Category Archives: Poemes sobre la vellesa

Atzar

Plena encara de roses

he esgotat els misteris,

just resten moments grats

dels meus quotidians dies,

sens parlar d’alegries,

amb l’equilibri a mitges,

ja enderrocats els mites,

tot invocant l’atzar.

Acritud

Avança el tren, pausat,

enmig del bosc magnífic,

veig lluentar els raïls

sota un cel de clarícia,

que adés es torna ombrós

en el corrent setembre

de cel de clarianes,

ja de cara al traspàs.

També entre clarobcurs

vaig avançant els anys

cap a l’estació estable

de la tercera edat,

amb un tast agredolç

recobert d’acritud,

en una davallada

recta a la solitud.

Estirp

Christian_Krohg-Mother_and_Child_-_Google_Art_Project (1)

En el camí de la vellesa
vaig transformant-me lentament,
ja he espigat la jovenesa
en el meu fill, bellesa ardent.

I quants anys fa que estreno dies
i arpello ferma en el forment.
En el corrent que em serva i guia
faig esclatar focs a desdir,

em mantinc tesa en els anhels
mentre el meu cos va decandint.
I infantant he obert futur

en l’estirp que d’antic em dreça.
Tant l’avenir com la bellesa
ja tinc resolts. Resta fruir.

Vellesa nua

dona vella fent-se trenes