Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.
T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.
Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu,
camino pels carrers que un dia van ser nostres
i agafats de la mà fèiem cap al teu cau
elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.
*****************************************************************
Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.
T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.
Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu.
Lluny del teu transitar, amb l’esguard abatut,
camino pels carrers que un dia van ser nostres
i agafats de la mà fèiem cap al teu cau
elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.