluernadores que encara avui esclaten,
entre l’astorament que va anar desvetllant-se,
aquell saber concís que eres sencer fal·làcia.
Publicat dins de Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets
Va passar el nostre temps
com gotes blaves de pluja
S’arrapen encara als vidres
i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta,
a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre,
igual que el teu cos ros,
la pell rosa i translúcida,
l’amor interminable,
encesos de tristesa
per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat
per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel
i la brisa callada.
La teva cambra càlida
després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava,
l’absolut que creixia
tan real que esglaiava
Una vida secreta
lentament s’imposava
al batec d’un sol cor,
que al teu llit bombejava.
Allà on no es pot tornar,
l’espai ja clausurat.
*********************************************
Va passar el nostre temps com les gotes de pluja,
preses encara als vidres, i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta, a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre, igual que el teu cos ros,
la pell rosa i translúcida, l’amor interminable,
encesos de tristesa per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel i la brisa callada.
La teva cambra càlida després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava, l’absolut que creixia
del nuat de tots dos, tan real que esglaiava.
Una vida secreta lentament s’imposava
al batec d’un sol cor, que al teu llit bombejava.
Allà on no es pot tornar, l’espai ja clausurat.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets
Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.
T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.
Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu,
camino pels carrers que un dia van ser nostres
i agafats de la mà fèiem cap al teu cau
elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.
*****************************************************************
Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.
T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.
Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu.
Lluny del teu transitar, amb l’esguard abatut,
camino pels carrers que un dia van ser nostres
i agafats de la mà fèiem cap al teu cau
elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets
Tallo el granit de la greu nit
i llanço el crit, escot obert,
llavi reblert.
*
Des de la barra et miro, ardit,
l’esguard colpit, i dic paraula
de mig barjaula.
*
Et vull llepar tot el bell pit,
desig sentit, i a l’entrecuix
passar la cama.
*
Als llavis rics, molls de delits,
vull enfonsar fins a arborar
aquesta flama.
*
Vull xarrupar i coctelejar
saliva dolça, sabor d’escorça,
amb licor mascle.
*
Arrapa bé el meu pitram,
enfonsa al mig del meu palpís
dura armadura.
*
Per a això vull trobar de nit
un jovençà de cos gormand
que mengi pruna.
*
Burxa amb crostó, vessa sucor
en devessall fins al matí
quan canti el gall.
*
Endinsa’t bé, tusta’m la carn,
forneja arter, pren-me amb deler
fins a la sang.
****************************************************************
Tallo el granit de la greu nit i llanço el crit,
escot obert, llavi reblert. Des de la barra
et miro, ardit, l’esguard colpit, i dic paraula
de mig barjaula. Et vull llepar tot el bell pit,
*
desig sentit, i a l’entrecuix passar la cama.
Als llavis rics, molls de delits, vull enfonsar
fins a arborar aquesta flama. Vull xarrupar,
coctelejar saliva dolça, sabor d’escorça,
amb licor mascle. Arrapa bé el meu pitram,
enfonsa al mig del meu palpís dura armadura.
que vull trobar un jovençà que mengi pruna.
Vessa sucor en devessall fins al matí
quan canti el gall. Endinsa’t bé, tusta’m la carn,
forneja arter, pren-me amb deler fins a la sang.
Publicat dins de Poemes eròtics, Poemes per als homes, Sonets
