Exuberància

Soledat de vell cowboy

La camisa blau cel
te la bufen ràfegues,
indolent i bell
elegantment cavalques.

Sota el sol de maig,
amb cabell d’argent,
cavaller remot,
travesses contrades.

Rostre pàl·lid d’ulls blaus
cofat amb barret d’ales,
el cor solitari et batega
en inhòspites planes.

Lenta, la tarda s’ajeu
damunt les teves espatlles,
tristesa de genet sol
enmig de les atzavares.

Soledat de vell cowboy.

Al cavall li bull el llom
davall les cames exhaustes,
vol anar a prades fèrtils
on els llacs són miralls d’aigües.

T’atures al séc del sol
amb les regnes escurçades,
prens el pols al pas del temps
i al cavall lleves amarres.

Cau la nit absent de lluna
i t’adorms en l’hora quieta.
La matinada clareja
i fa girar les estrelles.

El buf del cavall escalfa
el matí de xopes herbes.
Fas un salt damunt la gropa,
t’aferres a la crinera.

Arbredes llunyes albires
entre les mates de menta.
Cerques el teu cor dolç d’home
per fer el relleu al de pedra.