Per fer l’amor sempre hi som a punt,
per enfilar-nos als arbres del diumenge.
A les tiges fines els surten arrels
que s’anellen tendres a la terra verge.
*
Alguna cosa hi ha sempre al nostre fons
que ens deixondeix fins a oferir-nos, densos.
De tot l’amor, de besos i excitants,
sempre en sortim rejovenits, corpresos.
*
Sense paraules seguim els passos tendres,
entrebleixant, el camí de fer el pa,
del blat madur n’amassem junts la xeixa,
del blau del cel en baixem per pastar.
*
Com nostres ulls, que saben tantes coses,
treballem, rics, deixant-nos encisar,
cercant el solc de les savieses closes
per arribar-nos tant ençà com enllà.
*
Cada un en les mans de l’altre,
seriosos com no es pot dir,
els cossos com un contínum,
escoltant-nos com delir.